El pagament per serveis marins per alliberar taurons martell s'està consolidant a Costa Rica com una nova eina per cuidar l'oceà sense deixar de banda l'economia de les comunitats pesqueres. Lluny de basar-se només en prohibicions, aquest enfocament planteja que els que contribueixen activament a la conservació rebin un ingrés estable a canvi de protegir espècies amenaçades i hà bitats clau.
Aquest model, impulsat pel Ministeri d'ambient i energia (MINAE) i altres institucions públiques i privades, integra a comunitats pesqueres, persones molusqueres i organitzacions costaneres en un mateix sistema: si alliberen taurons martell, respecten les zones sensibles i apliquen prà ctiques sostenibles, l'Estat reconeix aquest esforç mitjançant compensacions econòmiques i suport tecnològic.
Què és el pagament per serveis marins per alliberar taurons martell
L'anomenat pagament per serveis marins Ă©s una extensiĂł a l'oceĂ del tradicional programa de Pagaments per Serveis Ambientals (PSA) que Costa Rica feia anys que aplicava a terra ferma. A la prĂ ctica, es tracta d'un esquema en què l'Estat, a travĂ©s del programa de Pagament per Serveis Ecosistèmics MarĂ-Costers (PSEM), abona una quantitat econòmica als que ajuden a mantenir i millorar la salut dels ecosistemes marins i costaners.
En aquest cas, l'eix central és a la alliberament de taurons martell capturats incidentalment i en la protecció dels hà bitats on s'alimenten i es reprodueixen. Cada acció de conservació —com tornar un exemplar viu al mar o respectar à rees de manglar protegides— es considera un servei ecosistèmic que genera beneficis per al conjunt de la societat, i per això es remunera.
El programa s'articula des del MINAE juntament amb el Sistema Nacional d'Àrees de Conservació (SINAC) i la Fundació Banc Ambiental (FUNBAM), que participen en el disseny tècnic, la gestió dels contractes i el seguiment de les activitats. La idea és que el model sigui traçable, verificable i es pugui escalar a més comunitats costaneres amb el temps.
Aquest enfocament suposa un gir respecte de les polĂtiques clĂ ssiques de conservaciĂł: es passa d'un sistema que nomĂ©s restringeix usos i sanciona infraccions a un altre que tambĂ© incentiva econòmicament les bones prĂ ctiques, fent mĂ©s atractiu per a pescadors i mariscadors col·laborar amb la protecciĂł del taurĂł martell i dels ecosistemes associats.
Per què s'incentiva l'alliberament del tauró martell
El tauró martell es considera una espècie altament vulnerable a nivell internacional, i les poblacions han patit un descens notable per la sobrepesca i el comerç de les aletes. Davant d'aquest context, Costa Rica ha reforçat el seu marc normatiu amb un decret que prohibeix la captura, la retenció a bord, el transbordament, la descà rrega, l'emmagatzematge i la comercialització de productes i subproductes d'aquesta espècie.
La normativa va anar més enllà al vetar també el transport d'aleta de martell dins del territori costa-riqueny, cosa que impedeix l'entrada d'aquest producte procedent d'altres països i la seva exportació posterior a mercats estrangers. D'aquesta manera es tanquen les principals vies de comerç, reduint la pressió sobre les poblacions de tauró martell tant en aigües nacionals com a les rutes de distribució.
En paral·lel a aquestes restriccions, el pagament per serveis marins introdueix un component de recompensa: els que contribueixin a la alliberament d'exemplars vius ia cura del seu entorn reben un pagament per aquest servei ecosistèmic. AixĂ, la conservaciĂł deixa de ser nomĂ©s una obligaciĂł legal i passa a convertir-se en una oportunitat econòmica per als que viuen de la pesca.
Aquest sistema pretén, a més, reforçar el paper de Costa Rica com referent regional en innovació ambiental, aplicant al medi marà el mateix tipus de lògica que anys enrere es va utilitzar per frenar la desforestació a terra ferma: pagar els que ajuden a salvaguardar la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes.
Com funciona el programa PSEM a la prĂ ctica
El pagament per serveis marins s'emmarca dins del Programa de Pagament per Serveis Ecosistèmics MarĂ-Costers (PSEM), un esquema mĂ©s ampli que abasta tant els ecosistemes de manglar com les zones marines adjacents. El Govern va començar a aplicar aquest enfocament el 2024 als boscos de mangle del golf de Nicoya, a la costa del PacĂfic.
En aquesta primera fase, es van signar acords amb sis organitzacions locals, beneficiant directament unes 157 famĂlies vinculades a l'extracciĂł de recursos en aquests entorns. A travĂ©s de contractes especĂfics, les persones participants es comprometen a complir una sèrie de prĂ ctiques sostenibles a canvi de rebre pagaments periòdics pels serveis ecosistèmics que generen.
Actualment, el programa cobreix al voltant de 24.000 hectĂ rees de manglar protegit, segons les dades oficials. Dins aquest Ă mbit, hi ha 544 persones mol·lusqueres que formen part de contractes per pagament distribuĂŻts en 15 associacions al llarg de la costa pacĂfica, amb la previsiĂł d'ampliar la xifra fins a unes 600 persones de cara al 2026.
El desenvolupament del component especĂficament marĂ del PSEM, centrat en la alliberament de taurons martell, es recolza en plans tècnics que determinen quines activitats es reconeixen com a serveis, quines sumes es paguen i com es verifica el compliment. L'objectiu Ă©s assegurar que els fons pĂşblics destinats a aquest programa es tradueixin en millores mesurables en la conservaciĂł de l'espècie i l'entorn marĂ.
Tal com ha explicat el ministre d'Ambient i Energia, Franz Tattenbach, aquest esforç cerca traslladar a l'oceà l'èxit del programa de Pagaments per Serveis Ambientals terrestre, treballant de la mà amb les persones que cuiden el mar i que viuen a les zones costaneres, i acompanyant la regulació amb incentius econòmics clars.
Beneficis per a pescadors i comunitats costaneres
Un dels aspectes més rellevants del pagament per serveis marins és que no es limita a la protecció de la biodiversitat, sinó que incideix directament a l'economia local. El programa reconeix la tasca de pescadors artesanals i altres col·lectius costaners, que sovint es veuen afectats per noves restriccions de pesca necessà ries per conservar espècies vulnerables.
Amb aquest mecanisme, les comunitats no només s'adapten a les normes més estrictes sobre captura i comerç, sinó que també reben una compensació per adoptar prà ctiques sostenibles: alliberar taurons martell capturats de forma incidental, respectar les à rees de manglar, evitar arts de pesca perjudicials o col·laborar amb el monitoratge d'espècies, entre altres accions.
A més del component econòmic, el programa contempla l'accés a tecnologia orientada a la seguretat i al control. Un exemple clau són les anomenades «balises» que s'instal·len a les embarcacions artesanals, dispositius que emeten un senyal via satèl·lit per conèixer en temps real la ubicació dels vaixells.
Aquestes balises aporten un doble benefici: per una banda, milloren la seguretat a altamar, ja que permeten activar avisos rà pids en cas d'accident o condicions adverses; de l'altra, faciliten la traçabilitat de l'activitat pesquera, ajudant a verificar el compliment de les zones autoritzades i les condicions associades als contractes de pagament per serveis marins.
A mitjà termini, les autoritats esperen que aquesta combinació d'incentius econòmics, suport tecnològic i acompanyament tècnic contribueixi a reforçar el teixit social i econòmic de les comunitats costaneres, evitant que la conservació es percebi com una cà rrega i transformant-la en una font doportunitats.
Impacte als ecosistemes marins i projecciĂł del model
L'avenç del pagament per serveis marins apunta a consolidar un model de gestiĂł integral dels ecosistemes marĂ-costers, en què la protecciĂł d'espècies com el taurĂł martell va de la mĂ de la cura d'hĂ bitats clau com els manglars. Aquests boscos de mangle compleixen funcions essencials: actuen com a vivers de moltes espècies, fixen sediments, esmorteeixen l'onatge i emmagatzemen grans quantitats de carboni.
En assegurar recursos a les comunitats que en depenen, el programa reforça la conservació de 24.000 hectà rees de manglar protegit, al mateix temps que fomenta la reducció de pressions sobre espècies marines vulnerables. La combinació de restriccions legals estrictes amb incentius directes busca reduir de manera efectiva la mortalitat de taurons martell i millorar l'estat general dels ecosistemes.
Les institucions implicades presenten aquest esquema com un model replicable a escala internacional, especialment en països amb una forta dependència de la pesca artesanal i amb espècies marines sota amenaça. L'experiència a Costa Rica pot servir de referència per a altres regions que busquin equilibrar la conservació i el desenvolupament local.
Si els resultats es mantenen en la lĂnia esperada, el pagament per serveis marins es podria convertir en una de les eines mĂ©s rellevants per avançar cap a una pesca veritablement sostenible, en què protegir la naturalesa no sigui nomĂ©s una obligaciĂł normativa, sinĂł tambĂ© una font d'ingressos estable per als que viuen del mar.
En conjunt, aquest sistema situa el paĂs centreamericĂ en una posiciĂł destacada quant a innovaciĂł en polĂtiques ambientals i marines. L'alliberament de taurons martell, la cura dels manglars i la participaciĂł activa de les comunitats costaneres s'integren en un mateix marc, on la conservaciĂł s'entĂ©n com un servei que mereix ser remunerat i que alhora contribueix a mantenir l'equilibri ecològic i econòmic a llarg termini.