L'Institut Nacional de Recerca i Desenvolupament Pesquer (INIDEP) ha engegat una nova campanya científica centrada en els peixos pelàgics grans al banc de peix llimona, una zona que els darrers anys s'ha convertit en referència per a l'estudi d'aquests recursos. La iniciativa dóna continuïtat a una línia de treball que ja suma diverses edicions i que busca reforçar la base de coneixement disponible sobre espècies clau per a l'ecosistema marí de l'Atlàntic sud-occidental.
L'expedició es desenvolupa a bord del Vaixell de Recerca Pesquera Oceanogràfica (BIP) Mar Argentino, una plataforma dissenyada específicament per a aquest tipus de treballs a mar obert. Des d'allà, l'equip d'especialistes del Programa de Recerca Pesqueries de Peixos Pelàgics desplega un conjunt de tècniques de mostreig i anàlisi biològic amb l'objectiu de comprendre millor la situació de poblacions com l'anxova de banc, la peix llimona i diferents tonyines.
Una nova etapa a l'estudi dels peixos pelàgics grans
El projecte que ara es desenvolupa forma part de una sèrie de campanyes científiques consecutives al banc de peix llimona, concebudes per seguir l'evolució de les poblacions de peces pelàgics grans al llarg del temps. Aquesta continuïtat permet comparar resultats entre anys i detectar canvis en la presència, la distribució i l'estructura d'aquestes espècies a l'àrea.
En aquesta ocasió, la campanya torna a centrar-se en tres grups de gran interès pesquer i ecològic: l'anxova de banc, el peix llimona i les tonyines. Tots ells es mouen principalment en aigües obertes, lluny de la costa, i compleixen un paper destacat a la cadena alimentària marina, tant com a depredadors més petits com preses d'espècies encara més grans.
L'àrea de treball se situa al denominat banc de peix llimona, una zona que ha anat guanyant protagonisme per la seva riquesa biològica i pel creixent interès científic i pesquer. Allà, els investigadors aprofiten les característiques oceanogràfiques locals per estudiar com es concentren i es distribueixen aquests cardúmens en funció de factors com ara la temperatura de l'aigua, la disponibilitat d'aliment o els corrents marins.
Com que es tracta d'una regió exposada a condicions meteorològiques canviants, el vaixell ajusta la seva posició en funció dels comunicats de vent i onatge. En alguns moments, l'embarcació s'ha vist obligada a desplaçar-se a àrees més succintes, com la Badia de Samborombón, per protegir-se de vents intensos del sud-oest que podien superar els 30 nusos a l'àrea principal d'operacions.
Mètodes de captura i mostreig al banc de peix llimona
Per recol·lectar informació fiable sobre aquestes poblacions, l'equip científic recorre a una combinació de tècniques de pesca i mostreig que permeten obtenir dades representatives de les diferents espècies presents. L'estratègia central passa per adaptar cada mètode a la conducta i l'hàbitat dels peixos pelàgics grans.
Entre les eines utilitzades destaquen les tècniques de jigging i trolling. El jigging es basa en l'ús de cimbells que es mouen de forma vertical a la columna d'aigua, imitant el comportament de les preses i afavorint la captura d'espècies que s'alimenten en diferents profunditats. El trolling, per la seva banda, consisteix a arrossegar esquers o línies de pesca darrere del vaixell en moviment, cosa que permet cobrir àmplies àrees i localitzar cardúmens que es desplacen en superfície oa mitja aigua.
A més d'aquestes tècniques selectives, la campanya incorpora llances de pesca amb xarxa de mitja aigua. Aquest tipus d´art es desplega a la zona de la columna d´aigua on es concentren els peixos pelàgics, sense arribar al fons, reduint l´impacte sobre altres organismes bentònics. Gràcies a aquesta combinació, els investigadors poden accedir tant a exemplars de diferents talles com a espècies que es mouen a diferents profunditats.
L'objectiu no és tant la captura en si mateixa com la obtenció de mostres biològiques acuradament registrades. Cada llanci, ja sigui amb aparells de pesca esportiva adaptats o amb xarxes científiques, va acompanyat de la recopilació de dades sobre la ubicació, l'hora, les condicions ambientals i la composició de la captura, cosa que més endavant permet relacionar la presència dels peixos amb l'entorn físic i biològic.
Anàlisi biològica: alimentació, reproducció i creixement
Quan les captures arriben a bord, comença una altra fase fonamental del treball: el processament i anàlisi de les mostres. En aquesta etapa, els investigadors se centren en tot un seguit d'òrgans i teixits que proporcionen informació clau sobre la biologia de les espècies estudiades.
Per això, es procedeix a la extracció d'estómacs, gònades i mostres de múscul dels exemplars seleccionats. El contingut estomacal permet determinar quin tipus de preses consumeixen més sovint, com varia la seva dieta segons la mida del peix o l'època de l'any i quin lloc ocupen exactament dins de la xarxa tròfica de l'ecosistema.
Les gònades (òrgans reproductors) aporten dades sobre l'estat de maduresa sexual, les èpoques de fresa i l'estratègia reproductiva de cada espècie. Analitzar aquests aspectes ajuda a identificar les temporades en què els peixos es reprodueixen amb més intensitat, informació crucial per definir mesures de maneig que evitin la sobreexplotació en moments crítics del cicle de vida.
Les mostres de múscul, per la seva banda, es fan servir en diferents tipus d'anàlisi, des d'estudis de creixement a través d'estructures internes fins a feines més avançades que poden incloure marcadors bioquímics o genètics. Tot això s'integra a un enfocament danàlisi combinat de la dinàmica poblacional, que no es limita a comptar individus, sinó que cerca entendre com canvien i s'organitzen aquestes poblacions al llarg del temps.
Importància d'aquestes campanyes per a la gestió pesquera
Més enllà del pla estrictament científic, el propòsit d'aquestes campanyes és construir una base d'informació sòlida per a la gestió sostenible dels recursos pesquers. Conèixer l'abundància relativa, l'estructura per edats, els patrons d'alimentació i les èpoques de reproducció permet fer avaluacions més precises sobre l'estat de les poblacions.
El banc de peix llimona es considera actualment un laboratori natural per entendre el comportament dels peixos pelàgics grans a l'Atlàntic sud-occidental. Els resultats que s'obtenen en aquesta zona poden servir com a referència per a altres àrees amb característiques similars, tant a l'entorn regional com a altres punts de l'oceà.
La informació generada per l'INIDEP i el seu Programa de Recerca Pesqueries de Peixos Pelàgics s'incorpora posteriorment a models d'avaluació d'estocs ja recomanacions de maneig, que serveixen de suport a les autoritats encarregades de definir polítiques de conservació i explotació responsable. D'aquesta manera, l'activitat científica a bord del Mar Argentí es tradueix amb el temps en eines concretes per a la presa de decisions.
En un context en què les variacions ambientals i la pressió pesquera poden alterar ràpidament lequilibri dels ecosistemes marins, comptar amb dades actualitzades i sèries de temps extenses esdevé imprescindible. Aquesta successió de campanyes al banc de peix llimona contribueix precisament a aquest seguiment continu, imprescindible per anticipar canvis i adaptar les estratègies de gestió quan sigui necessari.
De manera general, aquestes iniciatives impulsades per l'INIDEP mostren el paper central de la investigació oceanogràfica i pesquera en la comprensió dels recursos marins a l'Atlàntic sud-occidental. A través de campanyes repetides en el temps, amb metodologies consolidades i anàlisis detallades de la biologia d'espècies com la peix llimona, l'anxova de banc i les tonyines, es va teixint un mapa cada cop més complet de com funcionen aquestes poblacions i quins factors condicionen la seva evolució, una peça clau per assegurar-ne l'aprofitament responsable i la conservació a llarg termini.