El peix tremelga, També conegut com peix torpede o tremolor, és una espècie fascinant que es distingeix per la seva capacitat de generar descàrregues elèctriques per caçar i defensar-se. Pertanyent a la família Torpedinidae, aquest elasmobranqui torpediniforme es troba àmpliament distribuït en aigües temperades i tropicals de tot el món, especialment al oceà Atlàntic i el mar Mediterrani.
Característiques físiques de la Tremielga
La tremelga presenta un cos aplanat dorsoventralment, amb un disc carnós de vores arrodonides format per la fusió del seu cos amb les aletes pectorals. Aquest disc us permet camuflar-se en els fons marins, enterrant-se a la sorra o el fang amb només els ulls i els espiracles visibles.
- Mida i pes: Pot assolir fins 70 cm de longitud i un pes aproximat de kg 5.
- Forma: El seu cos és gairebé circular i en presenta una cua robusta amb una aleta cabal ben desenvolupada.
- Aletes: posseeix dues aletes pectorals fusionades amb el cos, dues aletes dorsals sobre la línia mediodorsal i aletes pèlviques arrodonides unides a la part anterior de la cua.
- Coloració: El seu dors varia entre marró i crema, amb taques fosques que li atorguen una aparença marmòria, mentre que el seu ventre és completament blanquinós.
Òrgans elèctrics i descàrregues
Una de les característiques més distintives de la tremelga és la seva capacitat de generar descàrregues elèctriques mitjançant dos òrgans específics ubicats a la part davantera del disc, a cada costat del cap. Aquests òrgans, anomenats electroplasts, us permeten produir descàrregues de 50 a 220 volts i fins 1 amperi, utilitzades tant per caçar com per defensar-se de possibles depredadors.
fins i tot les cries nounades desenvolupen aquesta habilitat, generant descàrregues d'aproximadament 4 volts. Aquests polsos elèctrics poden assolir una freqüència de fins 600 Hz, el que els permet paralitzar les seves preses de manera eficaç.
Hàbitat i comportament
La tremelga habita principalment a fons sorrencs o fangosos de mars temperats i tropicals, des de profunditats superficials fins als 370 metres, encara que sol moure's entre els 2 i 20 metres. El seu comportament és majoritàriament nocturn; durant el dia roman enterrada al substrat marí amb només els seus ulls i espiracles visibles.
- distribució: Es troba en el oceà Atlàntic des del nord de Escòcia fins a Sud-àfrica i en el mar Mediterrani.
- Moviments: És un peix solitari i de lent desplaçament, però quan se sent amenaçat, res ondulant les vores de les seves aletes pectorals, cosa que li permet lliscar per l'aigua.
- Adaptacions: La seva coloració us permet camuflar-se eficaçment al seu entorn, sent difícil de detectar tant per a preses com per a depredadors.
Alimentació de la Tremelga
Aquest peix és un depredador nocturn que s'alimenta principalment de crustacis, mol·luscs i peixos bentònics. La seva estratègia de caça consisteix en paralitzar les preses amb una descàrrega elèctrica abans d'engolir-les senceres.
Entre les preses habituals es troben:
- peixos bentònics com a Trachurus, Mugil, Mullus, Dicentrarchus y Boops.
- crustacis de mida petita.
- Calamars i altres cefalòpodes.
Reproducció i cicle de vida
La tremelga és un peix ovovivípar, el que significa que les cries es desenvolupen dins de la mare fins al moment del naixement. La fertilització és interna, i els embrions s'alimenten inicialment del rovell de l'ou, rebent posteriorment nutrients addicionals de la mare a través d'un fluid uterí enriquit amb mucus, greix i proteïnes.
- Durada de la gestació: Entre 8 i 10 mesos.
- Nombre de cries per ventrada: Entre 5 i 32, amb una mida en néixer de 10 a 14 cm.
- Moment del naixement: Generalment passa entre setembre i desembre en el mar Mediterrani.
Des del moment del seu naixement, les cries ja són capaces de generar descàrregues elèctriques per defensar-se i caçar petites preses.
Relació amb els humans i pesca
La tremelga no posseeix un valor comercial significatiu, ja que la seva carn no és apreciada en la gastronomia. No obstant això, ocasionalment és capturada com pesca incidental mitjançant xarxes d'arrossegament, tremalls o palangres de fons.
A l'antiguitat, els romans utilitzaven les propietats elèctriques d'aquest peix per tractar malalties com el reumatisme. Actualment, el seu òrgan elèctric s'estudia en investigacions biomèdiques a causa de la relació amb els neurotransmissors.
Per la seva capacitat de produir descàrregues elèctriques, és recomanable evitar el contacte directe amb aquest peix en bussejar o manipular-lo accidentalment, ja que la seva descàrrega pot ser dolorós encara no representa un perill greu per als humans.
La tremelga és un peix dotat d'una habilitat única al regne animal. Tot i el seu aspecte inofensiu i la seva escassa mobilitat, la seva capacitat de generar electricitat la converteix en un depredador eficient i en una espècie fascinant dins dels oceans.