Qualsevol que passi una estona navegant pel seu mur de notícies pot topar amb vídeos de micos adorables o rèptils cridaners, però el que moltes vegades no veiem és la trama de trànsit il·legal que s'amaga després d'un clic. La facilitat amb què avui dia es poden adquirir espècies protegides en plataformes digitals ha encès totes les alarmes dels organismes internacionals, ja que aquest fenomen no para de créixer a un ritme vertiginós a tot el món.
Encara que ens enxampi una mica lluny el que passa en altres continents, al nostre país la situació no és per prendre-la a broma, ja que els experts asseguren que Espanya és un punt calent tant per a la venda directa com per al trànsit d'espècies que vénen del nord d'Àfrica o van cap a Àsia. S?estima que centenars de primats i altres animals exòtics apareixen cada any en anuncis que, encara que semblin inofensius, formen part d?una xarxa criminal molt ben organitzada.
El truc de les adopcions i el camuflatge digital

Perquè els algorismes de Facebook, Instagram o TikTok no els esborrin les publicacions immediatament, els venedors se les saben totes i utilitzen paraules clau com suposades adopcions o reubicacions amb les quals disfressen el negoci pur i dur. Aquesta tàctica permet que els anuncis aguantin setmanes actius, temps més que suficient perquè algun comprador despistat o amb pocs escrúpols mossegui l'ham i contacti per privat per tancar el tracte.
En investigacions recents s'ha arribat a monitoritzar l'oferta de més de 1.600 primats vius en tot just un mes i mig, cosa que dóna una idea de la magnitud d'aquest mercat que ofereix des de petits titelles fins a ximpanzés. Els preus no són moc de gall dindi, ja que s'han arribat a demanar fins a 6.500 dòlars per exemplar, depenent de com és de rara l'espècie o de si l'animal és encara una cria, que és el que més busca la gent.
El que el comprador no sol tenir en compte és que aquestes cries han estat arrabassades a les seves mares de forma violenta en el seu hàbitat natural, provocant un trauma irreparable tant a l'animal com al grup social a què pertanyia. A més, el viatge fins a la destinació final sol fer-se en condicions lamentables, com passa en operatius on es rescaten animals exòtics traficats, ficats en caixes o maletes on molts exemplars moren abans fins i tot de creuar la frontera, fet que suposa una pèrdua de biodiversitat incalculable.
Espanya i les bretxes legals del conveni CITES

Al nostre territori, associacions com el Projecte Gran Simi fa anys que denuncien que hi ha un colador important al Reglament CITES que permet blanquejar el trànsit espècies en perill. La norma permet la venda si es demostra que han nascut en captivitat, cosa que els traficants aprofiten falsificant documents o subornant personal als països d'origen per fer passar per domèstics animals que han estat capturats directament a la selva, similar a casos on s'han intervingut tortugues protegides en naus clandestines.
Pedro Pozas, coordinador d'aquesta entitat, recalca que a les fronteres espanyoles, com la del Marroc, se segueixen interceptant de tant en tant exemplars de macaco de Berberia que intenten ser introduïts il·legalment. Tot i això, el rastre digital és molt més difícil de seguir perquè moltes vegades els servidors són a l'estranger o els anuncis són directament estafes on el comprador paga i mai rep res, cosa que complica la tasca de rastreig del Seprona o la Interpol.
Aquest comerç de vida silvestre no és un assumpte menor, ja que mou uns 23.000 milions de dòlars anuals a tot el planeta, situant-se al podi dels negocis il·lícits al costat del trànsit d'armes o estupefaents. No és només un problema ètic o de conservació d'espècies, sinó una estructura criminal que posa en risc la salut pública en facilitar l'entrada de malalties zoonòtiques sense cap tipus de control sanitari.
La conscienciació ciutadana és vital per frenar aquest avenç, evitant alimentar la demanda d'espècies que sota cap circumstància haurien de viure en un pis o en un jardí com si fossin animals de companyia. Cal que les autoritats i les pròpies xarxes socials endureixin la vigilància i tanquin d'una vegada aquests forats legals que permeten que el trànsit de fauna segueixi sent un negoci de baix risc i altíssima rendibilitat per a uns quants a costa de destruir la naturalesa de tots.