El litoral asturià està presenciant una major presència de caravel·les portugueses durant aquest estiu, un fenomen que ha cridat l'atenció de la comunitat científica i institucions centrades en la conservació marina. En aquest context, el Aquari de Gijón ha decidit col·laborar activament en el seguiment i l'anàlisi d'aquests curiosos i perillosos organismes marins, en el marc del projecte 'Physalia'.
Al llarg de les darreres setmanes, diferents sorrals del Principat, com Salines, Sant Joan de Neu o Xagó, han registrat l'arribada de diversos exemplars de caravel portuguesa (Physalia physalis). Aquest augment en els albiraments ha estat el detonant per reforçar la tasca investigadora sobre el comportament i el cicle de vida de l'espècie, poc conegut fins ara malgrat la seva rellevància ecològica i l'amenaça que pot suposar per als banyistes.
L'Aquari de Gijón i el projecte 'Physalia'
Des del 21 de juliol passat, l'Aquari acull els primers exemplars vius de caravel·la portuguesa recollits a les platges locals. Aquesta acció s'emmarca en un estudi dirigit per la Universitat d'Oviedo i Centre Oceanogràfic de Gijón de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC), amb la participació d'altres entitats nacionals i internacionals, i el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
L'aportació del Bioparc Aquari de Gijón és essencial per a la conservació temporal dels organismes, proporcionant tancs exteriors adequats i aliment viu per intentar incrementar la supervivència d'aquestes colònies altament delicades fora del seu hàbitat natural. Gràcies a aquest suport, els investigadors poden observar i analitzar més a fons la biologia, els mètodes de desplaçament i la manera com es distribueixen aquestes espècies al llarg del Cantàbric.
Per què la caravel·la portuguesa és rellevant per a la ciència
La caravel portuguesa és fàcilment confosa amb les meduses, encara que en realitat és un organisme colonial. El seu cridaner colorit i la longitud dels seus tentacles la fan inconfusible, però la seva major perill resideix a les picades intensament doloroses, capaços de provocar des de simples molèsties cutànies fins a reaccions mèdiques de major gravetat, fins i tot després de varades a la sorra.
El cicle vital i els patrons migratoris de Physalia physalis segueixen sent una incògnita per a la ciència. La fragilitat d'aquests animals adults fora del mar obert dificulta seriosament el seu estudi, ja que amb prou feines sobreviuen uns dies en condicions artificials.
Col·laboració científica i compromís social
La investigació no només compta amb la implicació de l'Aquari i les entitats asturianes esmentades, sinó que també hi participen Universitat de Les Palmes de Gran Canària, el Institut de Ciències Marines d'Andalusia (ICMAN-CSIC) i altres centres especialitzats de dins i fora dEspanya. És una clara mostra de la importància de la cooperació entre institucions per abordar desafiaments mediambientals emergents i resoldre inquietuds creixents entre la ciutadania.
Aquest tipus d'iniciatives encaixen plenament amb la missió de l'Aquari de protegir els oceans, fomentar la sensibilització ambiental i aportar coneixement útil a la societat. Facilitar l'accés a mostres vives en condicions segures permet que la preocupació social generada pel nombre creixent d'albiraments es tradueixi en progrés científic i noves eines per a la gestió costanera i la seguretat a les platges.
La participació de l'Aquari de Gijón al projecte 'Physalia' reflecteix la necessitat creixent d'investigació sobre espècies poc conegudes però impactants en l'equilibri dels ecosistemes i la vida quotidiana al litoral d'Astúries. El compromís amb la comunitat científica i la conservació ambiental reforça el paper del centre com a referent en divulgació i protecció de l'entorn marí local.