La costa de Santa Creu viu un moment de canvi silenciós però profund. El mar deixa de ser només escenari de pesca i turisme per convertir-se en plataforma de nous projectes productius lligats al cultiu d'algues, amb la mirada posada a l'ocupació local, la ciència i la conservació de l'ecosistema.
En Port San Julián es consolida la primera granja de fugir gegant (Macrocystis pyrifera) del país, mentre el Govern provincial reforça la protecció d'àrees clau com la Reserva Cap Verges. Ambdues línies de treball apunten a una mateixa idea: construir una matriu econòmica diferent, on el cultiu d'algues a Santa Cruz funcioni com a motor duna economia blava amb impacte ambiental mínim.
Un projecte estratègic per a la nova matriu productiva de Santa Cruz
el governador Claudio Vidal va encapçalar una reunió de treball en què es van definir les principals línies d'acció per impulsar el cultiu de macroalgues i enfortir les Àrees Naturals Protegides del litoral santacruceño. A la trobada van participar el president del Consell Agrari Provincial (CAP), Hugo Garay, la directora executiva de l'ONG Pel Mar (PEM), Martina Sasso, i equips tècnics del Ministeri de la Producció, a través de la Secretaria de Pesca.
Segons es va explicar a la reunió, l'objectiu és avançar cap a una nova matriu productiva basada en el mar, on el cultiu d'algues es converteixi en una activitat estratègica amb potencial d'escalar a nivell nacional. L'aposta combina el coneixement tècnic de l'ONG, les eines de foment de la Secretaria de Pesca i la presència territorial del CAP, amb un focus clar al aprofitament sostenible dels recursos marins.
Garay va resumir l'enfocament amb una idea que es repeteix entre els actors involucrats: el desafiament és “produir cuidant”. Des de la seva perspectiva, Santa Cruz té condicions naturals úniques per al cultiu d'algues i la meta és que aquesta oportunitat es tradueixi en ocupació i valor agregat, però sense posar en risc els ecosistemes costaners ni la biodiversitat associada.
En paral·lel, la trobada va servir per ratificar el compromís de gestionar el desenvolupament productiu recolzat en evidència científica. Això implica que tant els nous projectes com les obres d'infraestructura es planifiquen a partir d'estudis tècnics, dades ambientals i avaluacions constants sobre els possibles impactes a la mar ia la costa.
Puerto San Julián: la primera granja de fugir gegant del país
El cor d'aquesta transformació és a Port San Julián, on la Fundació Pel Mar desenvolupa la primera experiència sistemàtica de cultiu de fugir gegant a Argentina. La iniciativa, que va començar al maig, combina la conservació marina, la investigació i la generació d'alternatives productives sostenibles per a la comunitat local.
La fundació PEM compta amb el suport de la Secretaria d'Estat de Pesca i Aqüicultura i de l' Consell Agrari Provincial, dos organismes que veuen a les algues una via concreta per diversificar l'economia més enllà de l'activitat extractiva tradicional. El projecte s'emmarca en la trucada “economia blava”, que cerca generar riquesa vinculada al mar però amb criteris ambientals estrictes.
la biòloga Miracles Schiebelbein està a càrrec del laboratori i del hatchery, mentre que Jonathan Behm coordina la infraestructura al mar. Behm, provinent d'una família lligada a la pesca artesanal, subratlla que els boscos submarins de fugir gegant són essencials per a la biodiversitat i que el cultiu controlat permet produir biomassa sense degradar els boscos naturals existents.
En els darrers mesos, els equips tècnics del Govern i de l'ONG van mantenir diverses reunions per anar ajustant el projecte, compartir dades de seguiment i definir com s'integrarà aquesta experiència en la planificació de llarg termini per al litoral de Santa Cruz. La intenció és que la granja de Puerto San Julián funcioni com model replicable a altres zones de la província, sempre que els estudis ambientals ho permetin.
Com es cultiva el fugir gegant: del laboratori al mar
El procés de cultiu de macroalgues a Santa Cruz es recolza en un esquema que combina ciència de laboratori i treball a mar obert. En una primera fase, les algues es reprodueixen per espores a piletons i batees amb aigua de mar filtrada, on es controlen amb cura la llum, la temperatura i altres paràmetres clau per al seu desenvolupament inicial.
Quan les plàntules arriben a la mida adequada, passen al sistema de hatchery i pre-criança, encara sota condicions molt controlades. Quan superen aquesta etapa, es traslladen a la granja submarina instal·lada a la badia de Puerto San Julián. Allí es fixen a cordes i boies tipus “longline”, ancorades a determinada profunditat, que permeten que el fugir gegant creixi en columna d'aigua sense interferir de manera agressiva amb l'entorn.
Els resultats inicials han superat les previsions. La primera estructura de cultiu es va muntar al maig i, pocs mesos després, es va registrar un creixement superior als 3,5 metres en diversos exemplars. En alguns períodes es van mesurar taxes properes als 40 centímetres per setmana, xifres que obliguen a portar un monitoratge constant per entendre fins a quin punt es manté aquest ritme i en quin moment comença a disminuir.
L'equip científic realitza mesuraments periòdics de longitud, velocitat de creixement i estat sanitari de les algues, alhora que controla paràmetres de l'entorn com a salinitat, temperatura i corrents. Aquesta informació es bolca en informes semestrals que es comparteixen amb la Secretaria de Pesca i el CAP, de manera que les autoritats tinguin una base sòlida a l'hora de definir noves polítiques d'aqüicultura.
Una característica destacada del projecte és que no existeix un manual específic per al Mar Argentí. Tot i que hi ha experiències similars en altres regions, com la zona de Puerto Montt a Xile, les condicions del Pacífic difereixen notablement de les de l'Atlàntic sud. Això obliga a adaptar contínuament la metodologia, assumir marges dassaig i error i documentar amb detall cada ajustament realitzat.
Impacte ambiental: produir sense “deforestar” el mar
El fugir gegant, també conegut com cachiyuyo, forma boscos submarins que poden assolir entre 40 i 70 metres de longitud, amb creixements diaris que en condicions ideals ronden els 50 centímetres. Aquests boscos compleixen un rol ecològic central: funcionen com a refugi, zona d'alimentació i àrea de reproducció per a nombroses espècies, moltes d'interès pesquer i d'altres sota protecció.
Per aquesta raó, els impulsors del projecte insisteixen que el cultiu no es pot basar en la extracció intensiva del bosc natural. La idea és generar biomassa en estructures de cultiu específiques, reduint al mínim la pressió sobre les formacions silvestres. D'aquesta manera, es vol evitar la “desforestació” del fons marí i mantenir intacta la funció ecològica dels boscos de macroalgues.
Des de la Fundació Pel Mar assenyalen que el model adoptat es planteja com un sistema productiu dimpacte zero. El disseny de la granja, l'elecció dels materials i la forma d'ancoratge pretenen minimitzar el contacte amb el llit i evitar danys a altres comunitats marines. A més a més, qualsevol expansió de l'àrea de cultiu se supedita a avaluacions ambientals prèvies.
Aquest enfocament resulta especialment rellevant si es té en compte el context global: en les darreres dècades, diversos estudis alerten sobre la pèrdua de boscos de macroalgues a diverses regions del món, en part pel canvi climàtic i en part per activitats humanes. Davant d'aquest panorama, l'experiència de Santa Cruz es presenta com un intent de demostrar que es poden produir algues a escala comercial sense agreujar aquesta tendència.
Les autoritats provincials remarquen que totes les accions s'emmarquen en una gestió basada en l'evidència científica, tant pel que fa al desenvolupament productiu com a les obres d'infraestructura vinculades al turisme ia la protecció d'àrees protegides costaneres.
Usos productius: de l'aliment per a bestiar als bioestimulants
Més enllà del component ambiental, el projecte de cultiu d'algues a Santa Cruz avança amb una clara intenció productiva. La directora executiva de la Fundació Pel Mar, Martina Sasso, va explicar que ja s'estan dissenyant proves pilot per a dues línies de subproductes: aliment per a bestiar i bioestimulants agrícoles.
En el cas del sector ramader, la idea és aprofitar les algues com a suplement per reduir la dependència d'insums que arriben d'altres regions del país. Actualment, s'importen grans volums de soja i grans des del nord argentí per complementar la dieta del bestiar a Santa Cruz. Sasso destaca que a molts països les algues ja formen part de l'alimentació animal, i que replicar aquesta experiència podria traduir-se en menors costos logístics i una petjada ambiental més baixa.
La segona línia apunta als bioestimulants per a agricultura, productes derivats de les algues que sutilitzen per millorar la salut i el rendiment dels cultius. Aquest segment ha guanyat pes a nivell internacional, tant pel potencial econòmic com per la contribució a pràctiques agrícoles més sostenibles.
El governador Vidal va mostrar particular interès per aquestes possibilitats de generar valor agregat local. La combinació d'explotació ramadera tradicional amb insums elaborats a partir d'algues de cultiu obre la porta a noves cadenes de producció dins de la pròpia província, amb més integració territorial i econòmica.
Segons Sasso, l´expectativa és que aquestes iniciatives puguin construir una economia regional al voltant del cultiu d'algues, beneficiant als habitants de Puerto San Julián i d'altres localitats on es desenvolupin futures granges. La condició, insisteixen, és que el creixement es doni sense sacrificar ecosistemes ni comprometre la salut del mar.
Suport institucional, educació i participació comunitària
L'avenç del cultiu d'algues a Puerto San Julián no s'explica només per la innovació tècnica, sinó també pel nivell de acompanyament institucional. La Fundació Pel Mar elabora informes cada sis mesos en què detalla el procés d'instal·lació de la granja, les metodologies de cultiu, els resultats dels monitoratges i les dificultats pròpies de treballar a mar obert.
Aquests documents es comparteixen amb la Secretaria de Pesca i amb el Consell Agrari Provincial, cosa que permet que l'administració pública disposi d'informació actualitzada per avaluar l'exercici del projecte i prendre decisions sobre eventuals ampliacions o rèpliques en altres zones del litoral.
A més de la dimensió productiva, l'experiència té un fort component educatiu. L'equip de PEM preveu traslladar part dels aprenentatges a escoles i universitats a través de tallers, xerrades i visites guiades. La intenció és que les noves generacions coneguin de primera mà el rol dels boscos d'algues a la conservació marina i el potencial econòmic d'un model de producció de baix impacte.
Voluntaris de la comunitat local també participen en tasques de suport, tant al laboratori com a l'etapa de camp. Aquesta col·laboració, assenyalen des de la fundació, contribueix a fer que el projecte es percebi com una cosa pròpia de la població de Sant Julià i no només com una iniciativa d'especialistes externs.
En aquest context, la primera collita pilot prevista per al febrer es presenta com una fita clau. No només servirà per mesurar volums i qualitat de la biomassa obtinguda, sinó també per avaluar com s'articula la logística de collita, transport i processament, i quins ajustaments seran necessaris abans de pensar en una escala més gran.
Cap Verges: conservació, turisme i mirada al mar
El viratge cap a una economia blava a Santa Cruz es complementa amb el enfortiment integral de la Reserva Provincial Cap Verges, una àrea d'alt valor ecològic i paisatgístic. Durant la trobada encapçalada pel governador Vidal es va anunciar la reconstrucció del mirador de la reserva, danyat per una marea extraordinària l'any anterior.
Aquesta obra s'inscriu en un pla més ampli de millora de la infraestructura turística a la zona, amb la idea d'oferir millors condicions als que visiten la reserva i, alhora, reforçar la protecció de l'àrea marina associada. La reserva és considerada clau per a la biodiversitat i se la veu com un complement natural de lestratègia de conservació lligada al cultiu de macroalgues.
La millora de camins, miradors i serveis bàsics per al turisme es planteja com una forma de generar oportunitats econòmiques addicionals per a les comunitats properes, sempre sota la premissa que l'activitat turística no ha d'alterar els valors ambientals que es pretenen protegir.
En aquest sentit, la província busca articular producció, cura ambiental i desenvolupament territorial en un mateix full de ruta. El cultiu d'algues, la protecció de boscos submarins i l'impuls de reserves com el Cap Verges s'integren en una visió que intenta escapar de la lògica de “desenvolupament versus natura” per passar a un esquema de “desenvolupament amb natura”.
Les autoritats remarquen que l'aposta de Santa Cruz no passa únicament per sumar una nova activitat econòmica, sinó per construir una cultura diferent de relació amb el mar, en què ciència, sector públic, organitzacions i comunitats locals tinguin rols clarament definits i complementaris.
Tot aquest entramat d'iniciatives mostra una província que comença a mirar el litoral amb altres ulls: el cultiu d'algues a Santa Cruz s'instal·la com una oportunitat real per diversificar l'economia, generar ocupació costanera i sumar innovació tecnològica alhora que es reforça la protecció d'ecosistemes marins i àrees naturals. Si les primeres collites confirmen les expectatives i el suport institucional es manté, l'experiència de Puerto San Julián i el treball en reserves com a Cap Verges podrien convertir-se en referència per a altres territoris de la regió que busquen compatibilitzar producció i conservació al voltant del mar.
