Característiques del peix ídol moro
El peix ídol moro (ídol morú) és una de les espècies més icòniques del món marí a causa de la seva distintiva aparença i comportament. Fa marxada de la família Zanclidae i és l'únic representant existent del seu gènere. Té un cos comprimit lateralment i una combinació de colors cridanera que el diferencia d'altres espècies d'escull.
Entre els seus trets més destacats hi ha el seu aleta dorsal extremadament llarga, que s'estén en forma de filament, i els seus colors contrastats en blanc, negre i groc. Aquestes franges no només li atorguen bellesa, sinó que també compleixen una funció protectora, ajudant-lo a camuflar-se entre els esculls de corall.
Hàbitat i distribució
El peix ídol moro és una espècie que habita principalment al Oceà Índic i el Pacífic, estenent-se per regions tropicals i subtropicals com Austràlia, Hawaii, les costes d'Àfrica i el Golf de Mèxic.
Es troben en esculls de coral i zones rocoses, en profunditats que oscil·len entre els 3 i els 180 metres. Solen formar grups petits o nedar en parella, encara que en algunes ocasions es poden observar en bancs més grans.
Requisits de l'aquari per al peix ídol moro
Per mantenir un peix ídol moro en captivitat, és fonamental recrear el seu hàbitat natural tan bé com sigui possible. És una espècie particularment delicada i no recomanada per a principiants a l'aquariofília marina, ja que és extremadament sensible als canvis en la qualitat de l'aigua.
- Volum mínim de l'aquari: 400-500 litres per proporcionar suficient espai de natació.
- temperatura: Entre 24 i 26°C.
- pH: 8.1 - 8.4.
- Densitat de l'aigua: Entre 1.020 i 1.023.
- il·luminació: Alta, per fomentar el creixement d'algues necessàries per alimentar-les.
- filtració: Potent filtració i skimmer per mantenir laigua extremadament neta.
- Oxigenació: Alt nivell d'oxigen dissolt i potencial Redox elevat.
Alimentació del peix ídol moro
Un dels principals desafiaments en mantenir un peix ídol moro en captivitat és el seu alimentació especialitzada. A la natura, la seva dieta es basa en una combinació d'esponges marines, algues i petits invertebrats bentònics. A causa de la seva exigència alimentària, és difícil trobar un substitut ideal a l'aquari.
Es recomana oferir:
- Aliments rics en espirulina i algues.
- Esponges marines naturals (si és possible).
- Gambetes, artèmia, krill, trossos de peix blanc i calamars.
- Aliment gelatinós específicament formulat per a peixos que consumeixen esponges.
- Aliments liofilitzats, encara que la seva acceptació pot trigar un temps.
Comportament i compatibilitat
El peix ídol moro és conegut pel seu comportament nerviós i fràgil. Són peixos pacífics, però es poden mostrar agressius amb altres de la seva mateixa espècie si no tenen prou espai.
És recomanable allotjar-ho amb peixos pacífics d'escull, evitant espècies territorials o agressives que puguin estressar-ho. Alguns companys de tanc adequats inclouen:
- Peixos cirurgià (Acanthurus).
- Peix àngel nan (Centropyge).
- Labrosos pacífics.
- Gobis i blènids d'escull.
Cures i salut del peix ídol moro
Aquesta espècie és molt sensible a malalties relacionades amb l'estrès i la mala qualitat de l'aigua. Algunes condicions comunes inclouen:
- paràsits externs: Com el punt blanc marí (Cryptocaryon irritans).
- infeccions bacterianes: Relacionades amb lesions causades per l'estrès.
- deficiències nutricionals: A causa d'una alimentació inadequada.
Per evitar aquests problemes, és crucial fer canvis parcials d'aigua cada 10-15 dies i garantir-ne una dieta variada i equilibrada. A més, és important tenir en compte que el peix ídol moro és una de les espècies més atractives a l'aquariofília marina, però el seu manteniment en captivitat resulta un repte fins i tot per a experts.
Garantir un entorn adequat i una dieta apropiada és clau per maximitzar-ne l'esperança de vida, podent arribar a viure fins a 10-12 anys en les condicions òptimes.
