El peix argos platejat (Selenotoca multifasciata) és una opció fascinant per a aquaristes que volen introduir-se a la aquariofília marina o els que desitgen un peix vistós, resistent i amb un comportament dinàmic. Aquesta espècie, apreciada tant per la seva resistència davant de variacions en la química de l'aigua com pel seu atractiu aspecte, requereix certes cures i coneixements per mantenir-la amb èxit en captivitat.
Fotografia destacada del peix argos platejat en aquari
Origen, distribució i hàbitat natural
El peix argos platejat, El nom científic és Selenotoca multifasciata, fa marxada de la família Scatophagidae. Es distribueix en una àmplia franja geogràfica que abasta des de les costes del nord d'Austràlia, Nova Guinea i Nova Caledònia fins a zones de manglars, estuaris i àrees costaneres de rius i llacunes on conflueixen aigües salobres i dolces. És habitual trobar-lo als tròpics dels oceans Índic i Pacífic occidental, i en hàbitats com rius, maresmes, pantans, llacunes i zones de manglar. El peix dormilega també comparteix alguns hàbitats similars en aquells ecosistemes.
Durant la seva etapa juvenil, pot habitar aigües dolces i salobres, migrant cap a zones marines a mesura que assoleix la maduresa. Aquesta característica migratòria permet adaptar-se a canvis en els nivells de salinitat de l'aigua i converteix el peix argos platejat en un excel·lent candidat per a aquaris de transició entre aigua dolça i salada.
Morfologia i característiques físiques
Destaca per la seva cos lateralment comprimit i aspecte elevat, amb perfil abrupte que separa clarament el cap del cos. La seva mida varia depenent de si està en llibertat o en captivitat: en estat natural pot assolir fins 40 cm, mentre que en aquari rarament sobrepassa els 20 cm.
El patró de coloració és variable, predominant el platejat groguenc a verdós, encara que existeixen matisos que van del platejat grisenc a l'ocre, depenent de l'edat i la procedència. Presenta línies verticals fosques que s'estenen des del llom i es difuminen cap a l'abdomen, convertint-se en punts a la part inferior del cos. Aquests patrons solen desaparèixer en exemplars adults. Els vores de les aletes dorsal, anal i cabal són de color negre, encara que aquest to es pot esvair amb ledat.
La cap mostra tons verdosos i grocs, ulls grans i prominents, una boca petita i horitzontal no protusible i amb diverses files de dents. Entre les característiques anatòmiques més rellevants destaquen:
- 12 espines dorsals y 16 ràdios tous a l'aleta dorsal
- 4 espines dures i 15-16 radis tous a l'aleta anal
- Aletes pectorals i ventrals alineades verticalment
- Cos comprimit amb contorn hexagonal típic de la família scatophágica
Un detall important és que els seus espines dorsals tenen verí, no letal per a humans, encara que poden causar dolor intens en cas de punxada accidental.
Comportament i sociabilitat
El peix argos platejat és una espècie gregària, el que significa que prefereix viure a grups o cardúmens. Mantenir-los en solitari pot derivar en estrès i conductes erràtiques. El seu comportament és actiu i curiós, per la qual cosa gaudeixen nedar en espais amplis i requereixen aquaris amb zones clares per moure's lliurement.
Com que són sociables i no agressius, poden conviure amb altres espècies de comportament pacífic i necessitats aquàtiques similars, encara que s'ha d'evitar la convivència amb peixos de moviments molt lents o aletes llargues, ja que l'argos platejat les pot mossegar. El peix àngel també requereix cura en comunitat.
Condicions ideals de l'aquari
donada la seva talla adulta i necessitat de viure en grup, l'aquari òptim ha de ser espaiós: no menys de 400 litres per a un grup d'exemplars.
- Proporcionar espai lliure a la part frontal per nedar
- Decorar amb arrels, roques i zones de refugi
- Mantenir una ventilació i moviment de l'aigua adequat, ja que aigües estancades tenen menys oxigen dissolt
- Evitar la sobrecàrrega de plantes delicades, especialment en juvenils, ja que les devoren amb facilitat
Si bé a la natura s'associen a àrees amb vegetació, en aquari les plantes de fulles dures resistents o artificials poden ajudar a recrear l'entorn, però cal vigilar que no siguin arrencats o menjars. Els peixos besadors també poden formar part d´un aquari amb espècies compatibles.
Paràmetres de l'aigua i transició dolça-salobre-marí
Una de les particularitats d'aquesta espècie és la capacitat per suportar fluctuacions a la salinitat, cosa que resulta útil per a aficionats que volen aprendre sobre l'ajust de paràmetres aquàtics:
- juvenils: Prefereixen aigües dolces o salobres, moderadament dures (fins a 14º KH), pH lleugerament alcalí (fins a 8,0).
- Adults: Requereixen progressiva addició de sals marines, aconseguint densitats dentre 1,020 i 1,024 per recrear condicions marines.
- Temperatura: S'ha de mantenir entre 20 i 28 °C en tot moment.
Un mètode recomanat per a un aquari salobre consisteix a barrejar quatre parts d'aigua dolça per una d'aigua marina, aconseguint una densitat aproximada de 1,005 i pH 7,6 per a juvenils. Els peixos vela també suporten canvis a la salinitat en diferents etapes de la seva vida.
L'aigua ha de ser renovada amb regularitat i és crucial comptar amb un sistema de filtració biològica eficient, ja que el peix argos platejat és sensible a compostos nitrogenats com amoníac i nitrits, especialment en aigües alcalines. Un bon filtrat i una rutina estricta de neteja n'eviten l'acumulació i les possibles intoxicacions.
Alimentació: dieta omnívora especialitzada
El peix argos platejat és omnívor, amb una dieta variada que permet adaptar-se tant en estat salvatge com en aquari. La seva alimentació inclou:
- Aliment vegetal: enciam, espinac, bleda, flocs de civada i algues marines com Porphyra umbilicals, Porphyra yesoensis y Palmira palmata.
- Aliments comercials: grànuls, estics, pastilles i fulles, especialment si són acostumats des de joves.
- Aliment viu o congelat: larves de mosquit, mysis, petits peixos i invertebrats.
- arròs cuit i altres vegetals cuits.
A la natura, també ingereix restes orgàniques i ocasionalment excrements d'aus i altres peixos, cosa que contribueix a la seva capacitat per gestionar diferents condicions osmòtiques.
Diferències amb espècies similars
El peix argos platejat pot ser confós en la fase juvenil amb Scatophagus tetracanthus y Scatophagus argus. Les diferències clau inclouen:
- Cos més allargat a l'argos platejat
- Espai membranós interradial de les aletes més estret
- Contorn hexagonal i peduncle cabal més llarg, que abasta un cinquè de la longitud d'aquesta aleta
- Boca més punxeguda i ulls proporcionalment més grans
A l'adultesa, la coloració de barres i punts s'esvaeix, simplificant-se i fent més fàcil la seva identificació respecte a altres espècies.
Diferències entre sexes i reproducció
no existeix dimorfisme sexual aparent al peix argos platejat, és a dir, mascles i femelles no presenten diferències externes fàcilment perceptibles. La reproducció en captivitat no està documentada amb èxit, i hi ha dues teories sobre la fresa:
- Els adults migren als rius per fresar i tornen al mar en arribar a certa maduresa.
- La fresa passa al mar sobre esculls i els alevins remunten els rius per créixer.
De moment, la reproducció controlada del peix argos platejat segueix sent un repte per a l'aquariofília.
Importància a l'aquariofília i selecció per a principiants
Aquest peix ha guanyat fama com una de les opcions més resistents i didàctiques per als que vulguin avançar des d'aquaris d'aigua dolça cap a aquaris marins. La seva adaptació i tolerància a diverses variacions a la química de l'aigua fa que els aficionats puguin practicar la manipulació de paràmetres sense arriscar la salut de peces delicats. El peix flower horn també és un exemple d'espècies que requereixen atenció a l'adaptació de l'aquari.
El seu manteniment ha estat documentat en l'evolució de l'aquariofília, des dels primers estanys ornamentals fins als aquaris moderns d'escull, on es limita el nombre de peces i es prioritza la integració de roca viva i invertebrats per simular ecosistemes naturals més estables i plens de vida.
El peix argos platejat és una joia dins de l'aquariofília, no només per la seva singular bellesa i contrastos cromàtics cridaners, sinó pel seu comportament gregari i capacitat d'adaptació. Ja sigui com a primer contacte amb aquaris salobres i marins o com a exemplar destacat en grans aquaris comunitaris, aquest peix requereix especial atenció en aspectes com el volum del tanc, la qualitat de l'aigua i la varietat de la seva dieta. Elegir-ho és garantia de dinamisme i aprenentatge constant, sempre que es respectin les seves necessitats biològiques i s'aposti per una convivència saludable en grup i un entorn ric en estímuls. Els peixos tetres també són populars en aquaris comunitaris per la seva resistència i colors.
