Un equip internacional de científics ha identificat tres espècies completament desconegudes de granotes en una remota zona muntanyosa de l'Amazònia equatoriana. La troballa, fruit de diversos anys de treball de camp i anàlisi al laboratori, torna a posar el focus en la riquesa biològica de la regió i en la necessitat de protegir els seus ecosistemes abans que la pressió humana els alteri de manera irreversible.
Les noves espècies van ser descrites a la Reserva Biològica Turó Platejat, situada a la província de Zamora Chinchipe, dins de la Serralada del Còndor. Es tracta d'una àrea que actua com a pont natural entre els Andes tropicals i la selva amazònica, i que ara es revela com un autèntic refugi de fauna endèmica que encara no ha estat documentada en la seva totalitat.
Un descobriment al cor de la Serralada del Còndor
El treball ha estat liderat per especialistes del Museu de Zoologia de la Universitat Tècnica Particular de Loja (UTPL), en col·laboració amb investigadors de la Universitat Ovidius de Constanza (Romania) i de la Fundació Green Jewel. La descripció científica de les tres granotes s'ha publicat a la revista internacional PeerJ, fet que les incorpora oficialment a l'inventari global de la biodiversitat.
Les espècies han estat batejades com Pristimantis verrucosus, Pristimantis platejat i Pristimantis melanops. Totes habiten a l'alta muntanya de la Serralada del Còndor, una franja de terreny agrest i de difícil accés, on els pendents costeruts i la vegetació densa han mantingut les seves poblacions relativament aïllades de l'activitat humana.
Per arribar a aquests resultats, els investigadors van dur a terme intensos mostrejos de camp, recorrent de nit els boscos humits montans a la recerca de trucades i moviments entre la fullaraca i la vegetació baixa. Posteriorment, les mostres van ser analitzades mitjançant tècniques taxonòmiques clàssiques i eines modernes de genètica i bioacústica.
Amb aquest estudi, la UTPL arriba a la xifra de 22 espècies d'amfibis descrites des del 2018, consolidant el seu paper com un dels centres de referència a l'estudi de l'herpetofauna a la regió andino-amazònica. Aquest ritme de descripcions noves suggereix que el nombre real d'espècies per descobrir a la zona encara podria ser molt superior.
Com són les tres espècies desconegudes de granotes
Les tres granotes identificades pertanyen al subgènere Huicundomantis, un grup d'amfibis associat als Andes tropicals que es caracteritza per adaptacions molt concretes als ambients humits de muntanya. No es tracta de granotes comunes, sinó de llinatges amb trets fins que només es poden diferenciar amb estudis detallats.
La separació entre aquestes espècies s'ha basat en una combinació de caràcters morfològics, genètics i bioacústics. Els experts van comparar mesures corporals, forma i textura de la pell, patrons de coloració, així com les trucades que emeten els mascles per atraure parelles, a més de seqüències d'ADN que en van confirmar la singularitat.
Una de les adaptacions més cridaneres d'aquest grup és l'anomenat desenvolupament directe. A diferència de la imatge clàssica de la granota que passa per una fase de capgròs aquàtic, en aquestes espècies els embrions es desenvolupen completament dins de l'ou i les cries emergeixen ja com a minúscules granotes formades, sense etapa larvària a l'aigua.
Aquest cicle vital resulta especialment avantatjós per a amfibis que viuen a zones de muntanya amb disponibilitat limitada d'aigua, com vessants escarpats o boscos ennuvolats on els tolls permanents són escassos. L'absència de fase aquàtica redueix la seva dependència de cossos d'aigua oberts, però també els fa més sensibles a canvis a la humitat del sòl ia l'estructura del bosc.
Cadascuna de les noves espècies presenta, a més, trets distintius fàcils de reconèixer per als especialistes. Pristimantis berrucosus es caracteritza per una pell dorsal amb textura clarament berrugosa, que li dóna un aspecte rugós i camuflat sobre la fullaraca. Pristimantis platejat destaca pel seu iris de to platejat o bronze clar, un detall que ressalta quan la llum incideix de cara als ulls. Per la seva banda, Pristimantis melanops mostra un ull fosc envoltat per un anell blanc ben marcat al voltant de la pupil·la, un tret visual molt cridaner que facilita la seva identificació al camp.
Un enclavament clau de biodiversitat i les seves amenaces
La Serralada del Còndor és reconeguda des de fa anys com un dels grans punts calents de biodiversitat a escala mundial. La barreja d'influències andines i amazòniques, sumada a la gran varietat d'altituds i microhàbitats, ha afavorit l'aparició de nombroses espècies endèmiques, és a dir, que no es troben de manera natural a cap altre lloc del planeta.
Tot i aquesta riquesa, la regió segueix sent una de les àrees menys estudiades de l'Amazònia. La troballa de tres granotes noves en una sola reserva suggereix que la diversitat real és molt més gran i que encara podrien quedar moltes espècies per descriure, tant d'amfibis com d'altres grups d'animals i plantes.
Els científics subratllen, però, que aquestes granotes tenen àmbits de distribució molt reduïts. Moltes de les seves poblacions queden restringides a pegats concrets de bosc muntà, cosa que incrementa de manera notable la seva vulnerabilitat davant la degradació de l'hàbitat, la desforestació o l'expansió d'activitats extractives a la zona.
Entre les principals pressions sobre el territori es troben la pèrdua de cobertura forestal, lobertura de vies daccés i determinats projectes que modifiquen el paisatge i els cursos daigua. En ecosistemes tan fràgils, petites alteracions es poden traduir en canvis dràstics per a espècies que depenen de condicions d'humitat, temperatura i refugi molt específiques.
Davant d'aquest context, els autors de l'estudi insisteixen en la necessitat de reforçar les mesures de protecció sobre la Serralada del Còndor i les seves reserves biològiques associades. Per això, no n'hi ha prou amb la declaració formal d'àrees protegides, sinó que resulta clau dotar-les de recursos, personal i programes de vigilància que permetin controlar les pressions sobre el medi natural.
El paper de la ciència i les comunitats locals
El descobriment d'aquestes tres espècies de granotes va més enllà de sumar nous noms a una llista. Per als investigadors, cada descripció aporta informació valuosa sobre l'evolució i l'adaptació de la fauna en ecosistemes tropicals complexos, ajudant a entendre com sorgeixen i es mantenen els alts nivells de diversitat biològica a regions com l'Amazònia equatoriana.
Les dades generades en aquest tipus de treballs permeten, a més, obrir noves línies de recerca a biologia, ecologia i canvi climàtic. Conèixer on viu cada espècie, quins són els seus requeriments d'hàbitat i què tan restringida és la seva distribució ajuda a preveure com els podrien afectar fenòmens com l'augment de temperatures, les alteracions en el règim de pluges o la fragmentació del bosc.
Alhora, els autors de l'estudi destaquen la importància de implicar les comunitats locals en la conservació de lentorn. Programes d'educació ambiental, iniciatives de ciència ciutadana i projectes que generin alternatives econòmiques compatibles amb la protecció del bosc es consideren eines clau per aconseguir que la protecció d'aquestes granotes i el seu hàbitat tingui continuïtat a llarg termini.
El cas de la Reserva Biològica Turó Platejat il·lustra com la combinació de investigació científica rigorosa i participació social pot reforçar la defensa d'enclavaments estratègics per a la biodiversitat. La presència d‟espècies úniques aporta arguments sòlids perquè institucions públiques, organitzacions conservacionistes i ciutadania sumin esforços en favor de la protecció d‟aquests paisatges.
En conjunt, la troballa de tres espècies desconegudes de granotes a la Serralada del Còndor posa de manifest que encara queda molt per conèixer als boscos andino-amazónics i que cada avenç científic afegeix peces essencials al puzle de la biodiversitat. Al mateix temps, la fragilitat d'aquests nous amfibis davant la pèrdua d'hàbitat recorda la urgència de conservar els seus ecosistemes si es vol evitar que desapareguin fins i tot abans que arribem a conèixer tota la seva història natural.
