El Mar Menor s'ha convertit en un autèntic laboratori a cel obert on la ciència, la tecnologia i el sector agrari intenten anar de la mà per frenar anys de deteriorament ambiental. Mentre els veïns segueixen molt pendents del color de l'aigua i dels episodis de “sopa verda”, els investigadors afinen cada vegada més les eines amb què mesurar què està passant realment a la llacuna murciana.
En paral·lel, l'agricultura de l'entorn intenta adaptar-se a models més sostenibles, amb projectes que busquen reduir l'aportació de nutrients i millorar la gestió del reg. Sobre la taula, un repte compartit: entendre amb precisió com ha canviat el Mar Menor a l'última dècada i què es pot fer, des de terra i des del mar, per alleujar la pressió sobre l'ecosistema costaner més famós d'Espanya.
Un mapa digital per radiografiar el Mar Menor amb tot detall
El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), mitjançant l'Institut de Ciències Marines d'Andalusia (ICMAN-CSIC), ha desenvolupat una metodologia que combina intel·ligència artificial amb imatges del satèl·lit Sentinel-2 per estudiar amb gran precisió l'evolució de la qualitat de l'aigua del mar menor durant gairebé deu anys.
La investigació, publicada a la revista Journal of Hydrology, es recolza en una sèrie temporal d'imatges preses entre juliol del 2015 i juny del 2024. Sentinel-2 ofereix una resolució espacial de 10 metres per píxel, suficient per seguir l'evolució de grans zones costaneres i detectar canvis rellevants a l'estat de la llacuna, encara que sense arribar al detall d'objectes petits com a embarcacions individuals.
A partir d'aquestes imatges, l'equip científic ha monitoritzat dos indicadors clau: la clorofil·la-a, utilitzada per estimar la quantitat d'algues presents, i la terbolesa, que reflecteix la quantitat de matèria en suspensió a l'aigua. Nivells elevats de tots dos paràmetres solen associar-se a processos d'eutrofització i pèrdua d'oxigen, dos fenòmens especialment preocupants al Mar Menor.
L'anàlisi no s'ha limitat a una simple lectura de valors, sinó que ha recorregut a tècniques d'aprenentatge automàtic no supervisat (machine learning) i mètodes estadístics avançats. Aquestes eines permeten agrupar zones de la llacuna en funció del seu comportament ambiental, cosa molt útil per entendre on es concentren els problemes i com evolucionen amb el temps.
Gràcies a aquesta aproximació, els investigadors han pogut generar un mapa digital d'alta resolució del Mar Menor, en què s'identifiquen amb claredat les àrees més degradades i se'n descriuen els patrons ambientals. Aquest mapa esdevé així una base sòlida per a la presa de decisions de gestors i administracions.
Rambla de l'Albujón i tres grans àrees ambientals a la llacuna
Un dels resultats més destacats del treball del CSIC és la divisió del Mar Menor a tres grans zones ambientals, definides segons les seves característiques i comportament al llarg de la darrera dècada. Aquest tipus de zonificació ajuda a diferenciar sectors amb diferent sensibilitat i resposta als impactes externs.
Entre les àrees més problemàtiques apareix amb força la Rambla de l'Albujón, una llera que desemboca a la llacuna entre Los Alcázares i El Algar i que s'ha consolidat com un dels punts d'entrada principals de nutrients a l'ecosistema. Les imatges satel·litàries i els models d'IA coincideixen a assenyalar aquesta zona com una de les més degradades.
L'estudi també mostra com aquesta metodologia permet distingir entre canvis estacionals, tendències a llarg termini i episodis puntuals. Així, no és el mateix una variació pròpia de cada estiu, associada a l'augment de temperatura, que una deriva progressiva d'empitjorament o un bec brusc lligat a una DANA oa pluges torrencials.
Segons expliquen les investigadores implicades, entre elles Paola Barba i Isabel Caballero, l'ús d'algorismes que agrupen píxels amb comportaments similars ha facilitat identificar patrons que, a primera vista, passarien desapercebuts. D'aquesta manera, s'ha pogut veure com determinades àrees responen de manera diferent als mateixos episodis d'estrès ambiental.
Aquest nivell de detall és especialment rellevant per a planificar actuacions de restauració i vigilància, ja que permet prioritzar les zones més sensibles i ajustar millor els recursos disponibles, tant tècnics com econòmics.
“Sopas verdes”, DANA de 2019 i un nou equilibri ecològic
L'anàlisi de gairebé deu anys de dades no es queda en una foto fixa, sinó que vincula directament les anomalies detectades amb episodis extrems que han marcat la història recent del Mar Menor. Entre ells destaquen les conegudes sopes verdes de 2016 i 2017, quan la proliferació d'algues va tenyir l'aigua i va reduir dràsticament la concentració d'oxigen.
Així mateix, la investigació relaciona canvis bruscos en clorofil·la-a i terbolesa amb la DANA de 2019 i altres esdeveniments meteorològics posteriors, que van augmentar l'aportació d'aigua dolça, sediments i nutrients des de la conca vessant. Aquests episodis han alterat de manera notable la dinàmica de l'ecosistema llacunar.
Una de les troballes més cridaneres és la identificació d´un nou estat d´equilibri els darrers anys. Segons els autors, els valors de clorofil·la i terbolesa semblen haver-se estabilitzat, cosa que podria fer pensar en una millora. No obstant això, els investigadors són clars sobre això: aquesta estabilitat no equival a una recuperació del Mar Menor.
Més aviat, apunten que la llacuna hauria passat a un funcionament ecològic diferent, on els paràmetres es mantenen al voltant d'uns valors relativament constants, però encara allunyats del que es consideraria una situació saludable. És a dir, el sistema s'hauria adaptat a un context de pressió contínua sense tornar al seu estat original.
Aquest canvi d‟equilibri, detectat gràcies a la combinació d‟IA i observació satelital, serveix d‟avís a navegants: l'absència de grans sobresalts als indicadors no significa que el problema estigui resolt, sinó que els impactes acumulats han imposat una nova “normalitat” ecològica.
Eines per a una gestió més eficient del Mar Menor
Més enllà dels resultats científics, la metodologia desenvolupada per l'ICMAN-CSIC té aplicacions molt pràctiques per a la gestió ambiental de la llacuna i d'altres zones costaneres europees sotmeses a pressions semblants.
En primer lloc, permet optimitzar la ubicació de les estacions de mostreig sobre el terreny. En comptes de distribuir sensors i campanyes de camp de forma homogènia, els gestors poden concentrar esforços a les zones més sensibles o representatives, ajustant millor el nombre de punts de control i la seva posició exacta.
Això es tradueix en una reducció de costos de seguiment i en una eficiència més gran dels recursos disponibles, sense perdre capacitat d'anàlisi. De fet, la zonificació amb una resolució de 10 metres proporciona un nivell de detall difícil d'assolir només amb mostrejos tradicionals.
A més, eines d'aquest tipus ofereixen informació continuada i actualitzada sobre l'evolució de l'ecosistema, una cosa clau en un context de canvi climàtic i episodis climatològics extrems cada cop més freqüents. La capacitat d'anticipar-se o reaccionar amb rapidesa davant d'una nova “sopa verda” o una DANA pot marcar la diferència.
la investigadora Isabel Caballero, que lidera el treball, subratlla que aquesta aproximació basada en IA i satèl·lits pot contribuir a dissenyar mesures d'adaptació més eficaces davant del canvi global. La idea és que la tecnologia no substitueixi el treball de camp, sinó que el complementi i el faci més intel·ligent.
Agricultura innovadora per reduir la pressió sobre la llacuna
Mentre la comunitat científica afina els seus models de seguiment, a terra ferma es desplega un altre front clau: la transformació de l'agricultura a la conca del Mar Menor. El projecte NewAgro Mar Menor, coordinat per la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT) juntament amb PROEXPORT, treballa precisament en aquesta direcció.
Aquesta iniciativa, finançada per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, està orientada a dissenyar i avaluar estratègies agronòmiques avançades que facilitin una transició cap a models de producció més sostenibles a l'entorn de la llacuna.
El projecte s'estructura en cinc blocs de treball interrelacionats, que abasten des de l'ús de sensors per monitoritzar el reg fins a la incorporació de flora auxiliar i el cultiu d'algues als cultius. Un dels seus eixos principals és la monitorització intel·ligent de l'aigua de reg, utilitzant eines digitals per ajustar les aportacions hídriques i minimitzar pèrdues i escorrenties cap al Mar Menor.
NewAgro també aposta per la implantació de trampes intel·ligents per al control de lepidòpters, reduint així la necessitat de tractaments fitosanitaris intensius. Amb això, s'investiga la reducció de l'ús de nitrogen mineral mitjançant l'aplicació de biocarbó i l'efecte combinat de bioestimulants i esmenes orgàniques sobre el terra i els cultius.
Un altre dels apartats rellevants és el redisseny de les tanques agrícoles com a elements que, més enllà de separar parcel·les, actuen com a barreres vegetals, refugi per a fauna útil i suport per millorar els serveis ecosistèmics. Tot això amb la idea que el paisatge agrícola contribueixi a esmorteir l'arribada de nutrients i sediments a la llacuna.
Divulgació, gastronomia i relleu generacional al voltant del Mar Menor
El projecte NewAgro Mar Menor no es limita a la investigació en parcel·les i laboratoris. En col·laboració amb la Associació de Famílies i Dones del Medi Rural (AFAMMER), organitza activitats de caràcter lúdic-tècnic per apropar aquestes innovacions a la població i al teixit productiu.
Entre les propostes destaca una fira a l'edifici CIM on empreses i entitats vinculades a l'entorn del Mar Menor poden mostrar els seus productes, serveis i projectes relacionats amb la sostenibilitat i la innovació agroalimentària. La idea és que pagesos, famílies i visitants vegin de manera tangible com s'està intentant canviar el model.
La gastronomia també juga el seu paper, amb demostracions culinàries en directe a càrrec de xefs de la Regió de Múrcia, com David López, del restaurant Local d'Assaig. En aquestes sessions s'elaboren receptes tradicionals del Camp de Cartagena, posant l'accent a el valor del producte local i el patrimoni gastronòmic de la zona.
Pels més petits s'organitzen tallers de robòtica, pintura i agricultura, amb l'objectiu que les noves generacions es familiaritzin amb conceptes com l'automatització del reg, la biodiversitat o l'ús responsable dels recursos. A més, s'exposen treballs sobre relleu generacional i el paper de les dones al medi rural, un aspecte clau perquè el canvi de model sigui durador.
En conjunt, aquestes iniciatives intenten que la protecció del Mar Menor no es percebi només com un assumpte tècnic o administratiu, sinó com un projecte col·lectiu que toca l'economia local, la cultura gastronòmica, l'educació i la cohesió social a la zona.
Amb la combinació de mapes digitals d'alta resolució, intel·ligència artificial i agricultura innovadora, el Mar Menor encara una etapa en què es coneix molt millor què està passant sota la superfície de les seves aigües i quines pràctiques a terra ferma poden marcar la diferència. Les dades apunten a un ecosistema que ha canviat d'equilibri i segueix sota pressió, però també a l'aparició d'eines i estratègies que, si s'apliquen amb constància i coordinació, poden ajudar a reconduir el seu futur a Espanya i servir de referència per a altres llacunes i zones costaneres d'Europa.
