El peix llapis vermell (Nannostomus beckfordi) és una de les espècies més apreciades en aquariofília tant pel seu bell colorit com pel comportament social i la facilitat d'adaptació a diferents entorns aquàtics. A continuació, descobriràs de manera detallada tot allò necessari per garantir que aquests petits peixos prosperin al teu aquari, des del seu comportament fins a l'entorn ideal i l'alimentació més adequada.
Descripció física i característiques del peix llapis vermell
El peix llapis vermell es distingeix pel seu cos allargat i prim, aconseguint uns 4 centímetres de longitud a l'adultesa. Són coneguts per la seva colorit intens i les tres ratlles horitzontals fosques que recorren un fons general daurat o platejat. Aquest patró varia en intensitat segons l'exemplar i especialment el sexe: els mascles adults mostren un to vermellós més intens que recorre entre les dues línies superiors, des de l'ull fins a l'aleta cabal. Igual que altres espècies del seu gènere, no té aleta adiposa.
El dimorfisme sexual és força visible a l'espècie. A més de la major vivesa del color vermell en els mascles, aquests solen ser una mica més esvelts i sovint més actius, especialment en períodes de zel, quan poden mostrar conductes territorials davant d'altres mascles.
Origen i hàbitat natural
Originari de Sud-amèrica, concretament de les conques de l'Amazones i del riu Orinoco, el peix llapis vermell habita principalment a aigües de moviment lent, rius petits i zones pantanoses amb abundant vegetació i fullaraca. Aquesta preferència per hàbitats densament plantats i rics en matèria orgànica influeix molt en les condicions òptimes que cal replicar a l'aquari domèstic.
A la natura formen bancs nombrosos, cosa que els proporciona seguretat i afavoreix la seva activitat social i interacció constant. Per aquest motiu, és recomanable mantenir-los sempre en grups per evitar l'estrès i els problemes de salut derivats de la soledat.
Comportament i compatibilitat a l'aquari
El peix llapis vermell és una espècie molt apreciada pel seu caràcter sociable i pacífic: s'adapten bé a la vida en aquaris comunitaris compartits amb espècies de mida i temperament similar. Tot i això, durant l'època de zel, els mascles es poden tornar més territorials i intransigents entre si, per la qual cosa convé observar-ne el comportament i, si cal, augmentar la densitat de plantes o refugis.
Aquests peixos se senten molt més segurs i mostren un comportament natural quan viuen en grups de almenys 8 a 12 individus. En cardumen, tendeixen a voletejar per tot l'aquari, interactuant entre ells i mostrant els seus colors més intensos, cosa que és senyal de benestar.
Evita la cohabitació amb peixos grans o de comportament agressiu, així com amb crustacis més grans, ja que el peix llapis vermell podria convertir-se en presa fàcil o patir assetjament constant. Són una excel·lent opció per a aquaris comunitaris al costat de petits caràcids, loricàrids, rasbores i cíclids nans.
Requisits de l´aquari: dimensions, decoració i paràmetres de l´aigua
- Mida de l'aquari: Encara que per la seva mida petita poden viure en aquaris des de 50 a 60 litres, l'ideal és oferir-los aquaris de major superfície, especialment si es manté un grup nombrós perquè puguin nedar i desplegar les seves conductes grupals. Un frontal d'almenys 60 centímetres és recomanable.
- Densitat de plantes: Els peixos llapis vermell agraeixen aquaris densament plantats, amb arrels, troncs i plantes de fulles fines on refugiar-se. Això els ajuda a sentir-vos segurs i redueix l'agressivitat durant l'època de zel.
- substrat: El substrat pot ser fosc o natural, amb fulles seques i branques, simulant l'hàbitat natural, cosa que a més afavoreix una lleugera acidificació de l'aigua.
- Calitat de l’aigua: Són molt sensibles a la mala qualitat de l'aigua, per la qual cosa es recomana una filtració eficient (sense corrent molt fort) i un manteniment rigorós. L'ús de torba al filtre pot ser beneficiós per assolir els paràmetres ideals.
Paràmetres ideals per al peix llapis vermell:
- temperatura: entre 24°C i 28°C.
- pH: 5,5-7,5 (lleugerament àcid a neutre).
- duresa: tova a moderadament dura (fins a 12 dGH).
És fonamental realitzar canvis d'aigua periòdics, almenys cada quinze dies, per garantir un entorn net i estable. L'acumulació de matèria orgànica i compostos nitrogenats en pot afectar seriosament la salut.
Alimentació: dieta variada per a salut i colorit
El peix llapis vermell és omnívor i accepta bé una àmplia varietat d'aliments un cop adaptat a l'aquari. No obstant això, és recomanable que la seva dieta sigui tan variada com sigui possible per preservar la seva salut, potenciar-ne la coloració i fomentar-ne el comportament actiu. Una alimentació equilibrada ha d'incloure:
- aliments secs: escates, grànuls de qualitat i estics especialment formulats per a peixos petits.
- Aliments vius o congelats: larves de mosquit (vermella i blanca), cyclops, artèmia i petites dafnies. Són ideals durant el període dadaptació i estimulen lactivitat i els colors.
- Components vegetals: espirulina en fulles, verdures blanquejades i triturades (carbassó, espinac), per afavorir la digestió i aportar nutrients.
És important alimentar els peixos llapis vermell a petites quantitats diverses vegades al dia, evitant que quedin restes al fons per mantenir la qualitat de l'aigua. Una dieta diversificada també facilita la reproducció i en reforça el sistema immunològic.
Reproducció en aquari
La reproducció del peix llapis vermell a l'aquari és factible si s'ofereixen les condicions apropiades. Solen escampar els ous entre les plantes sense cura parental posterior. Per afavorir lèxit reproductiu:
- Utilitza un aquari de cria amb il·luminació tènue i vegetació de fulles fines o mopes sintètiques per a la fresa.
- Mantingues l'aigua lleugerament àcida a neutra i la temperatura cap al rang alt (26-28°C).
- Introdueix una parella o petit grup amb preferència d'una o dues femelles per mascle.
- Després de la fresa, retira els adults per evitar que es mengin els ous.
Els ous eclosionen a pocs dies i les larves poden alimentar-se inicialment amb infusoris o aliment en pols per a alevins, passant progressivament a nauplios d'artèmia.
Malalties, prevenció i manteniment
Com a peixos sensibles, el peix llapis vermell pot veure's afectat per malalties habituals de l'aquari, com a infeccions bacterianes, fúngiques o parasitàries si la qualitat de l'aigua es deteriora. El manteniment rigorós i l'observació diària ajuden a la prevenció:
- Control de paràmetres: verifica regularment temperatura, pH i duresa.
- Filtració eficaç: utilitza un filtre adequat sense excessiu corrent.
- Aïllament de malalts: si detectes símptomes (taques, letargia, dificultat per nedar), separa els exemplars afectats.
Consells addicionals i recomanacions de convivència
- Evita sobrepoblar l'aquari, ja que un excés de peces pot generar estrès, baralles i deteriorament de laigua.
- No barregis diverses espècies gregàries de la mateixa mida o zona de natació en aquaris petits, per evitar competència i agressivitat.
- Proporciona zones obertes per nedar al costat de refugis densos de plantes.
- Introdueix-los abans que altres peixos més grans per facilitar-ne l'aclimatació.
El peix llapis vermell, pel colorit, la sociabilitat i la facilitat d'adaptació, és una espècie ideal per als que desitgen gaudir del comportament natural dels peixos en aquaris comunitaris. Mantenir-los en les condicions òptimes i dins de grups adequats garanteix la seva vitalitat i espectacle visual a qualsevol aquari ben plantejat.