Els amants del peix betta o lluitadors de Siam saben que la reproducció d'aquesta espècie és una de les més apassionants però alhora difícils, ja que cal molta constància, temps y recursos adequats per obtenir postes reeixides i alevins sans.
Hi ha diferents formes de reproducció dels betta, depenent de l'interès de l'aficionat. Si simplement vols experimentar i ampliar els teus coneixements, només necessites tenir-ne una parella de bettes reproductora ben seleccionada i preparar un entorn controlat on tots dos peixos puguin dur a terme el seu complex comportament de seguici i cria.
Característiques del peix betta i maduresa sexual
El Betta splendens és un peix d'aigua dolça originari del sud-est asiàtic. A la natura habita a aigües poc profundes, com arrossars, canals i tolles càlides, amb temperatures que solen oscil·lar entre 24 ºC i 30 ºC. Aquesta capacitat per viure en aigües pobres en oxigen, gràcies al seu òrgan laberint, fa que molts ho considerin similar als peixos d'aigua freda quant a senzillesa de manteniment, encara que per reproduir-los de forma responsable és important proporcionar-los temperatures estables i càlides.
Els bettes arriben a la maduresa sexual aproximadament a partir dels cinc mesos de vida, encara que la seva plenitud reproductiva se situa quan ja han guanyat bona talla i massa muscular. Per aconseguir cries fortes i amb bona constitució física es recomana que els reproductors mesurin al voltant de 4 5 cm i estiguin completament formats. Utilitzar exemplars massa joves o de talla reduïda sol traduir-se a postes més pobres i alevins més delicats.
També cal tenir en compte que un excés d'edat pot dificultar la reproducció. Amb el temps, alguns bettes, sobretot certes femelles, es tornen menys receptius a la cruïlla i més insociable. Per això, l'etapa ideal de cria sol ser aquella en què l'exemplar ja està ben desenvolupat, però encara es manté actiu i receptiu al seguici.
Els bettas com més joves millor per a la reproducció, sempre que ja hagin aconseguit la maduresa sexual i una mida adequada. Tots dos, tant mascle com femella, han de ser d'un mida similar, assegurant-te que siguin criadors seleccionats i amb una bona genètica, per garantir-nos unes cries amb formes correctes, aletes simètriques i bona salut general.
Preparació de l'aquari de cria per a peixos betta
Prèviament, abans de comprar la parella de reproductors, cal preparar l'aquari de cria. El més habitual és utilitzar un tanc específic per a la cruïlla, sense altres peixos ni invertebrats, amb les característiques bàsiques següents:
- Volum mínim d'uns 40 litres per tenir prou espai i mantenir paràmetres estables.
- Alçada de columna d'aigua moderada, molts criadors recomanen no superar els 15 20 cm perquè el mascle pugui recollir fàcilment els ous que cauen.
- Temperatura estable entre 26 ºC i 28 ºC, que afavoreix tant la construcció del niu de bombolles com la incubació i el desenvolupament dels ous.
- Hàbitat i ecosistema apropiat, amb plantes naturals o refugis on la femella es pugui amagar si el mascle es mostra massa insistent.
- Sense substrat o amb una base molt senzilla, per poder veure els ous que cauen i facilitar-ne la neteja.
- Filtratge suau, preferiblement amb filtre d'esponja o amb molt poc cabal, perquè no trenqui el niu de bombolles i no generi corrents forts.
- il·luminació suau que permeti al mascle vigilar el niu sense estressar-lo.
En aquest aquari de cria tindrem el mascle i la femella junts, però separats per una pantalla de vidre o un altre separador transparent. D'aquesta manera, la parella es veurà, podrà interactuar visualment i el mascle se sentirà incitat a construir el niu, però sense contacte físic que pogués derivar en baralles prematures.
Alguns criadors utilitzen a més plantes flotants o petits recipients flotants (com suros o trossos d'escuma) prop de la superfície, ja que el mascle sol preferir construir el niu de bombolles recolzant-lo en aquestes zones protegides.
Apropament, seguici i construcció del niu de bombolles
La reproducció estarà preparada quan el mascle betta se senti atret per la femella. Es reconeix perquè el mascle intensifica el color, desplega els seus aletes y brànquies per mostrar-se més gran, i comença a construir un niu de bombolles a la superfície de l'aigua.
El mascle construeix el niu de bombolles prenent aire de la superfície i llançant-ho per la boca. Cada bombolla, feta per aquest mètode, està recoberta per una fina capa de mucositat que li dóna per una banda resistència i per l'altra certa adhesivitat, cosa que permet mantenir-los ouets subjectes al niu. Pot passar hores bufant bombolles fins aconseguir una massa espessa que cobreixi una bona part de la superfície escollida.
Durant aquest període de seguici, el mascle tractarà de atraure la femella cap al niu, realitzant una mena de ball: s'hi acosta, obre i tanca les seves aletes i brànquies i dibuixa moviments en cercles. Si la femella encara no està llesta, pot ignorar o fins i tot fugir. En alguns casos, si la femella no coopera, el mascle es pot tornar massa insistent i arribar a mossegar les seves aletes, per la qual cosa és molt important observar-los i comptar amb amagatalls per a la femella.
Quan la femella està receptiva, sol mostrar barres verticals més clares al cos i pot aproximar-se voluntàriament al niu. Aquesta sincronia entre els dos peixos és clau perquè el acoblament es dugui a terme amb èxit i sense danys greus.
Tècnica per unir la parella i fresa del peix betta
Retirarem el vidre de vidre que els separa quan el mascle hagi construït tot el niu de bombolles i mostri un comportament molt actiu cap a la femella. A partir d'aquest moment comença el acostament directe i fresa.
El mascle iniciarà un autèntic ball de l'amor amb la femella: l'envolta, l'empeny suaument i finalment l'envolta amb el cos en el que es coneix com el abraçada nupcial. En aquell moment la femella allibera diversos ous, que queden suspesos a l'aigua mentre el mascle els fertilitza. Aquest procés es pot repetir desenes de vegades, alliberant petits grups d'ous a cada abraçada, fins aconseguir centenars d'ous en una sola posada.
Durant cada abraçada, la femella sol quedar uns instants immòbil, de vegades panxa enlaire, en una mena de trànsit. Mentre els ous cauen, el mascle els recull amb el seu boca un per un i els col·loca acuradament al niu de bombolles que ha construït. Pot fer-ho una vegada i una altra fins que comprova que no queden ous enfonsant-se cap al fons.
El procés de fresa pot darreres hores, depenent de la grandària de la posada i del comportament de la parella. Quan la femella ja ha alliberat la majoria dels ous, el seu abdomen apareixerà notablement més prim i el mascle començarà a mostrar-se agressiu cap a ella, allunyant-la amb mossegades de l'àrea del niu.
En aquest moment, un cop acabi el fresa, és fonamental separar novament la femella i tornar-la a un aquari propi de recuperació. Deixar-la al costat del mascle suposa el risc que sigui agredida seriosament i fins i tot pugui morir per l'estrès i les ferides.
Incubació dels ous i cures del mascle betta
El mascle betta serà qui s'encarregui de la incubació. A partir d'aquest moment es converteix en el únic cuidador dels ous i del niu. El període d'incubació dels ous és de 2 a 4 dies, depenent sobretot de la temperatura de l'aigua: a temperatures més altes, el desenvolupament sol ser una mica més ràpid.
Durant el període d'incubació, el mascle roman pràcticament enganxat al niu, vigilant qualsevol amenaça. Si algun ou es desprengués del niu i comencés a baixar, el mascle diligentment el recollirà de nou amb la boca i el col·locarà una altra vegada al niu, tantes vegades com calgui. Aquest comportament protector és instintiu i demostra la importància de mantenir l'aquari de cria tranquil, sense corrents ni pertorbacions.
És important no molestar al mascle amb moviments bruscos, cops al vidre o canvis d'aigua importants durant aquests dies. Qualsevol alteració de l'entorn pot fer que el mascle s'estressi i, en casos extrems, arribi a abandonar el niu o fins i tot a menjar-se els ous.
Un cop els ous eclosionen, els petits alevins pengen inicialment del niu gràcies al seu sac vitel·lí. El mascle continua recollint-los si algun cau, fins que comencen a nedar lliurement en posició horitzontal. Aquesta transició sol passar al cap d'un o dos dies després de l'eclosió, moment en què el paper del mascle canvia completament.
Quan els alevins comencen a nedar de forma independent, es deu retirar el mascle i col·locar els alevins a paridores per a peixos per evitar que aquest es mengi els petits, cosa que pot passar amb molta facilitat si se sent estressat o percep moviment excessiu a l'aquari. A partir d'aquí, les cures recauen completament al criador, que haurà de proporcionar aliments vius diminuts i una qualitat daigua impecable.
Tècniques d'incitació i factors que influeixen en l'èxit de la cria
De vegades, encara que la parella sigui adequada i l'aquari de cria estigui ben preparat, algun dels exemplars no està per la tasca de reproduir-se. Poden influir factors com la immaduresa sexual, una diferència de talla excessiva, un caràcter massa agressiu o, simplement, manca d'estímuls adequats.
Alguns criadors utilitzen diverses tècniques d'incitació per animar els seus bettes a construir niu i acceptar la reproducció:
- Contacte visual controlat: mantenir la femella en un pot transparent o darrere d'un separador dins de l'aquari del mascle, de manera que ell la vegi i se senti motivat a fer el niu.
- Presència d'altres exemplars: si el mascle no reacciona, pot mostrar-se una altra femella o fins i tot un altre mascle en recipients separats, cosa que desperta la seva instint territorial i, en molts casos, ho anima a construir un niu més ràpid.
- Condicions ambientals adequades: mantenir la temperatura alta, al voltant de 27-28 ºC, utilitzar aigua neta i estable, afegir plantes o fulles que simulin el seu entorn natural.
- Simulació de canvis estacionals suaus: alguns criadors reprodueixen un petit «monsó artificial» realitzant petites variacions controlades de temperatura i canvis parcials d'aigua, cosa que pot estimular l'instint reproductiu.
També s'ha observat que les substàncies químiques i hormones naturals que els bettes alliberen en construir nius o durant el seguici poden ajudar a incitar altres exemplars. Per això és freqüent que els criadors mantinguin els futurs reproductors en instal·lacions on tinguin contacte visual freqüent amb mascles i femelles, afavorint així un comportament més actiu i orientat a la reproducció.
Tenir cura tots aquests detalls, juntament amb una bona selecció genètica, una alimentació rica i un entorn estable, marca la diferència entre una posada que no prospera i una reproducció de bettes reeixida, amb alevins vigorosos que es podran convertir en futurs exemplars reproductors de qualitat.
Comprendre a fons el comportament de seguici, la construcció del niu de bombolles, la incubació dels ous i les diferents tècniques d'incitació permet planificar cada encreuament amb més garanties i gaudir plenament de la experiència de criar peixos betta de manera responsable i respectuosa amb el benestar dels animals.
