A Màlaga s'ha realitzat un nou alliberament de peix fartet (Aphanius iberus) al Paratge Natural Desembocadura del riu Guadalhorce, amb la reintroducció de 350 exemplars procedents del Centre de Cria i Conservació de Peixos Amenaçats (CECCPA) dels Villares, a Còrdova.
L'actuació, impulsada per la Conselleria de Sostenibilitat i Medi Ambient, cerca enfortir la diversitat genètica i consolidar el nucli més rellevant d'aquesta espècie a Andalusia, en coordinació amb el de la Albufera d'Adra, a partir de parentals de l'únic població natural andalusa situada a la conca del riu Adra (Almeria).
Reintroducció al Paratge del Guadalhorce
L'enclavament malagueny, de origen artificial però de gran valor per a la biodiversitat, acull diversos cossos d'aigua amb salinitats variables segons les pluges i l'aqüífer costaner, cosa que facilita un escenari idoni per a l'espècie en diferents èpoques de l'any.
Des del 2017 s'han alliberat en aquest espai més de 5.200 fartets, creant un macronucli a la llacuna gran i, en menor mesura, al riu vell. Les soltes periòdiques han evitat colls dʻampolla genètics i han contribuït a mantenir poblacions viables en condicions ambientals canviants.
Avantatge ecològic davant la gambúsia
El fartet es caracteritza per la seva elevada resistència a ambients hipersalins i temperatures altes, cosa que li permet competir amb avantatge davant de l'espècie invasora gambúsia (Gambúsia holbrooki). Mentre la gambúsia no tolera salinitats per sobre de 35-37 g/L, el fartet pot suportar concentracions de fins 140 g / L.
La pressió de la gambúsia ha desplaçat històricament el fartet a zones marginals; no obstant això, els hàbitats amb salinitat elevada del Guadalhorce afavoreixen l'espècie autòctona, un problema que de vegades porta a la eliminació d'un peix invasor. A l'estiu s'han detectat episodis puntuals de eutrofització i dèficit d'oxigen en àrees estancades, per la qual cosa es treballa per millorar la qualitat de l'aigua.
Criteris científics i fases de treball
La reintroducció segueix les directrius de la IUCN, prioritzant masses d'aigua on la salinitat limiti l'expansió de la invasora i millori la competència del fartet. Aquesta selecció d‟hàbitats es recolza en anàlisis fisicoquímiques i en un seguiment tècnic continuat.
El programa va començar consolidant un nucli fundador a la llacuna de l'eucaliptal i, un cop estabilitzat, va estendre la presència de l'espècie cap al nord del riu vell, augmentant el nombre de punts amb condicions adequades.
Entre les mesures de maneig, l'equip estudia la regulació d'aportacions del riu Guadalhorce per estabilitzar rangs de salinitat, a més de reforçar la vegetació aquàtica i assegurar refugis riberencs que afavoreixin el refugi i la reproducció.
Reptes i propers passos
Persisteixen desafiaments com el control de la gambúsia en determinades llacunes, on s'observen indicis d'adaptació a salinitats superiors a les registrades en el passat, cosa que obliga a ajustar les actuacions de gestió.
L'èxit a futur exigeix una visió a llarg termini basada en la investigació, el seguiment continu i la coordinació entre administracions, centres de cria i personal tècnic, la tasca del qual ha estat clau per evitar colls d'ampolla genètics i sostenir la població.
A més del seu estatus d'espècie amenaçada, el fartet exerceix una funció ecològica útil: contribueix al control natural de larves de mosquits, amb efectes positius en zones urbanes properes durant els mesos càlids.
Amb aquesta nova solta de 350 exemplars, el programa de la Junta avança en la consolidació del fartet al Guadalhorce, recolzat en criteris científics, maneig adaptatiu i una xarxa de col·laboració que ja ha permès reintroduir més de 5.200 individus des del 2017.
