Semblava que el Mar Menor ja tenia prou fronts oberts, però ara la ciència ens posa sobre la taula una realitat força crua que afecta directament la seva fauna. Un estudi recent liderat per l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha posat el focus al cranc blau , una espècie que s'ha expandit amb força a la zona, i els resultats no deixen cap dubte sobre l'estat de salut d'aquest ecosistema.
Resulta que no s'ha lliurat ni un sol dels exemplars analitzats en la investigaciĂł, cosa que ens dĂłna una pista molt clara de com estĂ el pati pel que fa a la contaminaciĂł per plĂ stics . Aquesta investigaciĂł, que ha vist la llum a la revista especialitzada Regional Studies in Marine Science, confirma que aquests residus han passat a formar part de l'organisme dels crustacis de manera integral, afectant la totalitat de la poblaciĂł estudiada.
Impacte en el teixit muscular i el consum humĂ
El mĂ©s espinĂłs de l'assumpte Ă©s que els investigadors no nomĂ©s han trobat aquestes partĂcules en el sistema digestiu, com podria ser habitual, sinĂł tambĂ© en el teixit muscular de l'animal . Aquest detall no Ă©s moc de gall dindi, ja que aquesta Ă©s precisament la part que es destina al consum humĂ . L'apariciĂł de fibres i fragments plĂ stics a la carn del cranc posa en dubte la qualitat comercial del producte i obre un debat necessari sobre els riscos potencials per a les persones en ingerir aquests contaminants.
Aquesta circumstĂ ncia suggereix que els microplĂ stics no estan de pas pel cos del cranc, sinĂł que aconsegueixen allotjar-se a les parts que finalment arriben a taula. Els cientĂfics adverteixen que aquesta situaciĂł es podria convertir en una via directa d'exposiciĂł per als consumidors, cosa que obliga a mirar amb lupa l'evoluciĂł de la pesca en aquestes aigĂĽes tan castigades per la pressiĂł humana.
El paper del molĂ gĂ stric en la degradaciĂł de plĂ stics
L'estudi destaca una curiositat biològica que, en aquest context, juga força en contra nostra: l'anomenat molĂ gĂ stric del cranc . Aquesta estructura interna, dissenyada de manera natural per triturar l'aliment i facilitar la digestiĂł, estĂ fent trossos els fragments de plĂ stic mĂ©s grans que l'animal ingereix. En processar-los, genera microplĂ stics encara mĂ©s petits , cosa que facilita que aquestes partĂcules migrin de l'aparell digestiu a altres teixits del cos.
Aquest procĂ©s de fragmentaciĂł interna complica molt les coses, ja que converteix residus visibles en partĂcules microscòpiques molt mĂ©s difĂcils de rastrejar i eliminar. Els experts de l'IEO assenyalen que aquesta capacitat de triturar materials sintètics Ă©s un dels factors que explica perquè el cranc blau presenta una acumulaciĂł tan elevada de contaminants en comparaciĂł amb altres espècies menys actives en la seva alimentaciĂł.
Un bioindicador clau per a la MediterrĂ nia
LucĂa Viñas, investigadora del Centre OceanogrĂ fic de Vigo i responsable del treball, ha assenyalat que aquesta espècie Ă©s ideal per monitoritzar la salut ambiental de les nostres costes. Com que Ă©s un animal omnĂvor i viu estretament vinculat als sediments, que Ă©s on es diposita la major part de les escombraries marines, el cranc blau funciona com un termòmetre perfecte de la pressiĂł humana a l'ecosistema . La seva Ă mplia distribuciĂł per tot el litoral mediterrani facilita enormement les tasques de seguiment.
La presència total de residus sintètics en aquests crustacis subratlla la urgència de prendre mesures mĂ©s contundents per protegir la biodiversitat de la llacuna murciana. Disposar d'un sistema de vigilĂ ncia constant basat en aquesta espècie permetrĂ als cientĂfics entendre millor com es mouen els plĂ stics per la cadena alimentĂ ria i ajudarĂ a dissenyar plans mĂ©s eficaços per mitigar l'impacte dels residus als recursos pesquers a llarg termini.
