Sota les aigües del Mediterrani s'hi amaguen extensos boscos submergits que, malgrat passar desapercebuts per a molts, compleixen una funció vital tant per a l'ecosistema marí com per als habitants de les costes i, en realitat, de tot el planeta. Les praderies de Posidònia oceànica són autèntics pulmons del mar, capaços de capturar grans quantitats de CO₂ i d'alliberar un considerable volum d'oxigen, situant-se així al centre de la lluita davant del canvi climàtic.
En els darrers anys, científics i col·lectius ambientalistes han advertit de l'accelerada degradació d'aquestes praderies, sobretot a la regió d'Andalusia, on els estudis més recents revelen un estat preocupant en localitzacions com ara Màlaga i el litoral granadí. Diverses investigacions, com l'informe 'Boscos Submergits' impulsat per la Fundació Aula del Mar Mediterrani (FAMM) i el projecte Mares Circulares, han alertat sobre una situació límit: en algunes zones l'estat de conservació de la posidònia ja és crític, amb una substitució progressiva per espècies invasores i l'efecte combinat de l'augment de temperatura i les activitats.
L'impacte del canvi climàtic i les amenaces directes
La posidònia oceànica destaca per la seva extraordinària eficiència: cada hectàrea pot absorbir centenars de tones de diòxid de carboni, arribant fins i tot a superar la capacitat de captura de molts boscos terrestres. 10 litres d'oxigen diaris, proporcionant vida tant a la fauna marina com als que depenen de la qualitat ambiental costanera.
En els últims 50 anys, se n'ha perdut més del 30% de la superfície que ocupaven aquestes praderies a la Mediterrània occidental. Les principals responsables són l'arribada de l'alga asiàtica Rugulopteryx okamurae, que s'expandeix ràpidament després de travessar l'Estret de Gibraltar, l'augment de la temperatura de l'aigua vinculat a l'escalfament global i les alteracions en activitats com la pesca d'arrossegament, els fondejos de vaixells i l'extracció de sorra. Aquests factors combinats provoquen que la posidònia quedi asfixiada, ja que perd llum i nutrients davant de competidores.
Actualment, regions com Màlaga i part de Granada enfronten un risc elevat de desaparició, mentre que àrees com el Cap de Gata mantenen poblacions més saludables, encara que sense estar exemptes d'amenaces.
Iniciatives de conservació i noves tècniques
Davant aquest escenari, la resposta de científics, organitzacions i empreses ha estat diversificar les estratègies de restauració i protecció. Entre les accions més destacades hi ha la reforestació experimental a costes d'Andalusia, que utilitza el cultiu d'esqueixos de posidònia en vivers i el posterior trasplantament al llit marí per bussejadors voluntaris. A espais com La Noria, a Màlaga, la Fundació Aula del Mar Mediterrani desenvolupa sistemes d'aquaponia, que combinen el cultiu de peces i plantes per crear un entorn sostenible i afavorir els esqueixos, que romanen mesos fins a assolir la maduresa.
Per facilitar-ne l'adaptació al fons marí i protegir-los dels corrents, s'utilitzen mòduls de pedra calcària o gres biodegradable que actuen com a suport temporal. Aquesta tècnica evita l'ús de productes químics o goma d'enganxar, imitant processos naturals i minimitzant l'impacte ambiental.
La col·laboració publicoprivada i la participació ciutadana són essencials per a l'èxit. Programes com Mares Circulars no només impulsen accions de restauració, sinó que també mobilitzen voluntaris i promouen la sensibilització a escoles i comunitats costaneres. Les activitats inclouen sessions formatives, guies educatives i l'ampliació de vivers a instal·lacions com l'Aula d'Economia Blava.
Vigilància, cartografiat i economia circular
El seguiment científic de les praderies es realitza mitjançant indicadors biològics i ecològics, com ara la densitat, alçada dels feixos, cobertura vegetal i presència d'espècies invasores. Més de 150 bussejadors participen en aquests mesuraments, que segueixen pautes establertes per universitats i autoritats ambientals.
Gràcies a tecnologies de teledetecció satelital i intel·ligència artificial, empreses com Quasar Science Resources col·laboren en el mapatge detallat d'aquests hàbitats, aportant dades clau per avaluar l'impacte i planificar accions futures.
Addicionalment, alguns projectes aprofiten la recollida de picades de posidònia en platges, transformant aquestes restes en recursos per a la indústria farmacèutica i cosmètica, a més d'utilitzar-los en noves replantacions. Aquest procés recolza la sostenibilitat i fomenta leconomia circular.
El futur de la posidònia i la importància de la seva preservació
La posidònia oceànica és una espècie protegida a nivell internacional i europeu, considerada un baluard de la qualitat ambiental a la Mediterrània. La seva protecció i restauració beneficien moltes espècies del seu ecosistema, incloent peixos com els làbrids i serrans, a més d'invertebrats com a crancs i mol·luscs. També afavoreixen la pesca, el turisme sostenible i ajuden a evitar l'erosió de les platges.
Les accions conjuntes d'entitats com la FAMM, Mars Circulars, administracions i empreses biotecnològiques demostren que la ciència, la innovació i el compromís social es poden unir per preservar aquests fràgils boscos submergits.
Gràcies a la implicació de voluntaris, investigadors i esforços coordinats, encara és possible revertir la tendència de pèrdua de la posidònia i garantir que el Mediterrani segueixi respirant vida i biodiversitat els propers anys.