Durant les darreres dècades, el mar ha estat testimoni de situacions que desconcerten tant navegants com científics. En nombrosos racons del planeta, grups d'orques salvatges han aparegut inesperadament davant d'éssers humans per deixar-los preses o objectes just al seu costat, com si busquessin un tipus de contacte mai abans observat entre animals tan diferents.
Aquesta seqüència d‟episodis no és fruit de la imaginació. Un estudi recent, publicat al Revista de Psicologia Comparada, ha reunit 34 casos en què orques van oferir preses i altres objectes a persones entre 2004 i 2024. El fenomen abraça des del Canadà i Noruega fins a Nova Zelanda i l'Argentina, i ha estat analitzat per diversos equips de recerca internacionals.
Un fenomen global: orques que lliuren «regals» a humans
El patró documentat és tan cridaner com peculiar. Orques de diferents sexes i edats s'acosten a humans —en embarcacions, bussejant o fins i tot a la riba— i dipositen preses mortes o objectes, i després es reserven la reacció..
En total, s'han registrat trobades a quatre oceans i sis poblacions diferents d'orques. Entre els objectes oferts figuren desde peces i mamífers marins fins a aus, invertebrats, rèptils i algues. Pel que sembla, el “regal” no és casualitat: al 97 % dels esdeveniments, les orques van romandre atentes a la resposta humana, recuperant o abandonant l'objecte segons la interacció.
Casos notables inclouen exemplars com Akela i Quiver a Canadà, que van dipositar aus a prop d'un investigador; Funky Monkey, un mascle jove a Nova Zelanda que va lliurar reiteradament una ratlla;
Altruisme, curiositat o joc?
¿ Què mou aquestes orques a compartir amb nosaltres? Compartir preses entre membres del propi grup és habitual a la vida social d'aquests cetacis. No obstant això, fer-ho amb humans resulta extraordinàriament estrany, fins al punt d'obrir un debat científic sobre els motius.
Els investigadors consideren diverses explicacions:
- Baix cost i absència de competència: Atès que ambdues espècies són depredadors àpex, compartir preses amb humans no suposa un risc ni una pèrdua significativa per a l'orca.
- Curiositat i experimentació: Les orques són animals d'alta intel·ligència i poden estar explorant la reacció humana, especialment quan es tracta d'objectes poc habituals.
- Joc social i aprenentatge: Prop de quatre de cada deu interaccions tenien un component lúdic, com prendre i deixar anar repetides vegades la presa, potser com a part d'un procés d'aprenentatge sobre altres éssers vius.
- tradició cultural: En algunes comunitats, aquest gest podria estar conformant un nou costum dins de la cultura de certs grups d'orques.
El més curiós és que sovint no només repeteixen l'acció, sinó que adapten el seu comportament segons la resposta de l'humà, cosa que suggereix una intenció comunicativa o almenys exploratòria.
Implicacions científiques: Poden tenir teoria de la ment?
La possibilitat que les orques estiguin mostrant algun tipus de altruisme generalitzat és només una de les qüestions sobre la taula. Estudis previs han documentat comportaments semblants en primats, elefants i alguns cetacis, però en el cas d'aquestes trobades, destaca l'absència de benefici immediat o reciprocitat.
Alguns experts, com la investigadora Lori Morino, suggereixen que aquests gestos podrien reflectir una comprensió que els humans tenen intencions i emocions diferents de les pròpies, el que en ciència s'anomena “teoria de la ment”. Fins ara, aquesta característica cognitiva gairebé no s'ha atribuït a unes poques espècies.
Un altre punt clau és l'aparent sofisticació cultural de les orques: viuen en grups familiars molt cohesionats i poden transmetre coneixements, hàbits i fins i tot tècniques de caça entre generacions, cosa que facilita l'aparició de tradicions noves.
¿ Un enllaç en desenvolupament entre humans i cetacis?
Cal no oblidar que, encara que aquests episodis puguin resultar entranyables, les orques continuen sent animals salvatges. Els investigadors insisteixen que no s'ha de fomentar ni cercar activament aquest tipus d'interacció. Encara que no hi ha incidents mortals coneguts en llibertat, sí que s'han produït comportaments agressius en captivitat i situacions de risc amb embarcacions.
L'aparició d'aquests comportaments, poc freqüents però cada cop més documentats, motiva a reflexionar sobre els possibles canvis en les relacions entre humans i grans cetacis, especialment en un món on la presència humana al mar creix any rere any.
Documentar i analitzar cadascun d'aquests esdeveniments podria fer llum sobre l'evolució de la intel·ligència animal i la capacitat d'establir ponts comunicatius entre espècies tan llunyanes evolutivament.
La ciència encara té moltes preguntes obertes, però cada nova troballa en aquest camp convida a reconsiderar quant coneixem (o desconeixem) del món natural. Les orques, amb els seus gestos insòlits i el seu gran cervell social, confirmen que la frontera entre espècies pot ser més permeable del que sospitàvem.