La conca del riu Amazones destaca com la més extensa del planeta, abastant territoris de fins a vuit països i aproximadament 7,8 milions de quilòmetres quadrats. Aquesta regió alberga una de les diversitats biològiques i culturals més grans del món, jugant un paper crucial en la regulació del clima i el manteniment dels cicles naturals.
No obstant això, la biodiversitat i la varietat socioambiental presents a l'Amazònia estan sota amenaça. Factors com la desforestació, els incendis, la mineria i l'expansió d'infraestructures suposen riscos cada cop més greus per la integritat dels seus ecosistemes i la vida de les comunitats que hi habiten.
Un recent estudi internacional, amb participació del Reial Jardí Botànic (RJB) del CSIC, ha donat llum sobre la importància dels territoris indígenes i àrees protegides en la conservació de la connectivitat ecològica a la conca amazònica. El treball, publicat a la revista PNAS, analitza com aquestes zones contribueixen a mantenir els fluxos ecològics necessaris per a la supervivència d'espècies i el funcionament dels processos naturals.
L'investigador Jesús Muñoz, del CSIC, explica que les activitats humanes han començat a trencar la connectivitat entre ecosistemes amazònics. Això repercuteix negativament en la salut dels sistemes naturals, cosa que dificulta el moviment dels organismes i el desenvolupament de processos tan essencials com la dispersió de llavors, la migració d'espècies o el flux d'aigua i nutrients.
La teledetecció, clau en l'anàlisi d'amenaces
mitjançant dades de teledetecció obtingudes per la Xarxa Amazònica d'Informació Socioambiental Georeferenciada (RAISG) entre el 2016 i el 2023, l'equip d'investigadors va cartografiar el grau de connectivitat en quatre grans tipus d'ecosistemes amazònics: boscos de terra ferma, boscos inundables, rius i boscos andins tropicals. Per això, es van analitzar impactes de sis activitats humanes principals: construcció de preses, desforestació, incendis, mineria legal i il·legal, extracció d'hidrocarburs i carreteres, tant dins com fora de les àrees indígenes o protegides.
Els resultats són clars: entre el 23% i el 28% del territori d'aquests ecosistemes ja evidencia la petjada d'almenys una d'aquestes activitats. Si s'analitza el grau de protecció, la proporció de superfície afectada a zones indígenes i protegides oscil·la entre el 14% i el 16%, mentre que en àrees sense aquesta figura de resguard l'afectació arriba fins al 38%.
Una de les conclusions més rellevants és que dins dels territoris indígenes i àrees protegides, la connectivitat ecològica és manifestament més gran que fora. Això indica que aquests espais poden esmorteir millor les amenaces externes, fent als seus ecosistemes més resistents davant d'alteracions com el canvi climàtic.
El valor estratègic de les comunitats indígenes
El treball del CSIC juntament amb la comunitat científica internacional subratlla la importància d'enfortir la governança de les pròpies comunitats indígenes. Segons els autors, reforçar el lideratge i l'autonomia en la gestió d'aquests territoris i promoure projectes de desenvolupament sostenible és essencial per a conservar la connectivitat i la salut ambiental de l'Amazònia.
L'estudi apunta també a la necessitat de implementar iniciatives sostenibles que garanteixin la subsistència de les comunitats i redueixin la pressió sobre els ecosistemes. Així, no sols es preserva la riquesa ecològica, sinó també el llegat cultural i humà que defineix la regió amazònica.
És evident que la protecció d'aquests espais i el reconeixement dels drets indígenes són estratègies fonamentals per enfrontar els reptes ambientals actuals i futurs de l'Amazònia.