L'aparició de quatre tortugues mediterrànies a una finca particular d'Alella (Barcelona) ha tornat a posar el focus en la delicada situació d'aquesta espècie a la península. El que va començar com una comprovació rutinària per un possible cas de maltractament caní va acabar destapant la tinença irregular d?uns animals catalogats en perill d?extinció.
Els exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), espècie autòctona de Catalunya i Balears, han estat intervinguts per agents del Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil, que investiguen ara el propietari de l'habitatge per un presumpte delicte contra la protecció de la fauna.
Una inspecció per gossos mal atesos que destapa tortugues protegides
L'actuació va arrencar després un avís ciutadà rebut el 21 d'abril a través dels canals de contacte de la Guàrdia Civil, on s'alertava de la possible presència de gossos en mal estat en un domicili d'Alella, a la comarca del Maresme. La patrulla del SEPRONA de Premià de Mar va desplaçar-se fins a la vivenda per verificar la situació.
Durant la inspecció inicial, els agents van comprovar que els gossos es trobaven en bones condicions, amb un estat físic i sanitari adequat, per la qual cosa es va descartar un cas de maltractament cap a aquests animals. Tot i això, la visita no va acabar aquí: en revisar l'exterior de la finca, els guàrdies civils van observar, a través d'una tanca, diverses tortugues a l'interior d'una tanca.
En acostar-se al corral, els agents van identificar els rèptils com tortugues mediterrànies, una mena de rèptil estrictament protegida a Espanya ia la Unió Europea. La presència d'aquests exemplars en una propietat privada va aixecar immediatament les sospites sobre la procedència i la legalitat de la tinença.
Davant d'aquesta situació, el SEPRONA va sol·licitar a l'amo de la finca la documentació que acredités l'origen legal de les tortugues i la possessió d'acord amb la normativa. El propietari, un home de 62 anys, va reconèixer que no disposava de cap mena de paper ni autorització administrativa.
El propietari al·lega que les tortugues li van ser lliurades per evitar la seva solta
Segons el relat ofert als agents, l'investigat va explicar que les tortugues li havien estat lliurades aproximadament dos anys abans per una altra persona, que suposadament volia evitar deixar-les anar a la muntanya. Aquesta pràctica, encara relativament freqüent, consisteix a alliberar exemplars en espais naturals sense cap control científic ni autorització.
Els especialistes en conservació recorden que els alliberaments incontrolats poden alterar la genètica i la sanitat de les poblacions silvestres, a més de facilitar l'expansió de malalties o introduir-hi exemplars d'origen desconegut en nuclis autòctons molt fràgils. Tot i que aquesta vegada no es va arribar a la solta, la tinença particular sense permisos ja suposa una vulneració de la normativa.
En no poder justificar l'origen legal dels animals ni aportar certificats CITES o documentació de cria autoritzada, els agents del SEPRONA van procedir a intervenir els quatre exemplars de tortuga mediterrània. L'actuació s'emmarca a les competències de la Guàrdia Civil en matèria de protecció de fauna salvatge i control d'espècies amenaçades.
La Benemèrita ha posat els fets en coneixement de l'autoritat judicial i el cas està sent instruït pel Jutjat de guàrdia de Mataró, que haurà de determinar la possible responsabilitat penal del propietari per un presumpte delicte contra la fauna.
Una espècie emblemàtica en perill d'extinció a Catalunya i les Balears
La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) és un dels rèptils més emblemàtics del litoral i el prelitoral català, però també un dels més castigats. Històricament estava distribuïda per àmplies zones de Catalunya, però la pèrdua d'hàbitat, els incendis forestals, la pressió urbanística i la captura per al comerç de mascotes han reduït dràsticament les poblacions.
En l'actualitat, només es conserva una població autòctona salvatge consolidada a la serra de l'Albera, a l'Alt Empordà, amb una superfície estimada d?uns 130 quilòmetres quadrats. Els censos disponibles apunten a entre 6.000 i 7.000 exemplars, encara que molt fragmentats i amb densitats reduïdes, cosa que incrementa la seva vulnerabilitat davant de qualsevol impacte addicional.
La resta de nuclis presents a Catalunya i altres zones de la Mediterrània occidental provenen en gran part de programes de reintroducció impulsats des dels anys vuitanta o dalliberaments incontrolats dindividus procedents de captivitat. Aquesta barreja d'orígens encara fa més important controlar el moviment d'animals i evitar introduccions no autoritzades.
Des del punt de vista legal, la tortuga mediterrània està catalogada com a espècie en perill d'extinció a Espanya i al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya, dins de la categoria més alta d'amenaça. A més, figura al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i està inclosa a l'Apèndix II del conveni internacional CITES ia l'Annex A de la normativa europea sobre comerç de fauna i flora silvestres.
Tot aquest entramat normatiu implica que la seva tinença, transport, compravenda o intercanvi estan sotmesos a controls molt estrictes. Per posseir legalment un exemplar és imprescindible poder demostrar el seu origen autoritzat, normalment mitjançant documentació de cria en captivitat legal, registres CITES i permisos específics, cosa que no tenia el propietari investigat a Alella.
Del comerç massiu com a mascota a una protecció estricta
Durant dècades, especialment al segle passat, la tortuga mediterrània va ser un animal habitual a mercats i botigues d'animals de Barcelona i altres ciutats. Es venien exemplars capturats a Catalunya, a les Illes Balears o importats des de diversos països d'Europa de l'Est, sense gaire control sobre la seva procedència ni sobre l'impacte que aquesta extracció tenia al medi natural.
Tot i que aquest comerç està avui prohibit, moltes tortugues mediterrànies segueixen vivint a domicilis particulars. La seva elevada longevitat —poden sobrepassar amb facilitat els 50 anys— ha fet que nombrosos exemplars hagin passat d'una generació a una altra dins de la mateixa família, sovint sense que els seus amos siguin plenament conscients del règim de protecció a què estan sotmeses.
L'Administració i els cossos de seguretat insisteixen que, en cas de tenir una tortuga mediterrània sense papers, la solució no és alliberar-la per compte propi al camp. Aquesta pràctica, a més a més d'il·legal, pot tenir conseqüències greus sobre els petits nuclis salvatges existents i sobre els projectes de conservació en marxa.
En el pla biològic, l'espècie es reconeix amb facilitat per l'acusat contrast entre els tons grocs i negres de la closca i per una mida adulta que sol situar-se entre els 13 i els 20 centímetres. Un dels seus trets distintius és la presència d'una petita ungla o escata dividida longitudinalment a l'extrem de la cua, cosa que ajuda a diferenciar-la d'altres tortugues terrestres.
En el cas d'Alella, tot apunta que els exemplars portaven al voltant de dos anys a la finca sense cap tipus de registre oficial, un escenari que il·lustra la persistència de la tinença privada d'aquesta espècie malgrat l'enduriment legal dels darrers anys.
Trasllat a Torreferrussa: cures especialitzades i futur per decidir
Un cop intervinguts, els quatre exemplars de tortuga mediterrània van ser traslladats al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, situat al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona). Aquest equipament de referència a Catalunya s?encarrega de l?atenció veterinària i la rehabilitació de fauna protegida.
A Torreferrussa, les tortugues reben una valoració veterinària completa per determinar-ne l'estat sanitari, l'origen més probable i les possibilitats d'integració en programes de conservació o en recintes controlats. En funció de la seva condició física, del risc sanitari i del seu historial, es decideix si poden participar en projectes de reintroducció, romandre en instal·lacions educatives o de cria o quedar sota custòdia permanent.
Els especialistes subratllen que qualsevol moviment d'exemplars de tortuga mediterrània ha d'estar estrictament planificat, precisament per la reduïda grandària de les poblacions naturals i per la necessitat de preservar la diversitat genètica dels nuclis autòctons. La gestió inadequada de pocs animals pot tenir efectes desproporcionats sobre tota una població.
Mentrestant, el procediment penal segueix el curs. El propietari de l'habitatge d'Alella s'enfronta a possibles sancions per un presumpte delicte contra la protecció de la fauna, en no tenir permisos i documents que avalin la possessió d'una espècie catalogada en perill d'extinció. Serà el jutjat de Mataró qui determini les responsabilitats i, si escau, les penes corresponents.
Casos com aquest reflecteixen com la col·laboració ciutadana, a través de denúncies i avisos, s'ha convertit en una eina important per detectar situacions irregulars i donar suport a la tasca dels agents mediambientals.
El rescat d'aquestes quatre tortugues mediterrànies a Alella mostra fins a quin punt la conservació d'una espècie amenaçada no només depèn dels espais protegits, sinó també del que passa a patis, jardins i finques privades. Cada intervenció d'aquest tipus serveix per recordar que avui la tortuga mediterrània és un símbol de la fragilitat de la fauna autòctona i que la seva supervivència passa per respectar la legislació, evitar la tinença il·legal i renunciar definitivament a tractar-les com una simple mascota més.
