Les malalties, tant virals com bacterianes, continuen sent un dels obstacles principals per al desenvolupament sostenible de la salmonicultura. El sector, vital per a l'economia de països com Xile, ha experimentat els darrers anys un repunt significatiu de patologies que afecten la productivitat i el benestar animal. A mesura que el canvi climàtic modifica les condicions ambientals, l'aparició i la severitat de certes malalties ha anat en augment, la qual cosa exigeix respostes ràpides i coordinades tant a nivell nacional com internacional.
La ciència i la col·laboració internacional estan exercint un paper clau en la comprensió i control d'aquests desafiaments sanitaris. Des de la investigació genòmica i el desenvolupament de noves tecnologies, fins a la participació en fòrums globals i la transferència de coneixement entre productors i científics, la indústria cerca estratègies més eficaces per assegurar la salut dels peixos i la viabilitat econòmica del sector.
Patologies branquials: un front cada cop més complex
Les malalties que afecten les brànquies dels salmons estan mostrant una tendència a l'alça a tot el món, amb focus particulars en països referents com Noruega i Xile. Especialistes com el Dr. Marcos Mancilla, del laboratori ADL Diagnostic, han assenyalat que factors com l'augment en la temperatura de l'aigua i el desbalançament ambiental fomenten l'aparició i disseminació de patologies branquials, especialment la Complex Gill Disease (CGD) i l'Amebiasi branquial (AGD).
L'increment en la incidència d'aquestes malalties ha estat atribuït, en part, a l'impacte del canvi climàtic i la presència d'espècies com ara meduses i microalgues, que abans no tenien el protagonisme actual. En fòrums internacionals com el Gill Health Initiative, experts de diferents continents coincideixen en la necessitat abordar el problema des d'un enfocament integral, que inclou monitoratge primerenc i la intervenció aplicada.
L'impacte de malalties virals: lliçons apreses i ciència aplicada
L'experiència xilena en la lluita contra malalties virals ha servit d'advertiment i motor per a la innovació. El brot de l'anèmia infecciosa del salmó (ISAV) el 2007 va provocar greus conseqüències econòmiques i socials, amb altes taxes de mortalitat i pèrdues importants per a la indústria. Aquest episodi va marcar un abans i un després en la percepció del risc sanitari i va consolidar la importància de la investigació científica orientada a la prevenció i el diagnòstic primerenc.
Actualment, projectes com els liderats pel Dr. Marcelo Cortez a la Universitat de Santiago de Xile usen sistemes de genètica reversa per analitzar els mecanismes de virulència i anticipar el comportament de noves variants virals. L'objectiu és entendre des del punt de vista molecular quins factors fan que un virus sigui més agressiu i com es poden dissenyar vacunes i mètodes de diagnòstic més efectius abans que sorgeixin nous brots.
Malalties bacterianes i coinfeccions: el desafiament de l'adaptació i la resistència
La Piscirickettsiosi (SRS), causada pel bacteri Piscirickettsia salmonis, es manté com una de les amenaces més persistents a la salmonicultura xilena i mundial, afectant tant salmons de l'Atlàntic com truites. L'aparició de genogrups amb diferents característiques de virulència i resistència, juntament amb casos de coinfeccions, ha complicat el maneig de la malaltia en centres de cultiu.
Els estudis més recents, presentats en conferències internacionals i realitzats tant en terreny com a laboratori, mostren que la bacteri és capaç d'adaptar-se i modificar-ne el fenotip en resposta a les condicions ambientals ia les estratègies de control implementades. A més, l'estrès crònic generat per condicions ambientals adverses pot facilitar la immunodepressió dels peixos, augmentant la vulnerabilitat no només a SRS, sinó també a altres patologies.
Innovació, tecnologia i cooperació: pilars per al futur de la indústria
La intel·ligència artificial, la seqüenciació genòmica i les eines de diagnòstic molecular estan revolucionant la manera com s'identifiquen i monitoregen els problemes sanitaris en la salmonicultura. El desenvolupament de panells de marcadors immunològics, l'anàlisi del microbioma i la vigilància molecular permeten un seguiment molt més detallat de l'estat de salut dels peixos i del seu entorn.
D'altra banda, l'organització d'esdeveniments científics, tant a Xile com a l'exterior, i la participació d'experts nacionals a comitès internacionals, reforcen la importància de treballar de manera col·laborativa per enfrontar desafiaments comuns. La transferència de coneixement i la generació de xarxes de cooperació generen un escenari més favorable per a la innovació i l'adopció de solucions a mida.
