L'aparició de desenes de peces morts al riu Nalón després d'un episodi d'escumes, ha tornat a encendre les alarmes sobre l'estat ecològic dels rius asturians. El succés, que es va produir el 1 de novembre de 2025 a l'alçada de Sotrondio, ha estat denunciat per la Coordinadora Ecoloxista d'Asturies, que fa anys que adverteix de la reiteració d'aquest tipus d'abocaments.
El col·lectiu ecologista ha mostrat el seu malestar perquè, malgrat la intervenció dels serveis oficials i la presa de mostres, les autoritats no han aconseguit esbrinar d'on procedia la contaminació ni qui és darrere dels fets. Aquesta manca de resultats torna a posar al centre del debat l'eficàcia del control ambiental a una conca ja molt castigada.
Un vessament d'escumes que va recórrer diversos quilòmetres del Nalón
Segons ha detallat la Coordinadora, l'abocament es va manifestar en forma de escumes blanques que van baixar durant diverses hores per la llera del Nalón, a la zona de Sotrondio, al municipi de Sant Martí del Rei Aureli. A mesura que les escumes avançaven, van anar apareixent nombrosos peixos sense vida acumulats a la vora.
Els ecologistes calculen que l'episodi va tenir efectes apreciables almenys en uns quatre quilòmetres del riu, amb les escumes avançant aigües avall fins a les rodalies de Sama de Langreo. En aquest tram, veïns i pescadors van poder observar la presència de peces morts, cosa que evidencia l'impacte immediat de l'abocament sobre la fauna aquàtica.
Les imatges de la llera, amb exemplars de peces dispersos a les riberes, s'han convertit en un símbol del deteriorament ambiental que pateix el Nalón. Tot i que no s'ha ofert un recompte exacte, la Coordinadora parla de «desenes» d'individus afectats, en un context on ja es considera que la població piscícola és molt reduïda.
El succés se suma a altres episodis de contaminació registrats en aquesta mateixa conca i en altres rius d'Astúries que arrosseguen una llarga llista d'incidents similars. Aquesta reiteració és, per a les organitzacions ecologistes, un senyal clar que els mecanismes de vigilància i prevenció continuen sent insuficients.
Des del col·lectiu s'insisteix que aquests episodis no només suposen un problema puntual, sinó que agreugen un estat crònic de mala qualitat de l'aigua, especialment en trams sotmesos a pressions industrials, urbanes i de sanejament deficient.
Investigació sense responsables identificats
Després de rebre la denúncia, van intervenir a la zona el Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Rural i Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona). Tots dos organismes van recollir mostres tant de l'aigua com dels peixos morts per analitzar l'origen i la composició de l'abocament.
Tot i aquestes actuacions, la Coordinadora lamenta que no s'hagi aconseguit determinar d'on procedia la contaminació. Sense un focus clarament identificat, no ha estat possible iniciar procediments sancionadors concrets ni exigir responsabilitats directes a cap empresa o instal·lació.
Per a l'organització ecologista, aquesta situació reflecteix un problema recurrent: els abocaments apareixen i deixen danys evidents, però la traçabilitat es perd i acaben quedant sense autor conegut. D'aquesta manera, les conseqüències per als ecosistemes són evidents, mentre que les repercussions administratives o penals són escasses o inexistents.
L'absència de responsables assenyalats genera entre els col·lectius ambientals la sensació que hi ha una bretxa entre el discurs institucional i la realitat del control ambiental. Tot i que s'anuncien plans i compromisos periòdicament, els resultats a peu de riu no semblen acompanyar aquestes declaracions.
Des de la Coordinadora es recalca que aquesta manca d'identificació no implica que l'abocament fos petit o irrellevant, sinó que evidencia limitacions en la capacitat de seguiment de les fonts contaminants, sobretot quan els episodis són puntuals o es produeixen fora dels moments habituals dinspecció.
Abocaments «massa habituals» a les lleres asturianes
La Coordinadora Ecoloxista d'Asturies fa temps que denuncia que els abocaments contaminants als rius de la regió s'han convertit en una cosa rutinaria. Als seus comunicats parlen d'una «xacra» que no acaba de desaparèixer i que es repeteix amb una freqüència que consideren inassumible des del punt de vista ambiental.
El col·lectiu atribueix aquesta situació a una «permissivitat» general amb el funcionament deficient de nombroses depuradores i amb determinats abocaments autoritzats dorigen industrial. Assenyalen que hi ha instal·lacions que, tot i comptar amb autorització, superarien sovint els límits d'emissió o no complirien les condicions de qualitat que se'ls exigeixen.
Un dels problemes que destaquen els ecologistes és la dificultat per detectar aquests episodis en el moment exacte en què es produeixen. Molts abocaments es fan en horaris o circumstàncies que compliquen l'acció immediata dels serveis d'inspecció, cosa que afavoreix que quan s'arriba al lloc la traça de la contaminació sigui més complicada de seguir.
Per això, sostenen que la reiteració d'incidents com el de Sotrondi no es pot considerar un simple accident aïllat, sinó la conseqüència d'un sistema de control que, a parer seu, no aconsegueix anticipar-se ni respondre amb prou rapidesa i contundència.
L'organització insisteix que cada nou cas se suma a una «llista interminable» d'episodis contaminants a diferents rius asturians, que acabarien normalitzant una situació de degradació de les masses d‟aigua, malgrat els compromisos europeus de millora de l‟estat ecològic dels rius.
Impacte sobre els peixos i la qualitat ecològica del Nalón
Més enllà de la imatge dels peixos morts, els ecologistes recalquen que les conseqüències d'aquests abocaments van més enllà de l'episodi puntual. El Nalón i altres rius asturians ja arrosseguen una situació de fragilitat ecològica derivada de dècades de pressió industrial i urbana, a la qual ara se sumen factors com l'escassetat de cabal i l'augment de les temperatures.
En aquest context, els abocaments de substàncies contaminants, encara que siguin puntuals, afecten especialment les ja minvades poblacions de peces. La Coordinadora parla dels «pocs peixos» que queden en certs trams, cosa que indica que la resiliència de l'ecosistema és molt limitada davant d'impactes addicionals.
A més de la mortaldat directa de peces observada a les ribes, aquests episodis poden provocar alteracions en la qualitat de l'aigua, reducció d'oxigen dissolt i efectes tòxics sobre altres organismes aquàtics, des d'invertebrats fins a plantes i microorganismes clau per a l'equilibri del riu.
Els col·lectius ambientals recorden que la legislació europea obliga a assolir i mantenir un bon estat ecològic de les masses d'aigua, cosa que, segons denuncien, es veu compromesa per la reiteració d'incidents com el registrat al Nalón. Cada nou abocament podria suposar una reculada en els avenços aconseguits en els darrers anys.
En el pla social, la visió d'un riu amb aigües escumoses i peixos morts té un impacte evident sobre la percepció ciutadana pot afectar usos recreatius, la pesca i l'enllaç que moltes localitats mantenen històricament amb els seus rius.
Reclamen mesures més contundents de les administracions
Davant aquest panorama, la Coordinadora Ecoloxista d'Asturies reclama que les administracions competents adoptin actuacions «clares, contundents i efectives» per frenar la contaminació de les lleres. Consideren que els rius «no poden continuar sent clavegueres» i que el marge per a la inacció s?ha esgotat.
Entre les principals reivindicacions hi ha la necessitat de millorar de manera notable la depuració de les aigües residuals urbanes. El col·lectiu denuncia que encara hi ha milers de persones les aigües de les quals s'aboquen al medi natural sense passar per una depuradora, ja sigui per la inexistència d'instal·lacions adequades o pel deficient funcionament i dimensionament de les que sí que estan en servei.
Els ecologistes també demanen reforçar els sistemes de control i vigilància d'abocaments industrials, revisar autoritzacions, incrementar les inspeccions i aplicar sancions efectives que funcionin com a element dissuasori. A parer seu, mentre els episodis se salden sense responsables clars, el missatge que es transmet és d'impunitat.
Als seus comunicats insisteixen que les successives promeses de posar fi a aquesta xacra no s'han materialitzat en una reducció real dels episodis. Recorden que «cada poc temps» s'anuncien plans i mesures, però els abocaments se segueixen produint «massa freqüència», cosa que consideren motiu de vergonya per a les autoritats.
La sensació que traslladen és que les institucions no estan aconseguint frenar un problema que qualifiquen de molt preocupant, tant pel deteriorament ambiental que comporta com pels continus incompliments dels objectius de qualitat fixats a nivell estatal i europeu.
Un problema que transcendeix el Nalón i s'estén a altres rius asturians
El cas dels peixos morts al Nalón s'emmarca, segons la Coordinadora, a una problemàtica més àmplia que afecta nombrosos rius d'Astúries. Episodis similars d'escumes, males olors o mortaldats de fauna han estat denunciats a diferents conques de la regió durant els últims anys.
Per als col·lectius ecologistes, aquesta reiteració mostra que no es tracta d'errors aïllats, sinó d'un model de gestió d'aigües i abocaments que encara presenta mancances importants. La conjunció d'abocaments urbans sense depurar, instal·lacions de sanejament obsoletes i focus industrials problemàtics dibuixa un escenari complex.
També apunten que la escassetat de cabal en determinades èpoques de l'any i els episodis de calor associats al canvi climàtic agreugen els efectes de qualsevol abocament, ja que el riu té menys capacitat de dilució i recuperació. Això fa que successos com el de Sotrondio siguin encara més perjudicials per a la biodiversitat.
Davant aquesta situació, les organitzacions ambientals consideren imprescindible reforçar la planificació hidrològica i les inversions en depuració i sanejament, prioritzant els trams i municipis que encara no compten amb solucions adequades. També reclamen una transparència informativa més gran sobre la qualitat de les aigües i els incidents registrats.
La mortaldat de peces al Nalón, les escumes visibles durant quilòmetres i la incapacitat de determinar l'origen de l'abocament han esdevingut així un nou exemple de les dificultats que afronta Astúries per garantir rius en bon estat. Per a la Coordinadora, mentre no s'abordi el problema d'arrel i amb més fermesa, aquests episodis es continuaran repetint i comprometent la salut dels ecosistemes fluvials.
L'episodi viscut al Nalón deixa una imatge clara: un riu amb escumes, peixos morts i moltes preguntes sense resposta. La manca de responsables identificats, la preocupació per l'impacte sobre unes poblacions piscícoles ja molt castigades i les denúncies sobre la permissivitat amb els abocaments reforcen la idea que la qualitat de les aigües segueix sent una assignatura pendent en bona part de les vies asturianes, on la pressió ciutadana i ecologista empeny les administracions a passar de les.
