L'administració pesquera de les Balears i la de la Comunitat Valenciana han fet un pas ferm per a reactivar la presència de la flota d'arrossegament alacantina als caladors profunds d'Eivissa i Formentera. Després d'anys de caiguda d'activitat, les dues parts han recuperat el diàleg amb la vista posada en un nou marc que faciliti el retorn ordenat dels vaixells peninsulars a aquestes aigües.
La trobada, celebrada a Eivissa, ha servit per constatar que existeix un interès real i compartit entre administracions i sector per actualitzar la normativa i resoldre els obstacles que han frenat aquesta pesqueria en els darrers anys. La intenció és consensuar una proposta que pugui elevar-se al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i quedi referendada oficialment mitjançant la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.
Reunió clau entre Balears i Comunitat Valenciana
A la cita han participat el director general de Pesca de la Comunitat Valenciana, Miguel Castell, amb el director general de Pesca balear, Antoni M. Grau, a més d'una àmplia representació del sector de les dues comunitats autònomes. La reunió, valorada com a molt positiva pels assistents, s'ha centrat a estudiar com donar un nou impuls a l'activitat d'arrossegament als caladors profunds de les Pitiüses.
Per part valenciana hi han estat presents la Federació Provincial de Confraries de Pescadors d'Alacant, el patró major de la Vila Joiosa i diversos armadors amb àmplia experiència en aquest tipus de pesca. A la banda balear hi han participat el president de la Federació de Pesca Balear i representants de les confraries de Sant Antoni, Eivissa i Formentera, cosa que ha permès posar en comú les necessitats i expectatives de flotes amb realitats diferents però interessos convergents.
L'administració balear i la valenciana coincideixen que la col·laboració entre flotes insulars i peninsulars pot reforçar l'estabilitat del sector, optimitzar l'ús dels caladors profunds i millorar la planificació de lactivitat. Per això l'objectiu no és un acord puntual, sinó un marc revisat que doni seguretat jurídica i operativa als vaixells que es desplacin a aquestes aigües.
Els assistents han remarcat que les converses mantenen un to tècnic i pragmàtic: es tracta de ajustar el règim actual a la realitat de la flota, que ha canviat notablement des que es va aprovar la regulació en vigor. També s'ha subratllat la importància que qualsevol modificació es faci de manera consensuada i coordinada amb el Ministeri competent.
Beneficis esperats per a la flota alacantina i les Pitiüses
Les dues administracions han mostrat la seva sintonia en defensar que el desplaçament de vaixells d'arrossegament peninsulars a Eivissa i Formentera pot resultar molt avantatjós tant per als armadors valencians com per a les organitzacions pesqueres de les illes. L'arribada de vaixells alacantins als caladors profunds permetria aprofitar millor les possibilitats pesqueres autoritzades.
Per a la flota alacantina, aquesta alternativa suposa diversificar zones de pesca i obtenir noves oportunitats de feina en períodes en què el rendiment en altres àrees de la Mediterrània pugui ser més limitat. Els armadors veuen en aquesta opció una via per estabilitzar ingressos i mantenir lactivitat econòmica lligada als ports dorigen.
Les organitzacions pesqueres de les Pitiüses, per part seva, consideren que la presència ordenada d'aquests vaixells pot reforçar l'organització de l'esforç pesquer en aigües profundes, sempre que es mantinguin els límits, horaris i condicions que marca la normativa. La clau, subratllen, és combinar activitat econòmica i gestió responsable dels recursos.
Ambdues parts insisteixen que aquest rellançament s'ha de fer de manera compatible amb la sostenibilitat i el compliment estricte de la regulació vigentevitant tensions entre flotes i garantint que el repartiment de l'esforç de pesca sigui equilibrat. La idea és encaixar l'arribada de la flota alacantina sense interferir negativament en l'activitat dels vaixells locals.
Marc normatiu: una ordre vigent però desfasada
L'activitat dels vaixells d'arrossegament peninsulars en aigües profundes d'Eivissa i Formentera està actualment regulada per la Orde 1728/2005, de 3 de juny. Aquesta disposició estableix, entre altres aspectes, quines són les espècies objectiu, els horaris de treball permesos i les característiques de lesforç pesquer admissible en aquests caladors.
L'ordre inclou també un llistat tancat d'embarcacions autoritzades a operar a la zona, del qual se selecciona setmanalment un grup per desplaçar-se a les illes. Només aquestes embarcacions poden pescar a les aigües profundes regulades, cosa que configura un sistema controlat però poc flexible davant els canvis de la realitat del sector.
Amb el pas dels anys, aquest marc s'ha quedat curt per respondre a la evolució de la flota i de les condicions econòmiques. Algunes embarcacions del llistat han deixat d'estar operatives, s'han produït relleus generacionals i han canviat tant les estratègies de pesca com les necessitats de les confraries, cosa que ha deixat la normativa desfasada en diversos punts.
La reunió a Eivissa s'ha orientat precisament a identificar quins ajustaments són prioritaris per actualitzar aquesta ordre i adaptar el llistat de vaixells i les condicions d'accés als caladors profunds. No es tracta de derogar completament el sistema, sinó de revisar-lo perquè torni a ser funcional i respongui a la situació actual de la flota alacantina i de l'entorn balear.
Descens de l'activitat i necessitat de reactivació
En els darrers anys, la pesqueria regulada per aquesta ordre ha registrat un notable descens dactivitat en aigües profundes dEivissa i Formentera. Entre les principals causes assenyalades hi ha l'obsolescència del llistat de vaixells autoritzats, que ja no reflecteix amb precisió la realitat de la flota peninsular, especialment l'alacantina.
Molts armadors s'han trobat amb dificultats pràctiques per acollir-se al règim vigent, bé perquè els seus vaixells no figuren al llistat inicial, bé perquè el sistema de rotació setmanal no encaixa amb la planificació actual de les campanyes de pesca. Aquestes traves han restat atractiu econòmic a l'opció de desplaçar-se fins a les Pitiüses.
Des del sector s'apunta també a problemes operatius i de coordinació que s'han anat acumulant amb el temps, cosa que ha provocat que, malgrat que l'ordre segueix formalment en vigor, la intensitat d'ús d'aquests caladors hagi estat menor del previst. A la pràctica, la regulació ha deixat de ser una eina dinàmica per convertir-se en un marc poc utilitzat.
Aquest context explica per què existeix ara un interès compartit a reactivar l'activitat de manera ordenada. Tant la flota alacantina com les organitzacions pesqueres insulars coincideixen que la situació actual no és òptima i que val la pena explorar una actualització normativa que doni nova vida a la pesqueria sense comprometre la gestió dels recursos.
Camí cap a un acord i passos previstos
Els representants de les confraries i de les administracions coincideixen que l'objectiu immediat és tancar un text consensuat que arreplegue els canvis necessaris en la regulació i en el llistat de vaixells autoritzats. Aquest document es traslladarà posteriorment al Ministeri dAgricultura, Pesca i Alimentació per a la seva anàlisi i eventual aprovació.
Des de la confraria de la Vila Joiosa s'ha expressat el desig que el acord pugui estar redactat, presentat i aprovat abans de l'estiu, de manera que la flota alacantina disposi d'un horitzó clar per planificar la seva participació a la campanya en aigües d'Eivissa i Formentera. Tot i que els terminis depenen en última instància del Ministeri, el sector aposta per avançar amb rapidesa.
Un cop el Ministeri validi la proposta, el nou marc hauria de publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat, la qual cosa donaria seguretat jurídica als armadors interessats a desplaçar-se als caladors profunds. La publicació al BOE marcaria el punt de partida per a una nova etapa de la pesca d'arrossegament alacantina a les Pitiüses.
La reunió celebrada a Eivissa s'interpreta, per tant, com un primer pas sòlid per rellançar aquesta activitat en clau de cooperació entre territoris. Si les negociacions prosperen, la flota alacantina podria recuperar un paper rellevant en aquests caladors, mentre que el sector pesquer balear en reforçaria la coordinació amb la península en un àmbit estratègic per a la Mediterrània occidental.
Tot aquest procés apunta a un escenari on l'actualització de la normativa, la millora de l'operativa i la coordinació institucional poden tornar protagonisme a la pesca d'arrossegament alacantina en aigües profundes d'Eivissa i Formentera, sempre sota paràmetres de control i sostenibilitat que permetin mantenir l'activitat a llarg termini.
