La tortuga boba (Caretta caretta) guanya terreny al litoral mediterrani espanyol amb un repunt de postes i naixements que reforça una tendència ja visible els últims anys. aquest estiu, el Delta de l'Ebre s'ha assentat com a zona clau de nidificació, mentre que a Mojacar ja han tret les primeres cries després d'un maneig tècnic i de vigilància continuat.
El fenomen s'atribueix a una combinació de aigües més càlides pel canvi climàtic, la qualitat dels espais naturals, i la millora dels protocols i la implicació ciutadana. Les postes solen arrencar a mitjans de juny i, amb unes incubacions d'uns 50 dies, els éclairages poden allargar-se fins ben entrat la tardor.
El Delta de l'Ebre es consolida com a àrea clau de posada
Des de començament de temporada, sis de les deu posades confirmades a platges catalanes es concentren al Delta de l'Ebre, un enclavament que els especialistes ja descriuen com un dels més importants de la costa mediterrània per a l'espècie. La concentració de nius en aquesta zona equival, aproximadament, a una de cada quatre postes registrades a tot Espanya (solen oscil·lar entre 20 i 30 per any), mentre que la resta de postes catalanes s'han localitzat a la Costa Brava.
El calendari de 2025 il·lustra el ritme de la temporada: 20 de juny, primer niu al Delta amb 119 ous, El 25 de juny se'n detecten dos de nous Sant Feliu de Guíxols i de nou en el Delta (Amb 101 y 90 ous); el 6, 16 i 17 de juliol se sumen més posades al Delta (amb 100, 101 y 93 ous); el 19 de juliol apareix un niu a Platja d'Aro amb 74 ous no viables, El 24 de juliol es registra una altra posada de 113 al Delta; el 27 de juliol, 63 en l'Escala, I el 30 de juliol, 105 en l'Estartit. El balanç parla de 885 ous viables.
L'administració autonòmica considera que el revolt continuarà a l'alça: la temporada no està tancada i podrien confirmar-se noves postes o aparèixer nius que fins ara han passat desapercebuts. Atès que els naixements es poden prolongar més enllà de setembre, no es descarten eclosions fins a octubre; de fet, al Delta ja han sortit les primeres cries aquesta setmana.
Aquest auge confirma un canvi de comportament respecte a dècades anteriors: a Catalunya es documentaven sobretot juvenils i subadults alimentant-se a la costa, i no va ser fins 2006 (Premià de Mar) i 2011 (Malgrat de Mar) quan es van localitzar les primeres posades. L'expansió a la Mediterrània occidental recorda el que ha passat a Itàlia, on es va passar de tot just 2-5 nius a finals dels 90 a xifres que avui ronden els 700-800 anuals.
Naixements a Mojácar i maneig del niu
En Mojácar (Almeria), la primera cria va emergir a la platja de la Rumina després 55 dies des de la posada realitzada el 22 de juny, Composta per 99 ous. Per minimitzar l'impacte de temporals, el niu es va reubicar prop del punt original seguint el protocol interadministratiu, traslladant-se 20 ous al Oasys Minihollywood de Tavernes i mantenint-se 79 a la mateixa platja amb mesures de protecció i control tèrmic.
En els dies previs a l'enllumenament es va observar el enfonsament característic de la sorra que anuncia l?eclosió. La vigilància ha estat ininterrompuda, amb Agents de Medi Ambient, personal del Ministeri, Policia Local i voluntariat de l'associació SERBAL, entitat reconeguda el 2024 amb el Premi Andalusia de Medi Ambient.
Les cries seran derivades al Centre de Gestió del Medi Marí Andalús, en Algesires, per a un programa de headstarting que les manté durant aproximadament un any fins a assolir al voltant de 700 grams i endurir la closca. Aquest reforç inicial augmenta la Supervivència davant depredadors en una espècie en què, malgrat taxes d'eclosió del 70-90%, tot just al voltant del 1% arriba a la maduresa reproductora.
Almeria suma antecedents de nidificació a Vera (2001), Pulpí (2015) y Mojácar (2021 i 2023), juntament amb intents sense niu en Aigua Amarga (2014), Coves de l'Almanzora (2016) y Mojácar (2024). La presència de nius a platges espanyoles és cada vegada més habitual, un patró associat al augment tèrmic de la Mediterrània ia una vigilància i sensibilització social més actives.
Causes del canvi i reptes de conservació
Els factors que expliquen aquest gir inclouen el escalfament de laigua, l'existència de espais naturals ben conservats, la baixa contaminació lumínica en trams de costa i la col·laboració entre administracions, entitats com Fundació CRAM y Beta-Universitat de Vic, i el propi sector pesquer que torna juvenils atrapats de forma accidental. L'entorn marí del Delta de l'Ebre també actua com a àrea d'alimentació de juvenils procedents de l'Atlàntic occidental i del Mediterrani oriental.
La biologia de l'espècie en condiciona la vulnerabilitat: les femelles arriben a la maduresa sexual Entre els 15 i 30 anys, poden superar el metre de closca i als 200 quilos, i enterren els ous a 35 50 cm a la sorra abans de retornar al mar. Encara que la temporada conviu amb platges massificades i temporals, els tècnics confien a batre rècords de postes si continua la tendència.
La comunitat científica investiga per què les postes del Mediterrani oriental solen rondar 70-90 ous ia l'occidental arriben a vegades fins 130. Amb la temporada encara en marxa i una presència cada vegada més normalitzada a platges espanyoles, les previsions apunten a una expansió sostinguda del nombre de nius els propers anys.
El mapa que dibuixen Delta de l'Ebre y Mojacar és el d'una espècie que s'adapta a una Mediterrània canviant, recolzada per protocols de maneig, ciència i ciutadania: més nius, millors dades i una finestra d'oportunitat per assegurar-ne la conservació a llarg termini.