La costa alacantina ha estat escenari d'una important operació contra la pesca il·legal de pop, després de la detecció de més d'un centenar de nanses calades de forma irregular davant de Torre de la Horadada, pedania del municipi de Pilar de la Horadada. L'actuació s'emmarca en les tasques de control que les autoritats espanyoles fan periòdicament per preservar els recursos marins.
En aquesta ocasió, la intervenció ha posat de manifest l'ús de arts de pesca sense identificar i fora de l'horari autoritzat, una pràctica que, encara que a simple vista pugui passar desapercebuda, té un impacte molt rellevant sobre l'ecosistema marí i sobre el suport dels pescadors que treballen complint la normativa.
Troballa de 109 nanses il·legals davant de la costa d'Alacant
La Guàrdia Civil, en el marc del Pla Anual de Control Integral d'Activitats Pesqueres 2025, va localitzar i retirar un total de 109 nanses preparades per a la captura de pop que es trobaven fondejades a unes dues milles nàutiques de la costa de Torre de la Horadada, a la província d'Alacant.
El dispositiu es va activar el passat 6 de desembre, quan efectius del Servei Marítim de la Guàrdia Civil d'Alacant, que navegaven a bord de la patrullera Riu Adaja, van detectar al mar una balisa que marcava la presència d'un art de pesca, coneguda entre els mariners com a “gall”. Aquest element flotant va aixecar sospites en observar-se que no portava els senyals obligatoris que permeten identificar el titular de l'aparell.
En comprovar que la balisa incomplia les exigències legals de marcatge i identificació, els agents van constatar a més que l'art es trobava operatiu fora de l'horari permès per a la pesca. Aquest doble incompliment va motivar l'aixecament immediat de l'aparell, per evitar que continués actuant de manera irregular a la zona.
Un cop iniciat l'hissat, la patrullera va anar recuperant una extensa línia de nanses encebades amb carnassa per a pop. Segons detalla la Guàrdia Civil, era una línia contínua de 109 nanses disposades al llarg d'aproximadament una milla nàutica, el que dóna una idea de la magnitud de la instal·lació clandestina localitzada davant del litoral alacantí.
La feina de recuperació de l'aparell no va ser ràpida ni senzilla: les tasques es van prolongar durant prop de tres hores, temps en què els agents van anar hissant una a una les nanses il·legals des del fons marí fins a la coberta de l'embarcació, garantint alhora la seguretat de la tripulació i la correcta manipulació de les espècies atrapades.
Espècies marines rescatades i tornades al mar
Durant el procés d'aixecament de la línia de nanses, els agents van trobar al seu interior diferents espècies marines capturades de forma accidental. Entre els exemplars recuperats hi havia pops, morenes i congres, tots ells atrapats per un art de pesca que estava operant al marge de la normativa.
Amb l'objectiu de reduir al màxim el mal sobre l'ecosistema, els guàrdies civils van procedir a alliberar els animals que encara es trobaven amb vida, tornant-los al mar en condicions adequades. Aquesta actuació va permetre que els exemplars rescatats poguessin continuar fent la seva funció en l'equilibri natural de la zona.
La mateixa Guàrdia Civil subratlla que el problema de les nanses il·legals per a la captura de pop no es limita únicament al volum de captures, sinó també al fet que aquests aparells continuen pescant sense control mentre romanen a l'aigua. Això pot provocar un esgotament silenciós de les poblacions, sense passar pels canals de control científic i administratiu habituals.
A més, la presència d'arts de pesca no autoritzades pot causar danys col·laterals a la resta de la fauna marina, atès que no discriminen entre espècies comercials i no comercials. Animals sense interès directe per al furtiu poden quedar atrapats igualment, amb el consegüent perjudici per a la biodiversitat i per a la cadena tròfica de lentorn.
La retirada d'aquestes 109 arts també evita l'anomenada “pesca fantasma”, que es produeix quan els aparells romanen al mar sense supervisió i segueixen capturant animals de forma contínua, encara que els seus propietaris els abandonen o perden el control sobre ells.
Recerca oberta i possibles sancions de fins a 60.000 euros
Després de la intervenció, la Guàrdia Civil ha remès tota la informació recopilada a la autoritat administrativa competent en matèria de pesca, responsable de valorar els fets i d'iniciar, si escau, el corresponent expedient sancionador.
Paral·lelament, se n'ha obert una investigació per intentar identificar l'origen de les nanses i als possibles responsables de col·locar-los. Tot i que en el moment de la troballa l'aparell no tenia marques que permetessin una atribució directa, no es descarta que, gràcies a les indagacions ia la col·laboració amb altres serveis d'inspecció, es pugui arribar a determinar qui està darrere d'aquesta instal·lació il·legal.
Segons la normativa vigent en matèria de pesca marítima, aquest tipus d'infraccions poden comportar sancions econòmiques que arriben als 60.000 eurosespecialment quan es tracta d'arts prohibides o no autoritzades, utilitzades sense identificació i amb la capacitat de generar un perjudici significatiu per als recursos pesquers.
Més enllà de les multes, la llei contempla la possibilitat de adoptar mesures complementàries, com la confiscació dels aparells o la inhabilitació per a l'exercici de l'activitat pesquera en casos greus o de reiteració. D'aquesta manera es pretén enviar un missatge dissuasori als que valoren l'opció de recórrer a pràctiques furtives per augmentar-ne les captures.
La Guàrdia Civil insisteix que la pesca il·legal no és un simple incompliment administratiu, sinó una conducta que pot tenir conseqüències molt serioses per al medi marí i per a l'equilibri econòmic del sector, per la qual cosa anima la ciutadania i, en especial, el col·lectiu pesquer mateix, a col·laborar en la detecció d'aquest tipus d'activitats.
El paper del Pla Anual de Control Integral d'Activitats Pesqueres
L'operació s'enquadra al Pla Anual de Control Integral d'Activitats Pesqueres subscrit entre la Guàrdia Civil i la Secretaria General de Pesca, una eina dissenyada per reforçar la vigilància al mar i assegurar el compliment de la normativa comunitària i nacional en matèria de recursos pesquers.
Entre els objectius d‟aquest pla figura la detecció d'embarcacions il·legals o no autoritzades, així com la identificació d'arts de pesca que es trobin a l'aigua sense assenyalar de forma correcta, que siguin antireglamentaris o que estiguin expressament prohibits per la legislació vigent.
El dispositiu també presta especial atenció a la prevenció de la pesca a zones vedades o fons protegits, àrees que s'han delimitat per garantir la recuperació de determinades espècies o per preservar hàbitats especialment sensibles. La col·locació de nanses en aquests entorns podria accelerar el deteriorament dels ecosistemes ja fràgils.
Les inspeccions en el marc del pla no només es realitzen a alta mar, sinó també a ports, llotges i punts de primera venda, on es comprova l'origen i la traçabilitat de les captures. D'aquesta manera, s'intenta tancar el cercle de control, dificultant que el producte procedent de la pesca il·legal arribi al consumidor final.
Actuacions com la de Torre de la Horadada evidencien que aquest tipus de dispositius de vigilància no es limiten a un control documental, sinó que inclouen una presència activa al mar, amb patrulles que recorren la costa i duen a terme intervencions directes sobre les arts localitzades de manera sospitosa.
Impacte de les nanses il·legals a la sostenibilitat i al sector pesquer
La Guàrdia Civil recorda que la pesca il·legal de pop mitjançant nases no reglamentàries suposa un perjudici considerable per al medi ambient i per al propi sector pesquer legal. En operar al marge de les quotes, talles mínimes i períodes establerts, aquest tipus de pràctiques contribueixen a esgotar els bancs de pop sense el control necessari.
Quan s'extreuen grans quantitats d'exemplars sense respectar les normes, s'altera el equilibri de les poblacions marines i es dificulta la regeneració natural de l?espècie. Això es pot traduir, a mitjà i llarg termini, en una disminució de les captures disponibles per als que compleixen la regulació, reduint la seva capacitat de generar ingressos de manera sostenible.
A més, la introducció al mercat de producte procedent de orígens il·legals o no declarats pot desestabilitzar els preus i restar competitivitat als pescadors professionals que treballen amb totes les garanties sanitàries i legals. El resultat és un escenari de competència deslleial que acaba perjudicant les comunitats costaneres que viuen de la pesca.
Des del punt de vista ambiental, la utilització d'arts prohibides o no controlades s'associa igualment amb un augment del risc d'inseguretat alimentària, ja que no sempre es compleixen els requisits de traçabilitat i controls sanitaris que s'exigeixen als productes de pesca legals. La manca de supervisió pot afectar la confiança del consumidor i la imatge del sector.
Les autoritats insisteixen que només a través d'un compliment rigorós de la normativa pesquera i de la col·laboració entre institucions, pescadors i ciutadania serà possible garantir la sostenibilitat a llarg termini d'espècies com el pop, tan apreciades en la gastronomia i tan importants per a l'economia de nombroses localitats del litoral espanyol.
La intervenció davant de Torre de la Horadada, amb la retirada de 109 nanses il·legals per capturar pop, posa en relleu la magnitud del problema que suposen les arts furtives i la necessitat de mantenir una vigilància constant a les aigües costaneres. Aquest tipus d'actuacions reforça el missatge que la protecció del mar i dels seus recursos passa per aturar la pesca il·legal i recolzar els que es guanyen la vida respectant les regles del joc.