L'IEO-CSIC reforça la vigilància d'espècies invasores a la Mediterrània espanyola

  • L'IEO-CSIC completa tres campanyes per detectar espècies exòtiques a ports i àrees protegides.
  • Mostratges a Màlaga i Palma amb recollida daigua, plàncton, sediments i plaques dassentament.
  • Enfocament multidisciplinari: estudis morfològics, paràmetres físics i ADN ambiental (eDNA).
  • Programa alineat amb l'OMI i la normativa de la UE per gestionar aigües de llast i frenar la propagació.

Espècies invasores Mediterrani espanyol

L'arribada i expansió de fauna i flora no autòctona ha encès les alarmes al litoral, on les espècies invasores a la Mediterrània espanyola comprometen lequilibri dels ecosistemes i la prestació de serveis ambientals.

Per conèixer millor la seva presència i possibles impactes, un equip de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha desenvolupat diverses campanyes de camp als ports de Màlaga i Palma, així com en espais sensibles de l'arxipèlag balear, amb un pla de mostreig específic i metodologia estandarditzada.

Què ha investigat l'IEO-CSIC

El projecte ha centrat els seus esforços en detectar i vigilar espècies al·lòctones, continuant un programa internacional de seguiment que integra ciència i gestió portuària per minimitzar riscos.

Al llarg de l'any s'han executat tres campanyes oceanogràfiques a bord del B/O Francisco de Paula Navarro i del catamarà oceanogràfic SOCIB, avaluant cinc zones per localitat en dues finestres clau, entre maig-juny i setembre, quan la probabilitat de detecció és més gran.

Com es van realitzar els mostrejos

A les instal·lacions portuàries, considerades àrees de alt risc d'introducció, es van prendre mostres d'aigua, plàncton i sediment, juntament amb organismes bentònics adherits a substrats artificials, i es van efectuar censos visuals a esculleres.

Per avaluar la colonització d'organismes, es van instal·lar plaques d'assentament durant aproximadament tres mesos, cosa que permet detectar de forma primerenca l'arribada d'espècies no natives i seguir-ne l'establiment.

En àrees protegides o sensibles es van aplicar mostrejos no invasius a fons de posidònia, roca i sorra, acompanyats de dispositius de recol·lecció larvària per capturar informació sobre fases primerenques capaces de fixar-se en estructures artificials.

L'enfocament va ser clarament multidisciplinar, combinant estudis morfològics, mesurament de paràmetres físics i anàlisi d'ADN ambiental (eDNA) per afinar la identificació i el seguiment temporal.

Segons destaca l'equip, aquest sistema de vigilància facilita la detecció precoç, el rastreig de l'expansió, la predicció d'impactes potencials i l'avaluació d'estratègies de resposta als punts d'entrada.

Ports, vectors i gestió

Aquest seguiment s'alinea amb les directrius de l'Organització Marítima Internacional i amb la normativa europea que impulsa control i gestió de les aigües de llast, a més d'altres mesures per prevenir la introducció i propagació d'espècies exòtiques invasores.

La iniciativa enllaça amb la Directiva Marc de l'Estratègia Marina i el reglament de la UE sobre espècies invasores, aproximant el treball científic a la presa de decisions ia la gestió quotidiana als ports.

Àmbits i zones destudi

Les prospeccions van abastar els ports de Màlaga i Palma i àrees marines protegides de Balears, com el Parc Nacional Marítim-Terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera i les Reserves Marines de Badia de Palma i des Vedrà-Vedranell.

A més de la recollida sistemàtica de dades, les operacions es van recolzar al B/O Francisco de Paula Navarro i el catamarà SOCIB, que van proporcionar capacitat logística i tècnica per a mostrejar de forma repetida en els períodes clau.

Finançament i marc del projecte

El conjunt d'activitats s'integra a ESMARTS 3, finançat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per implementar el seguiment de les Estratègies Marines a Espanya a través de l'IEO.

La Unió Europea cofinança mitjançant el Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura (FEMPA), dins de la prioritat 4, amb l'objectiu de reforçar la governança internacional i avançar cap a mars protegits, segurs, nets i gestionats de manera sostenible.

Amb aquest full de ruta, l'IEO-CSIC reforça la vigilància en punts crítics, combina mostrejos tradicionals amb eDNA i coordina acció científica i regulatòria per anticipar-se a l'arribada i propagació d'espècies exòtiques al litoral.

La continuïtat del programa i el seu estàndard internacional permeten comparar sèries temporals, optimitzar-ne la detecció en els períodes més favorables i orientar mesures de prevenció i resposta tant a ports com a àrees d'alt valor ecològic.

L´impuls d´aquestes campanyes a la Mediterrània espanyola deixa una idea clara: monitoritzar, gestionar les rutes d´entrada i actuar amb base científica és clau per protegir la biodiversitat i el bon funcionament dels ecosistemes.

cranc invasor-1
Article relacionat:
El cranc invasor: amenaces ambientals i noves troballes a Espanya