Un equip d'investigadors de la Universitat d'Acadia (Canadà) ha presentat a la conferència de la Societat de Biologia Experimental celebrada a Florència (Itàlia) els resultats d'un estudi que revela un impacte alarmant de l'acidificació dels oceans als cefalòpodes. Segons les dades preliminars, els calamars criats en aigües amb nivells de CO2 similars als previstos per a finals de segle pateixen una reducció del seu volum cerebral de fins al 50% , cosa que afecta directament la seva capacitat per caçar i sobreviure.
El treball, liderat pel doctor Garett Allen, es va centrar en el calamar d'escull d'aleta gran ( Sepioteuthis lessoniana ), una espècie considerada un dels invertebrats més intel·ligents del planeta, amb una quantitat de neurones comparable a la d'un gos. L'acidificació oceànica, provocada per l'augment de CO2 atmosfèric, ja se sabia perjudicial per a moltes espècies marines, però aquesta troballa descobreix un efecte neurològic fins ara desconegut que podria posar en perill tota la subclasse Coleoidea, que inclou també pops i sípies.
Així es va fer l'experiment
Per simular les condicions futures, els científics van muntar dos tancs d'aigua paral·lels: un amb el pH actual dels oceans (8,2) i un altre amb un pH de 7,8, que és l'esperat per a l'any 2100 segons els escenaris climàtics més pessimistes. Els calamars recentment eclosionats es van criar en aquests tancs durant 90 dies , i després es van extreure els seus caps per analitzar-los mitjançant ressonància magnètica de difusió (dMRI).
En comparar les imatges, l?equip es va emportar una sorpresa majúscula. “De seguida em vaig adonar que els seus cervells eren la meitat de grans i vaig haver de revisar el diagnòstic del programari”, va confessar Allen. La reducció mitjana del volum cerebral va ser del 49% en els exemplars exposats a més CO2 , i no es va observar cap canvi significatiu en la mida corporal total, cosa que descarta que l'encongiment es degui a una menor complexió general.
Les zones visuals, les més castigades
L'anàlisi detallada va revelar que les àrees més afectades són les encarregades de processar la informació visual. Els lòbuls òptics es van reduir un 52% i els tractes òptics un 62% en comparació dels calamars del grup de control. Atès que aquests animals depenen gairebé del tot de la vista per localitzar i capturar les preses, la conseqüència és immediata: el seu comportament de caça es desploma.
De fet, l'estudi se suma a una investigació anterior del mateix equip que ja havia documentat una reducció del 65% en els comportaments de caça després de només set dies d'exposició aguda a alts nivells de CO2 i del 42% després d'una exposició crònica de 90 dies des de l'eclosió. Allen creu que la pèrdua d'agudesa visual no és deguda a un dany a la retina, que sembla intacta, sinó a l'encongiment del lòbul òptic, que dificulta la interpretació de les imatges.
Possibles causes i conseqüències futures
Els investigadors encara no tenen una explicació definitiva per a aquest fenomen, però tenen dues hipòtesis principals. D'una banda, les limitacions energètiques dins del cervell podrien impedir el correcte funcionament de les neurones ; de l'altra, l'estrès oxidatiu provocat per l'excés de CO2 podria fer malbé les cèl·lules nervioses. En qualsevol cas, el resultat és que el cervell no aconsegueix transmetre la informació de manera adequada, cosa que deriva en un comportament alimentari anòmal.
Aquestes troballes suposen una crida d'atenció sobre el futur dels cefalòpodes, un grup clau a les cadenes tròfiques marines. Si l'acidificació oceànica continua avançant al ritme actual, espècies tan intel·ligents com els calamars podrien veure minvades les seves capacitats cognitives i de supervivència , amb efectes en cascada sobretot l'ecosistema. L'equip d'Allen continuarà investigant per determinar si altres invertebrats marins pateixen danys similars i si hi ha cap marge d'adaptació.