Una expedició científica a l'extrem sud de Xile ha documentat per primera vegada la fase larval del peix gel (Champsocephalus esox) a Badia Inútil, a la vora de Terra del Foc. El registre, inèdit per a la ciència, es va obtenir durant una campanya de juliol del 2024 en què es va mostrar des de la columna d'aigua fins als fons marins.
La troballa aporta una peça que faltava per comprendre el cicle de vida d'aquesta espècie, l'única del grup que viu fora del continent antàrtic. Segons l'equip de camp, l'observació s'emmarca en un esforç col·laboratiu per caracteritzar l'ecosistema de la badia amb mètodes estandarditzats i comparables a nivell internacional.
La troballa i per què és rellevant
L'exemplar, amb prou feines 2 centímetres, es va capturar amb una xarxa bongo, tècnica habitual per col·lectar zooplàncton i fauna associada. Després de la seva identificació, va ser remès al Museu Nacional d'Història Natural de Xile per a la conservació i consulta per part de la comunitat investigadora.
Des de l'equip tècnic se subratlla que disposar de material a estadis primerencs facilita la identificació taxonòmica, ja que els canvis morfològics durant el desenvolupament dels peixos ossis poden ser notables. Aquest nou registre ajudarà a afinar claus diagnòstiques i referències comparatives per a estudis futurs.
El director del Programa Marí implicat, Mathias Hüne, ha destacat que el registre larval de Champsocephalus esox constitueix una aportació substantiva al coneixement de la diversitat de Badia Inútil i dóna suport al seguiment de tendències ecològiques en l'àrea.
Qui hi va participar i el marc de recerca
La campanya va ser impulsada pel Programa Marí de Rewilding Xile, amb participació de la Universitat de Magallanes i la Universitat de Valparaíso. L'objectiu va ser aixecar una caracterització integral del sistema: des del zooplàncton i les comunitats de profunditat fins a les associacions lligades al substrat.
El conjunt de tècniques va incloure la citada xarxa bongo, càmeres robòtiques submarines y dragues, la qual cosa va permetre recollir dades comparables sobre composició, biomassa i distribució. Aquest enfocament multipropòsit afavoreix la identificació de patrons ecològics i de possibles pressions humanes.
Un peix adaptat al fred extrem
els anomenats peixos gel són cèlebres per les seves adaptacions a aigües gèlides, similars a les dels altres peixos d'aigua freda. Algunes espècies, com Chaenocephalus aceratus, presenten cos translúcid, absència d'escates i sang incolora, capaç de transportar oxigen sense hemoglobina.
De les 16 espècies reconegudes d'aquest grup Champsocephalus esox és l'única que es distribueix més enllà de l'Antàrtida. Les seves poblacions ocupen l'Estret de Magallanes, Terra del Foc, el Canal Beagle i les illes Falkland/Malvines, on el poble iagà el coneix com “tsataki”.
Biodiversitat de Badia Inútil: dades que no s'havien mesurat
L'expedició va compilar una radiografia inèdita dels acoblaments bentònics de la zona. Es van identificar més de 100 espècies d'invertebrats difícils de veure a simple vista i gairebé 150 categories d'organismes del sediment, majoritàriament poliquets, clau per al reciclatge de matèria orgànica i les cadenes tròfiques. Aquestes troballes connecten amb el treball de sales dedicades als invertebrats en institucions científiques.
També es van descriure comunitats associades a hàbitats profunds amb alta diversitat i biomassa. Segons l'acadèmic Amèric Montiel (UMAG), Badia Inútil figurava entre els sectors amb escassa informació, i ara compta amb dades sobre riquesa específica, distribució i biomassa.
A l'àrea es practiquen activitats extractives de cranca, xolgues i eriçons, per la qual cosa disposar de sèries de referència sobre el fons marí ajudarà a gestionar de manera més informada els usos ia calibrar eventuals impactes locals.
Amenaces i necessitat de protecció
L'ecosistema enfronta pressions com la sobrepesca, els microescombraries i escalfament de l'oceà, a més de potencials projectes industrials. El 2023, el Fòrum per a la Conservació del Mar Patagònic va assenyalar aquesta zona com un dels macro-ecosistemes amb baix nivell de protecció a la regió.
Per Champsocephalus esox, la tendència preocupa: estimacions de camp i estudis apunten a una disminució al voltant del 30% en tres generacions. Per això, la IUCN el va incloure el 2019 a la categoria d'espècie vulnerable, cosa que reforça la urgència de mesures de maneig i protecció.
Amb el primer registre larval ja documentat i una base ecològica més rica, l'àrea de Bahía Inútil guanya arguments per reforçar-ne la conservació, millorar la vigilància i orientar decisions públiques amb suport científic, cosa que la comunitat investigadora valora i la gestió del territori necessita.
