La restauració de zones humides a l'entorn del riu Ter s'ha consolidat com una de les iniciatives ambientals més rellevants dels darrers anys a Girona. En un context de canvi climàtic, pèrdua d'hàbitats i pressió sobre els recursos hídrics, recuperar aiguamolls i espais d'inundació natural han esdevingut una eina clau per protegir la biodiversitat i millorar l'estat ecològic dels rius.
En aquest marc s'inscriu el projecte desenvolupat pel Consorci del Ter i Nestlé a l'espai de les Deveses d'en Bru, molt proper a la fàbrica de cafè soluble Nescafé i de càpsules Nescafé Dolce Gusto, a Girona. L'actuació ha permès recuperar i crear nous ecosistemes d'aigua dolça a una superfície de 4,5 hectàrees, reforçant la funció ecològica d'aquesta zona inclosa a la xarxa Natura 2000.
Un espai fluvial estratègic al costat del Ter
Les Deveses d'en Bru se situen en un tram del espai fluvial del riu Ter d'alt valor paisatgístic i florístic. Es tracta d'una zona que, tot i estar propera a instal·lacions industrials, conserva encara una gran riquesa natural i està reconeguda dins de la xarxa europea Natura 2000 pel seu interès per a la conservació.
La proximitat de la planta de producció de Nescafé a Girona ha afavorit la col·laboració publicoprivada, facilitant que es destinin recursos i esforços a la millora ambiental de l'entorn immediat del riu i de les àrees inundables. L'objectiu ha estat compatibilitzar l'activitat econòmica i la conservació dels ecosistemes fluvials, apostant per una gestió més integradora del territori.
El projecte no s'ha limitat a petites accions puntuals, sinó que n'ha abordat una intervenció global sobre el sistema de basses i vores existent. La renaturalització de la bassa principal i la creació de noves zones d'inundació temporal han configurat un mosaic d'hàbitats lligats a l'aigua, amb nivells diferents de profunditat i règim hídric.
Aquesta diversitat de condicions és especialment rellevant en el context del riu Ter i els seus afluents, on la regulació de cabals, els períodes de sequera i l'alteració de les riberes han anat reduint, amb el temps, els espais adequats per a amfibis, aus aquàtiques i invertebrats.
Com s'han restaurat les zones humides
Un dels eixos principals de l'actuació ha estat el reperfilat dels talussos i la naturalització de les ribes de la bassa principal que ja existia a l'enclavament. Modificar el pendent i la forma de les riberes ha permès generar transicions més suaus entre l'aigua i la terra, tot creant petites platges i zones de poca profunditat.
Amb aquest redisseny s'ha facilitat el accés de la fauna a l'aigua, una cosa especialment important per a amfibis, aus limícoles i petits mamífers, que necessiten ribes sense forts desnivells per moure's i alimentar-se. Alhora, aquests talussos més naturals ajuden a reduir l'erosió ia estabilitzar el terreny amb l'ajuda de la vegetació.
A més, s'han creat basses temporals addicionals, dissenyades per omplir-se d'aigua en determinades èpoques de l'any i assecar-se totalment o parcialment en altres. Aquest tipus de zones humides estacionals són alguns dels hàbitats d'aigua dolça més vulnerables i amenaçats a Europa, malgrat el seu enorme valor ecològic.
En conjunt, el conjunt de basses permanents i temporals i les noves ribes renaturalitzades ha generat espais naturals en una superfície total de 4,5 hectàrees. Aquest increment de zones inundables i de vegetació de ribera millora la funcionalitat ecològica de l'entorn i contribueix a fer que el riu recuperi processos naturals que s'havien anat perdent.
Els treballs s'han plantejat com una solució basada en la natura, és a dir, una intervenció que aprofita els propis processos ecològics dels aiguamolls per oferir beneficis ambientals i socials: des d'esmorteir els efectes de les crescudes fins a millorar la qualitat de l'aigua i oferir refugi a la fauna.
Un refugi per amfibis i altres vertebrats
Després de la restauració de les zones humides, el seguiment realitzat durant el darrer any ha confirmat que les basses mantenen un bon nivell d'inundació, condició imprescindible perquè amfibis i altres grups puguin completar el seu cicle biològic. La presència de capgrossos i postes s'ha convertit en un indicador clar de l'èxit de la intervenció, com mostra un estudi sobre amfibis i fongs.
Les observacions han permès detectar diverses espècies d'amfibis lligades a aquests aiguamolls, entre elles el gripau parter, el gripau corredor i el gripau comú, així com la granota meridional, la granota verda i la granota pintada. Aquesta combinació d‟espècies revela que les noves làmines d‟aigua ofereixen condicions variades de profunditat, vegetació i permanència de l‟aigua.
La millora de l'hàbitat també s'ha reflectit en l'arribada i la consolidació de aus aquàtiques i de ribera. A les basses i zones contigües s'han registrat espècies com l'ànec collverd (el conegut ànec blau o collverd), el bernat pescaire, el martinet blanc i el martí pescador, aus que troben aquí zones adequades per alimentar-se, descansar i fins i tot nidificar.
La instal·lació de càmeres de fototrampeu ha posat de manifest la presència de mamífers com el porc senglar, el cabirol i la guineu, que utilitzen aquestes àrees humides com a punts d'aigua i com a pas entre diferents zones de bosc i matoll. La recuperació d'aiguamolls no només beneficia la fauna estrictament aquàtica, sinó també tota la fauna terrestre de l'entorn.
En paral·lel, les noves basses han estat ràpidament colonitzades per invertebrats aquàtics, entre els quals destaquen libèl·lules i escarabats d'aigua. Aquests organismes juguen un paper clau a la cadena tròfica, ja que serveixen d'aliment a amfibis, peixos i aus, a més de contribuir a la descomposició de matèria orgànica ia l'equilibri ecològic de l'aiguamoll.
Zones humides com a corredors ecològics
Les basses temporals creades a les Deveses d'en Bru es consideren un dels tipus dhàbitat daigua dolça més fràgils i amenaçats, a causa de la intensificació agrícola, la urbanització i l'alteració hidrològica, i pateixen pressions com la contaminació i el trànsit il·legal que afecten espècies com les tortugues (impacte de la contaminació en tortugues).
Aquests aiguamolls restaurats actuen com corredors ecològics al llarg de la llera del Ter, permetent que amfibis, invertebrats i altres animals es desplacin i trobin refugi i aliment en diferents punts del riu i els seus marges. Aquesta connectivitat és vital per sostenir poblacions sanes i reduir el risc d'aïllament genètic, com mostren iniciatives de recuperació de llúdrigues.
En el context de l' canvi climàtic a Espanya ia Europa, recuperar zones inundables i aiguamolls és una eina eficaç dadaptació. Els aiguamolls ajuden a esmorteir episodis de pluges intenses, retenen aigua al territori i contribueixen a reduir l'impacte de les sequeres, ja que emmagatzemen i alliberen aigua de forma més gradual.
A més, les zones humides contribueixen a la millora de la qualitat de l'aigua, en actuar com a filtres naturals que retenen sediments i part dels nutrients o contaminants que arriben des de les conques agrícoles o urbanes, la qual cosa requereix mesures de vigilància davant de la proliferació d'algues verdes. D‟aquesta manera, es reforça la salut de l‟ecosistema fluvial i es compleixen els objectius ambientals marcats per directives europees en matèria d‟aigua.
La restauració de zones humides com les del Ter s'alinea amb les polítiques europees de conservació i amb les estratègies de solucions basades en la naturalesa, que promouen intervencions que aportin beneficis tant per a la biodiversitat com per a les comunitats humanes.
Renaturalització amb vegetació autòctona
Un altre dels pilars del projecte ha estat la renaturalització mitjançant vegetació aquàtica autòctona. La plantació d'espècies pròpies dels ecosistemes de ribera i aiguamoll no sols incrementa la diversitat florística, sinó que millora l'estructura de l'hàbitat i reforça el paper depurador de les zones humides.
Entre les espècies introduïdes destaquen la salicària, l'herba sabonera, el jonc i el lliri groc, totes elles lligades a ambients palustres ia la vora d'aigües dolces. Aquestes plantes ajuden a estabilitzar les ribes, ofereixen refugi a invertebrats i petits vertebrats i proporcionen zones de posada i desenvolupament per a nombrosos organismes aquàtics.
L'ús de vegetació autòctona davant d'espècies exòtiques és essencial per evitar problemes d'invasions biològiques i assegurar que l'ecosistema evolucioni de manera equilibrada. A més, aquestes plantes estan millor adaptades a les condicions climàtiques i edàfiques locals, per la qual cosa requereixen menys manteniment a mitjà termini.
La coberta vegetal actua també com un sistema natural de depuració, ja que moltes d'aquestes espècies capten nutrients i ajuden a retenir partícules en suspensió, reduint la càrrega de contaminació difusa que arriba a les aigües superficials.
En un territori on nombrosos aiguamolls han anat desapareixent o transformant-se, la recuperació de comunitats vegetals pròpies de zones humides en regressió suposa un pas important per frenar la pèrdua de patrimoni natural vinculada als ecosistemes aquàtics.
Col·laboració entre Consorci del Ter i Nestlé
El projecte desenvolupat a les Deveses d'en Bru s'emmarca a la col·laboració entre el Consorci del Ter i Nestlé Espanya, que han renovat el seu acord per impulsar una gestió més sostenible del riu Ter i dels seus afluents. Aquesta aliança té com a eix principal la conservació dels espais fluvials i la millora del seu estat ecològic.
Des de la companyia, la direcció de Seguretat, Salut i Sostenibilitat de Nestlé a Espanya ha subratllat la voluntat de protegir els recursos hídrics i la biodiversitat a les àrees on opera. La restauració d'aiguamolls al costat de la fàbrica de Girona s'ha assenyalat com a exemple d'actuació amb impacte ambiental positiu a l'entorn immediat.
Per part del Consorci del Ter, s'ha posat en valor la implicació de l'empresa a la custòdia d'espais fluvials del Ter, una xarxa d'enclavaments que ja suma més d'una desena de localitzacions sota diferents figures de protecció i gestió.
L'enfocament de la col·laboració se centra en actuacions concretes sobre el terreny, més que en campanyes merament divulgatives, amb l'objectiu d'obtenir resultats mesurables en termes de biodiversitat, connectivitat ecològica i millora de la qualitat de l'aigua.
Aquest tipus de projectes reforça la idea que la cooperació entre administracions, entitats ambientals i empreses pot ser una via eficaç per finançar i executar intervencions de restauració ecològica en rius i aiguamolls, alineades amb els objectius europeus de conservació i adaptació climàtica.
L'experiència de restauració de zones humides al Ter, i en concret a les Deveses d'en Bru, mostra com la combinació de disseny ecològic, vegetació autòctona, creació de basses permanents i temporals i seguiment de la fauna pot transformar un espai fluvial en un nucli de biodiversitat i un corredor ecològic clau, contribuint alhora a la millora de la qualitat de l'aigua ia l'adaptació davant del canvi climàtic al nord-est peninsular.
