El riu Manzanares torna a comptar amb fauna piscÃcola autòctona que havia desaparegut a mitjans del segle XX. L'Ajuntament de Madrid ha dut a terme la solta de 200 exemplars de peces a l'entorn de la presa de Mingorrubio, dins d'una estratègia més à mplia de restauració ecològica de la llera madrileny.
Amb aquesta actuació, el consistori cerca recuperar espècies històriques com el cabdell, el cacho i la bermejuela, que durant dècades van estar absents del Manzanares per la degradació de l'hà bitat, la contaminació i la pressió de espècies invasores. La intervenció s'emmarca als programes municipals de conservació i millora de la biodiversitat fluvial.
Reintroducció de 200 peixos a l'entorn de Mingorrubio
L'actuació s'ha desenvolupat a el tram del Manzanares proper a la presa de Mingorrubio, on se n'han alliberat els 200 exemplars després d'un breu perÃode d'adaptació a la temperatura de l'aigua. Els tècnics van utilitzar recipients oxigenats per al trasllat fins a la zona de solta i van supervisar tot el procés.
Segons detalla l'Ajuntament, els peixos pertanyen a tres espècies autòctones considerades vulnerables i, en el cas de la bermejola, també catalogada com a espècie protegida. Es tracta d'espècies que formaven part de l'ecosistema del riu fins aproximadament la meitat del segle passat, quan les transformacions de l'entorn i la pressió humana van acabar fent-les desaparèixer del Manzanares.
L?elecció de Mingorrubio no és casual: els serveis municipals han identificat les à rees més adequades per a la reintroducció en funció de la qualitat de l'aigua, l'estructura de la llera, la vegetació de ribera i la presència controlada de depredadors i espècies exòtiques. L'objectiu és maximitzar les possibilitats que les noves poblacions es consolidin.
Durant els minuts previs a la solta, els recipients es van mantenir a l'aigua del riu per permetre un ajustament gradual de la temperatura, un pas clau per reduir l'estrès i millorar la supervivència dels exemplars al seu nou entorn natural.
Tres espècies autòctones vulnerables que tornen al riu
Els 200 exemplars alliberats corresponen a tres espècies de peces pròpies dels rius de la penÃnsula ibèrica: el cacho, la bermejuela i el coixÃ. Totes presenten problemes de conservació lligats, sobretot, al deteriorament dels ecosistemes fluvials.
El cacho és un peix de cos robust, conegut per la seva capacitat dadaptació a diferents trams dels rius. Pot viure tant a zones de muntanya com a trams mitjans, suportant variacions de temperatura, nivells d'oxigen i velocitat de corrent. Aquesta flexibilitat ecològica el converteix en una espècie clau per a la recuperació de lequilibri del Manzanares.
La bermejuela destaca per la seva mida petita i per ser especialment exigent amb la qualitat de l'aigua. Sol ocupar à rees amb certa profunditat i corrent lent, alimentant-se de petits invertebrats i matèria orgà nica. La contaminació, la destrucció de l'hà bitat i la competència amb espècies invasores han minvat de manera notable les seves poblacions a molts rius de la penÃnsula.
La tercera espècie, la ullal, és endèmica de la penÃnsula ibèrica i prefereix aigües de poc corrent, amb fons sorrencs o de grava fina i abundant vegetació aquà tica. La seva dieta inclou larves, petits invertebrats i algues, i presenta un perÃode reproductiu que es prolonga aproximadament de maig a juliol. La presència és un bon indicador de l'estat ecològic del riu.
Aquestes tres espècies, malgrat les diferències, comparteixen una mateixa realitat: han patit una forta reculada per l'alteració dels rius. Per això les administracions estan apostant per projectes de recuperació que combinin la millora de l'hà bitat amb reintroduccions selectives i un seguiment cientÃfic continuat.
Origen dels exemplars i selecció genètica
Els peixos reintroduïts al Manzanares procedeixen de diversos cursos fluvials de la Comunitat de Madrid, elegits en funció del seu estat de conservació i de la proximitat genètica respecte a les antigues poblacions del riu madrileny.
La bermejuela es va obtenir al riu Lozoya, una llera de muntanya amb trams que conserven bones condicions ecològiques. La ullal es va capturar al riu Guadarrama, mentre que el cacho procedeix de la riera de Canència. Aquestes localitzacions han estat seleccionades precisament per la seva similitud ambiental i genètica amb les poblacions que antany ocupaven el Manzanares.
Després de la captura, tots els exemplars van ser sotmesos a un protocol de control que incloïa mesurament, determinació del sexe i identificació individual. Aquest treball previ permetrà avaluar, a mitjà i llarg termini, l'evolució genètica de les poblacions reintroduïdes i la capacitat d'adaptació al nou tram de riu.
A més, l'elecció d'exemplars de diferents punts de la regió cerca mantenir una diversitat genètica suficient, un aspecte essencial per assegurar poblacions més resistents davant de canvis ambientals, malalties o altres pressions futures.
La coordinació entre els equips de camp i els responsables dels programes de conservació ha estat clau perquè tot el procés es dugui a terme amb criteris cientÃfics, evitant translocacions inadequades o riscos per a les poblacions donants.
Adaptació prèvia a l'EDAR de Vivers de la Vila
Abans de la seva incorporació al Manzanares, els peixos van passar per un perÃode de aclimatació a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Vivers de la Vila, on es van habilitar estanys especÃfics per al seu manteniment temporal.
Durant aquesta fase d'adaptació, els tècnics van fer un seguiment continu dels exemplars, controlant parà metres com l'estat sanitari, l'alimentació i el comportament. L'objectiu era incrementar al mà xim les probabilitats de supervivència després del seu alliberament a la llera.
Als estanys de l'EDAR es van dur a terme també les tasques de identificació i registre de cada peix, cosa que facilitarà futurs estudis sobre l'evolució d'aquestes noves poblacions al medi natural. Aquest tipus de control és habitual en projectes de conservació ex situ, on parteix del cicle de vida de les espècies es gestiona fora del seu hà bitat original.
La iniciativa s'emmarca al programa municipal de conservació ex situ, que consisteix a desenvolupar actuacions fora de lentorn natural per generar reserves genètiques i disposar d'exemplars aptes per a la reintroducció a rius i rierols que hagin recuperat unes condicions ambientals mÃnimes.
Un cop completat aquest perÃode d'aclimatació i verificat que els peixos es trobaven en bon estat, es va organitzar el trasllat en recipients oxigenats fins a Mingorrubiogarantint en tot moment nivells d'oxigen adequats i reduint l'estrès per transport.
Restauració ecològica del Manzanares i control d'amenaces
La reintroducció d'aquests peixos forma part d'una estratègia més à mplia de restauració ambiental del riu Manzanares impulsada per lAjuntament de Madrid. No es tracta només de tornar espècies al riu, sinó de transformar-ne les condicions ecològiques perquè es puguin mantenir per si mateixes.
Entre les lÃnies d'actuació destaquen la millora de la qualitat de l'aigua, la recuperació del bosc de ribera, el manteniment de cabals ecològics i diferents mesures de gestió per reduir els impactes d'infraestructures hidrà uliques i altres usos intensius del riu.
Un dels aspectes que més preocupen els tècnics és la presència d'espècies invasores i peixos exòtics depredadors, que competeixen per l'aliment, alteren els hà bitats i poden arribar a depredar sobre les fases juvenils de les espècies autòctones reintroduïdes. Per això, s'estan duent a terme campanyes especÃfiques de control als trams seleccionats.
També s'han identificat com a amenaces rellevants la extracció d'aigua i à rids, aixà com determinades infraestructures hidrà uliques que interrompen la connectivitat dels rius, dificulten els moviments dels peixos i afecten les zones de reproducció. Aquestes pressions redueixen la capacitat de les poblacions autòctones per consolidar-se a llarg termini.
Per minimitzar aquests riscos, els serveis municipals han seleccionat amb cura les à rees de solta i han programat mesures de seguiment que permetran valorar levolució de les noves poblacions i ajustar les actuacions futures en funció dels resultats obtinguts.
Un riu més biodivers i amb més valor ambiental
La recuperació de fauna autòctona al Manzanares s'emmarca en una visió de llarg termini que cerca configurar un riu més natural, divers i resilient als canvis ambientals. La presència de peces propis de la regió contribueix a reequilibrar la cadena tròfica i millora la funcionalitat ecològica de l'ecosistema fluvial.
Aquestes actuacions reforcen a més el paper del Manzanares com corredor ecològic dins l'à rea metropolitana de Madrid, connectant diferents espais verds i facilitant el desplaçament d'espècies al llarg de la llera. Un riu amb més biodiversitat ofereix també oportunitats per a l'educació ambiental i un contacte més directe de la ciutadania amb la natura.
El projecte desenvolupat a Mingorrubio se suma a altres iniciatives de restauració fluvial que s'estan impulsant a Espanya ia diferents punts d'Europa, on la recuperació d'espècies autòctones i la millora de l'estat ecològic dels rius han esdevingut prioritats dins de les polÃtiques de conservació.
Tot i que la reintroducció de 200 peixos pugui semblar una actuació modesta en termes numèrics, els responsables municipals subratllen que la seva importà ncia rau en la qualitat genètica dels exemplars, en el seguiment posterior i en el canvi denfocament cap a una gestió més respectuosa amb els processos naturals del riu.
Amb la tornada del colmilleja, el cacho i la bermejuela al Manzanares, Madrid fa un pas més a la recuperació d'un patrimoni natural que s'havia perdut al segle XX, recolzant-se en criteris cientÃfics, mesures de control d'amenaces i una planificació que integra la conservació de la biodiversitat en la gestió quotidiana del riu.
