El nord de Tenerife es prepara per convertir-se, durant uns quants dies, en un autèntic punt de trobada internacional on la cuina, pescar i la ciència s'asseuen a la mateixa taula per parlar del mar. La vuitena edició de Trobada dels Mars recala per primera vegada en aquesta zona de l'illa amb un objectiu clar: col·locar l'oceà al centre de la conversa pública, no només com a recurs econòmic, sinó com a patrimoni viu que condiciona el present i el futur de les nostres societats.
Sota el lema Capital Natural Blau, el fòrum aspira a revisar com ens relacionem amb mars i oceans des d'àmbits tan diversos com la investigació científica, la gestió pesquera, la gastronomia, l'economia blava o la cultura marítima. Al llarg de diverses jornades, cuiners de prestigi, experts en biologia marina, representants institucionals i professionals del sector pesquer posaran sobre la taula reptes, oportunitats i noves mirades sobre el món marí.
Un fòrum internacional que mira l'oceà com a capital natural
Trobada dels Mars afronta la seva vuitena travessia entre el 3 i el 6 de maig al nord de Tenerife, amb seus a Puerto de la Cruz i Garachico, i es consolida com un fòrum singular on disciplines que poques vegades coincideixen comparteixen espai i debat. El concepte de Capital Natural Blau funciona com a fil conductor de tota la programació, partint d'una idea senzilla però contundent: mars i oceans són un dels principals actius del planeta i sostenen tant la biodiversitat com l'economia i la cultura de nombrosos territoris; gestió de l'oceà és clau per al seu futur.
La cita està promoguda pel Cabildo de Tenerife, a través de Turisme de Tenerife i la seva marca Tenerife Desperta Emocions, i compta amb la implicació activa de l'Ajuntament de Garachico, que acollirà la jornada popular d'obertura. El congrés reunirà ponents procedents d'una desena de països, cosa que garanteix una diversa panoràmica sobre la gestió de l'oceà, els desafiaments de la pesca sostenible i el paper de la gastronomia en la defensa del medi marí.
La idea de capital blau no es redueix a cap etiqueta ambiental. El programa subratlla que als oceans es concentren biodiversitat, aliment, energia, identitat cultural i memòria col·lectiva. Són clau en la regulació del clima, l'estabilitat de cadenes alimentàries i la supervivència de moltes comunitats costaneres. Per això, els organitzadors insisteixen que no es pot seguir veient el mar només com un “rebost” o un paisatge, sinó com un soci delicat la salut del qual influeix en la qualitat de vida global.
Dimple Melwani, consellera delegada de Turisme de Tenerife, resumeix la filosofia de la cita en destacar que el congrés encarna el model de desenvolupament que l'illa vol impulsar: basat en la sostenibilitat, el coneixement i el respecte per l'entorn natural. Per a Melwani, l'oceà forma part de la identitat de Tenerife i de la seva estratègia de futur, i aquest fòrum actua com a espai on es connecten ciència, cuina, pesca i institucions per abordar els grans reptes vinculats al mar.
En aquesta mateixa línia, el director del congrés, Benjamí Lana, recorda que mars i oceans són “molt més que paisatges”, un capital immens que determina el nostre present i que cal gestionar amb intel·ligència. La vocació de la trobada és precisament aquesta: generar una crida col·lectiva al valor dels ecosistemes marins ia la necessitat de protegir-los sense renunciar al potencial econòmic i cultural.
Una obertura popular a Garachico i protagonisme per a Tenerife
El programa arrencarà el diumenge 3 de maig amb una Jornada Gastronòmica Popular a la Plaça de la Llibertat de Garachico, concebuda com a porta d'entrada oberta a residents i visitants. Allí s'oferiran degustacions de cuina marina a preus populars, amb elaboracions que reivindiquen el producte del mar i la tradició pesquera local. Aquesta cita inicial pretén acostar el missatge del congrés al carrer i recordar que el futur del planeta també es juga en allò que posem al plat.
Tenerife hi tindrà un paper molt visible al llarg de totes les jornades. Sota el paraigua de Tenerife Desperta Emocions, l'illa estarà present en ponències centrades en l'impacte de les reserves marines a la pesca local, l'anomenat tresor blau de les Canàries i els desafiaments sanitaris específics de l'arxipèlag, com ara el risc de ciguatera. Es tracta de mostrar Tenerife com un autèntic laboratori viu on es poden testar polítiques de conservació, models de pesca responsable i projectes d'innovació vinculats a l'oceà.
Des de l'àrea insular de Ramaderia i Pesca també se subratlla la importància d'aquesta cita. Rafael González, cap del Servei Tècnic, recalca que el Cabildo aposta per potenciar el consum de peix, reforçar la aqüicultura i protegir l'ecosistema marí, i que trobades com aquesta ajuden a diversificar els productes pesquers ia acostar-los de nou al consumidor. El missatge és clar: no es tracta només de parlar de sostenibilitat, sinó d'aterrar-la a l'economia real de l'illa.
A més de les ponències, el congrés servirà per posar en valor la cultura marítima canària, els oficis lligats al mar i el paper de les comunitats costaneres a la conservació dels recursos. La programació també prestarà atenció a la dimensió cultural de l'oceà, recordant que al voltant de l'aigua salada s'han construït relats, músiques, tradicions culinàries i formes de vida que formen part de la identitat de molts territoris insulars com ara Tenerife.
L'entorn del nord de l'illa, amb localitats com Puerto de la Cruz i Garachico, aquests dies es convertirà en escenari de debats, demostracions culinàries i trobades professionals. El paisatge atlàntic serà així molt més que un teló de fons: funcionarà com a exemple pràctic de com un territori volcànic i marí pot articular una estratègia de futur al voltant del seu capital natural blau.
Premi Sartún a Theresa Zabell i homenatge al llegat marí
Un dels moments destacats d'aquesta edició serà el lliurament del Premi Sartún a Theresa Zabell, doble campiona olímpica de vela i figura clau de l'olimpisme espanyol. El guardó reconeix trajectòries estretament lligades al mar i, si escau, la continuïtat del compromís amb l'oceà més enllà de la competició. Després de retirar-se de l'esport, Zabell va impulsar la Fundació Ecomar, des de la qual ha desenvolupat una tasca d'educació ambiental intensa entre joves, fomentant la sostenibilitat i el respecte per l'entorn costaner.
El reconeixement a Zabell encaixa amb la vocació de la trobada de visibilitzar com l'esport i la projecció pública es poden convertir en eines de transformació social a favor del medi marí. El Premi Sartún cerca precisament això: posar el focus en persones i projectes que han sabut utilitzar la seva influència per impulsar la cura de l'oceà, ja sigui des de la ciència, la gastronomia, l'educació o la cultura.
La programació també retrà homenatge a la pròpia imatge del congrés, el Sartum, una figura híbrida amb cap de sardina i cua de tonyina que s'ha convertit en símbol de la trobada. Diverses sessions estaran dedicades a la sardina des de tres perspectives complementàries: la cuina, la pesca i la nutrició. La idea és mostrar com un producte aparentment humil pot concentrar un enorme valor gastronòmic, ecològic i social quan es treballa des de la sostenibilitat.
Un altre moment especialment emotiu serà el homenatge al fotògraf submarí Sergio Hanquet, mort el 10 de febrer de 2026 mentre bussejava a la costa d'Arona. Considerat un referent de la fotografia marina i defensor del patrimoni natural subaquàtic de les illes, rebrà a títol pòstum el Sartún d'Honor de Trobada dels Mars, en reconeixement a la seva contribució a la visibilització de la vida marina canària.
En aquest acte intervindrà el fotògraf submarí de Tenerife Yeray Delgado, que abordarà l'art de apreciar la vida marina en tota la seva amplitud. La seva intervenció pretén subratllar com la imatge es pot convertir en una eina poderosa de sensibilització, capaç d'apropar al gran públic la bellesa i la fragilitat dels fons marins, i de despertar una implicació més gran en la seva defensa.
Un planter internacional de científics, experts i cuiners
El llistat de participants d'aquesta edició inclou algunes de les veus més reconegudes del panorama internacional en ciències marines, política pesquera i gastronomia. En l'àmbit científic, el catedràtic de Ciències Marines Carlos Duarte exercirà com a director científic de la trobada, articulant una programació amb un marcat pes investigador i una mirada transversal al sector pesquer.
Entre les figures clau de la política europea destaca la presència de Lorella de la Creu, responsable de política pesquera a la Comissió Europea (Deputy Head of Unit – Blue Economy Sectors, Aquaculture and Maritime Spatial Planning). La intervenció serà rellevant per entendre el paper de l'estratègia pesquera de la Unió Europea en el disseny del futur del mar, així com els desafiaments reguladors i les oportunitats de l'economia blava en el context europeu.
L'àmbit científic i de la biologia marina comptarà amb experts de referència internacional com Patti Schaefer i Ann Golob, responsables de la Rauch Foundation (EUA), dedicada a la preservació d'ecosistemes marins a tot el món; la investigadora del CSIC Núria Marbà; l'economista eslovena Sandra Damijan, professora de la Universitat de Ljubljana; el biòleg marí i catedràtic Alberto Brito; la professora de la Universitat de l'Algarve Ester Serrão; la investigadora de la Universitat Politècnica de València Ana Fuentes; i l'especialista de l'Institut d'Oceanografia i el Canvi Global, Santiago Hernández.
Completen aquest grup científic i tècnic perfils com Rogelio Enríquez, president de l'Acadèmia Madrilenya de Gastronomia i expert reconegut en conserves de peix, que aportarà una visió singular sobre la intersecció entre producte, indústria i preservació de recursos marins. El conjunt de ponents permetrà abordar tant la dimensió ecològica i climàtica de l'oceà com el paper en l'alimentació i l'economia europea.
La gastronomia, com és habitual a la Trobada dels Mars, ocuparà un lloc protagonista. El programa reunirà cuiners de referència vinculats a la cuina del mar, entre ells Alexandre Couillon (La Marine*, L'Herbaudière), un dels grans noms francesos en alta cuina marina; el gallec Javier Olleros (Culler de Pau, O Grove); o el cuiner basc establert a Tenerife Erlantz Gorostiza (MB Abama**, Guia d'Isora), ambaixador de l'alta cuina a l'arxipèlag.
La nòmina de xefs internacionals s'amplia amb noms com Jacopo Ticchi (Da Lucio*, Rímini); Carlos de Medeiros (Bar Amour*, Oslo); Josean Alija (Nerua*, Bilbao); Iván Domínguez (Nado, La Corunya); Berto Domínguez (D'Berto, O Grove); Pablo Sánchez (Els Marinos José, Fuengirola); Aitor Arregi i Pablo Vicari (Elkano*, Getaria, i Catària, Chiclana de la Frontera); Benito Gómez (Bardal**, Ronda); Gil Fernándes (Fortalesa do Guincho*, Cascais); Diego Schattenhofer (Taste 1973*, Platja de les Américas); Miguel Barrera (Cal Paradís*, la Vall d'Alba); i Alberto Margallo (Sant Sebastià 57, Santa Creu de Tenerife).
Aquest ampli elenc de cuiners permetrà explorar, a través de ponències i demostracions, nous horitzons de la cuina marinera, des de l´alta cuina del mar i les marisqueries d´autor fins als sabors de l´Adriàtic, els mars nòrdics o el diàleg entre muntanya i mar. L'objectiu no és només mostrar tècniques i plats, sinó reflexionar sobre com la gastronomia es pot convertir en altaveu del sector pesquer i eina de conscienciació sobre el consum responsable de productes marins.
Ciència, pesca i economia blava: els grans eixos del debat
El programa de la vuitena edició s'ha dissenyat amb un fort enfocament científic i una mirada àmplia sobre el sector pesquer. Entre els temes que s'abordaran figuren el valor de la vida marina, el paper de les praderies submarines com a capital natural, la relació entre oceà, economia i alimentació, i els casos de Portugal i Àfrica com a exemples d'ecosistemes que alimenten i generen valor afegit.
Un dels fils recurrents serà l'anàlisi del paper de l'estratègia pesquera de la UE al tauler on es decideix el futur del mar. Es tractaran qüestions com ara la gestió de quotes, la protecció d'hàbitats sensibles, la compatibilitat entre activitat pesquera i conservació i l'impuls de l'economia blava com a motor de desenvolupament sostenible a Europa.
La pesca es presentarà com un dels grans eixos del congrés, amb debats de fons sobre el futur de l'ofici de pescador artesanal, les conseqüències de la seva desaparició i el rol que ha de jugar la piscicultura en el proveïment alimentari mundial. Hi haurà una revisió específica del present i futur de l'aqüicultura a la Mediterrània, així com un espai per reflexionar sobre com tornar a apropar el consumidor al producte del mar, reconnectant la taula amb el port.
En aquest àmbit participaran empresaris i professionals del sector, com Eduardo Guardiola (Grup El Amarre, Sevilla), Sebastián Martín (Chinchín Puerto, Caleta de Vélez), Roberto Rodríguez (Artesans da Pesca) i Manuel Díaz, patró major de la Confraria La nostra Senyora de les Mercedes dels Cristians. També hi serà present María Luisa Álvarez Blanco, directora general de FEDEPESCA, que aportarà la visió de la distribució detallista de productes del mar a Espanya.
Més enllà de l'activitat extractiva, la trobada abordarà també la economia blava en sentit ampli: energies marines netes, protecció d'hàbitats, recuperació de fons oceànics, lluita contra els plàstics i la contaminació, i models de governança que integrin ciència, administració i comunitats locals. La idea és mostrar que la gestió del capital natural blau requereix coordinació entre múltiples agents i una visió de llarg termini.
Tenerife, laboratori de riscos i oportunitats de l'oceà
Dins aquest marc general, Tenerife i Canàries ocuparan un espai propi a l'agenda, tant com a territori especialment dependent del mar com per la seva experiència en la gestió de riscos vinculats a la seguretat alimentària. Un dels temes específics que es tractaran és el de la ciguatera, una intoxicació alimentària causada pel consum de peix que conté ciguatoxines, compostos produïts per determinats microorganismes marins.
L'aparició de casos de ciguatera a l'arxipèlag va obligar a desenvolupar controls específics sobre certes captures ia posar en marxa un sistema de vigilància epidemiològica propi. Al congrés intervindrà la major experta de la Unió Europea en aquesta matèria, Ana Gago-Martínez, professora de la Universitat de Vigo i investigadora en Química Analítica i Alimentària, a més de directora del Laboratori de Referència de la UE de Biotoxines Marines, per explicar el marc científic i regulatori que s'ha construït al voltant d'aquest risc.
Més enllà de la ciguatera, les ponències centrades a les Canàries analitzaran el impacte de les reserves marines a la pesca local, el potencial de les àrees protegides per regenerar caladors i la capacitat de l'arxipèlag per posicionar-se com a referent en la gestió integral del capital blau. També es posarà el focus en les singularitats d'un territori insular, on la frontera entre terra i mar és especialment porosa i qualsevol decisió sobre el litoral té efectes immediats en l'economia i la biodiversitat.
L'anomenat tresor blau de les Canàries s'entén aquí com un conjunt d'ecosistemes, espècies i paisatges submarins que fan possible productes de gran valor gastronòmic, des de peixos i mariscs fins a algues i altres recursos emergents. Protegir aquest patrimoni, assenyalen els organitzadors, resulta clau per garantir una gastronomia diversa, conscient i amb futur, capaç de generar valor econòmic sense esgotar la base ecològica que la sosté.
En aquest sentit, Tenerife es presenta al món com un escenari on es creuen rutes gastronòmiques, projectes científics, iniciatives turístiques sostenibles i experiències de pesca artesanal, configurant un mosaic de pràctiques que poden servir de referència per a altres territoris d'Espanya i Europa que volen reforçar la relació amb el mar des de la sostenibilitat.
Al llarg de les diferents sessions, Trobada dels Mars tornarà a demostrar que quan ciència, gastronomia, pesca i cultura s'escolten mútuament, sorgeixen diagnòstics més complets i solucions més realistes. El missatge que recorre tot el programa és nítid: el mar no és un rebost infinit ni un decorat turístic, sinó un patrimoni viu, fràgil i decisiu la cura del qual marcarà bona part del nostre futur col·lectiu, especialment en territoris costaners com Tenerife i el conjunt de l'Europa atlàntica.
