L'abandó de xarxes de pesca a mars i oceans ha esdevingut un dels residus més persistents i complicats de gestionar, amb un impacte directe sobre la fauna marina i les activitats pesqueres. Davant aquest escenari, a la Comunitat Valenciana i al conjunt d'Europa s'està impulsant una nova generació de projectes que busquen donar una segona vida a aquestes xarxes, especialment a les fabricades amb poliamida, per transformar-les en niló reciclat i altres materials reutilitzables.
Entre aquestes iniciatives destaca un programa de R+D que persegueix recollir xarxes al final de la vida útil, tractar-les mitjançant tecnologies de reciclatge avançades i convertir-les en productes sostenibles amb valor industrial. La idea és clara: aprofitar el potencial del niló reciclat procedent de xarxes de pesca per tancar el cicle de les poliamides, reduir la contaminació marina i, de passada, generar noves oportunitats de negoci en sectors com l'embalatge, l'agricultura, l'automoció o la impressió 3D.
Xarxes de pesca de poliamida: de residu marí a niló reciclat
Encara que al sector pesquer s'utilitzen xarxes fetes de diferents plàstics, com el polietilè o el polipropilè, i existeixen xarxes per a aqüicultura innovadores, el focus d'aquesta línia de treball se situa a les xarxes de poliamida. Aquest tipus de material, conegut popularment com a niló, presenta una estructura química que el fa especialment interessant per al reciclatge químic d'alta qualitat, permetent recuperar els components bàsics del polímer.
La clau és que la poliamida es pot descompondre per obtenir monòmers com la caprolactama, considerada el «maó» fonamental del niló. A partir d'aquests monòmers recuperats és possible fabricar noves poliamides amb propietats pràcticament idèntiques a les de material verge, mantenint nivells de rendiment i qualitat adequats per a aplicacions exigents.
Els equips de recerca implicats en el projecte estan obtenint, en condicions controlades de laboratori, monòmers amb pureses superiors al 95% en alguns corrents, i per sobre del 80% quan el procés s'escala a plantes pilot. Aquests resultats permeten repolimeritzar el material i produir niló reciclat apte per a aplicacions tècniques, sense que l'usuari final percebi diferències davant de la poliamida convencional.
A la pràctica, aquest enfocament permet passar d'una xarxa de pesca deteriorada i abandonada al mar a grança de poliamida reciclada llesta per ser transformada en peces, films o filaments. Es tracta d'un canvi de paradigma davant del reciclatge mecànic tradicional, ja que el reciclatge químic obre la porta a mantenir la qualitat de la matèria primera de manera molt més estable.
Aplicacions del niló reciclat en envasos, agricultura, automoció i impressió 3D
Un cop transformades, les xarxes de pesca en desús es converteixen en poliamides reciclades pensades per introduir-se a diferents cadenes de valor industrials. Entre les aplicacions que ja s'estan estudiant destaquen els films per a envasos flexibles, làmines tècniques i cobertes destinades a l'agricultura, així com components per al sector de l'automoció i peces de grans dimensions fabricades mitjançant impressió 3D.
Empreses com UBE Corporation Europe, amb plantes a Castelló i Almassora, analitzen actualment la comercialització del niló reciclat obtingut a partir de xarxes de pesca. Paral·lelament, la firma ZIKNES està adaptant els seus equips per validar el comportament d'aquestes poliamides reciclades a impressió 3D de gran format, un àmbit on es requereixen materials amb bona estabilitat dimensional i propietats mecàniques consistents.
Entre les primeres aplicacions que s'estudien figuren envasos i embalatges tècnics, cobertes agrícoles resistents a la intempèrie, elements estructurals o estètics per a vehicles, i demostradors 3D de grans dimensions que permetin comprovar el rendiment del material reciclat en condicions reals. Aquestes peces serveixen com a banc de proves per mesurar el seu comportament davant d'esforços, temperatura o exposició a agents externs.
Des del punt de vista ambiental, l'ús de niló reciclat procedent de xarxes de pesca contribueix a disminuir la dependència de matèries primeres fòssils i redueix el volum de residus que acaben abandonats al medi marí. Alhora, per a les empreses suposa una via per avançar en estratègies d'economia circular i respondre a les exigències regulatòries europees en matèria de sostenibilitat i gestió de residus plàstics.
Tecnologies de reciclatge químic per a xarxes de pesca
El projecte es recolza en un conjunt de processos avançats de reciclatge, entre els quals destaquen la despolimerització hidrotèrmica, l' solvòlisi assistida amb líquids iònics i la extrusió reactiva. Cadascuna d'aquestes tecnologies permet atacar el problema des d'un angle diferent i adaptar-se a l'estat de les xarxes que sovint arriben molt degradades i amb un alt nivell de brutícia i impureses.
La despolimerització hidrotèrmica utilitza altes temperatures i pressió en presència d'aigua per trencar les cadenes de poliamida i alliberar els monòmers. Per la seva banda, la solvòlisi recorre a dissolvents específics, en alguns casos combinats amb líquids iònics, per fragmentar el polímer i facilitar la separació dels components valuosos. L'extrusió reactiva, en canvi, integra reaccions químiques dins un procés d'extrusió, cosa que permet modificar o funcionalitzar el material mentre es fon i es processa.
Un dels grans reptes tècnics és tractar xarxes molt deteriorades, amb restes de sal, sorra, metalls o matèria orgànica. Aquestes impureses compliquen tant l'etapa de despolimerització com el refinat posterior dels monòmers. Tot i així, els resultats obtinguts fins ara es consideren prometedors i mostren que és possible assolir nivells de puresa adequats per a la repolimerització i la fabricació de noves poliamides.
A més del desenvolupament dels processos químics, el consorci està duent a terme estudis complets de cicle de vida (LCA) i anàlisi de viabilitat tècnica i econòmica. L'objectiu és quantificar l'impacte ambiental real d'aquestes tecnologies davant de la producció de niló verge i demostrar que la seva implantació a escala industrial és factible tant en termes de costos com de prestacions.
Un consorci europeu per tancar el cicle de les poliamides
La iniciativa està recolzada per un consorci en què participen AIMPLAS (Institut Tecnològic del Plàstic), UBE, ZIKNES i el grup MATS de la Universitat de València (MATS-UV. Cada soci assumeix un paper específic dins de la cadena de valor, amb la idea de cobrir des de la recollida del residu fins a la validació de les aplicacions finals del niló reciclat.
AIMPLAS lidera les tasques de reciclatge químic, desenvolupant i optimitzant les condicions de despolimerització i purificació per recuperar monòmers d'alta qualitat a partir de xarxes procedents del mar. UBE s'encarrega del escalat industrial i la repolimerització, és a dir, de traslladar aquests processos des del laboratori i la planta pilot a una fase en què la producció es pugui fer a gran escala.
En l'àmbit de la impressió 3D, ZIKNES valida el material reciclat a peces de gran format, comprovant que les poliamides obtingudes a partir de xarxes de pesca ofereixen un comportament adequat en termes de resistència, estabilitat i processabilitat. Alhora, el grup MATS-UV s'ocupa dels estudis de solvòlisi i cinètica, analitzant com influeixen factors com la temperatura, la pressió, la concentració o el tipus de dissolvent en la velocitat i eficiència de les reaccions.
Aquest treball conjunt permet estudiar detalladament com fragmentar el polímer de les xarxes de pesca mitjançant dissolvents específics i definir les condicions òptimes per recuperar la major quantitat possible de monòmers amb la màxima puresa. La meta compartida és consolidar una línia de reciclatge químic que es pugui aplicar no només a xarxes de pesca, sinó també a altres residus plàstics complexos que avui amb prou feines tenen sortida.
Suport institucional, finançament europeu i col·laboració internacional
El projecte compta amb el suport de la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana, a través del programa d'ajudes de Ivace+i Innovació per a projectes estratègics en cooperació. A més, disposa de finançament de la Unió Europea mitjançant els fons FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027, que impulsen iniciatives alineades amb l'economia circular i la valoració eficient de residus.
Aquesta línia de treball s'ajusta a les prioritats marcades pel Comitè Estratègic d'Innovació Especialitzat en Economia Circular i encaixa amb els eixos de l'Estratègia d'especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana (S3). En concret, s'aposta per la reducció i valorització de residus plàstics i pel desenvolupament de solucions tecnològiques que facilitin la seva reincorporació a la indústria com a matèries primeres secundàries.
Paral·lelament al suport institucional regional i europeu, el projecte es beneficia d'una col·laboració internacional per al subministrament de matèria primera. L'aliança amb la marca Sea2See permet disposar des del 2019 de xarxes de pesca recuperades a Ghana, que s'utilitzen com a material real de partida per assajar i validar els processos de reciclatge químic.
Gràcies a aquest flux estable de xarxes, ha estat possible articular-ne una cadena de valor veritablement circular, que arrenca en la recollida de residus a zones costaneres i conclou amb la fabricació de nous productes de poliamida reciclada llestos per tornar al mercat. Sense aquest subministrament, subratllen les persones implicades en el projecte, seria molt complicat avançar més enllà de proves de laboratori i simulacions teòriques.
Tot aquest esforç conjunt situa les xarxes de pesca en niló reciclat com a exemple clar de com la innovació química, el suport institucional i la col·laboració entre empreses i centres de recerca poden convertir un residu problemàtic en una font de matèria primera d'alt valor, alhora que es redueix la pressió sobre els ecosistemes marins i s'impulsa una economia més circular i eficient en l'ús de recursos.
