Les instal·lacions de Loro Parque a Tenerife han tornat a col·locar-se al focus de la biologia marina internacional després d'aconseguir un èxit científic que molt pocs han aconseguit fins ara. Resulta que l'equip d'experts del centre ha estat capaç de reproduir amb èxit el peix navalla , una mena d'allò més curiosa que sol donar força maldecaps als aquaristes a causa de les seves cures exigents.
Amb aquest avenç, el centre canari es fica de ple a l'exclusiu club de les tres úniques institucions a tot el planeta que han estat capaços de criar aquest animal sota supervisió humana. No és moc de gall dindi, ja que estem parlant d'una espècie amb unes necessitats molt específiques pel que fa al seu hàbitat i alimentació , cosa que fa que la seva cria sigui un repte majúscul.
Un èxit científic de rellevància global
El treball realitzat a l'arxipèlag canari suposa un pas de gegant per al coneixement de la fauna marina dels esculls. Després d'un procés meticulós, s'han obtingut un total de 18 exemplars juvenils que ara mateix es troben en una zona de quarantena, rebent manyagues i una vigilància constant per part dels veterinaris per assegurar que segueixin creixent amb salut.
Aquest peix, que és parent proper dels cavallets de mar, té una forma de nedar que deixa qualsevol amb la boca oberta, ja que ho fa sempre en posició vertical. Aquesta tècnica no és per caprici, sinó que li serveix per camuflar-se entre els eriçons de mar de pues llargues i així passar totalment desapercebut davant possibles depredadors al seu entorn natural.
Morfologia i comportament de l'Aeoliscus strigatus
Físicament, el peix navalla és digne de menció pel seu cos extremadament comprimit i fi, amb tonalitats verda oliva i un ventre platejat que llueix sota la llum. Una de les senyes d'identitat més clares és la línia negra que li recorre tot el flanc de forma longitudinal, donant-li aquest aspecte esmolat que li atorga el nom popular.
A les profunditats de l'oceà Índic o el mar Roig, aquests animals demostren ser molt socials i gregaris. Segons els responsables de l'aquari, entendre que necessiten viure en grup per sentir-se segurs ha estat una de les peces del puzle fonamentals per tancar amb èxit el seu cicle reproductiu fora del mar, cosa que requereix moltíssima observació i paciència.
Superant el sotrac de la fase larvària
El més difícil de tot aquest procés ha estat, sens dubte, aconseguir que les larves tiressin endavant durant els seus primers dies de vida. És el que els experts anomenen l'autèntic coll d'ampolla biològic de l'espècie perquè requereix un control absolut de la qualitat de l'aigua i una dieta mil·limètrica perquè els petits exemplars sobrevisquin.
El responsable de l'aquari, Yeray Martín, ha reconegut obertament que aquest èxit era un somni que perseguien des de feia anys. Per veure avui aquests juvenils d'uns dos centímetres nedant pel tanc, han hagut de recrear amb una precisió gairebé obsessiva les condicions dels esculls de corall , demostrant que la investigació científica és la millor eina per a la conservació.
L?arribada d?aquests nous integrants a la família de Loro Parque obre una porta d?esperança per a la biodiversitat marina en un moment en què els oceans pateixen grans pressions ambientals. Gràcies a aquest esforç de recerca realitzat a Espanya, ara comptem amb dades valuosíssimes per protegir unes criatures que habiten en entorns naturals cada cop més castigats pel canvi climàtic i la pèrdua d'hàbitat.