En els últims anys, els crancs invasors han esdevingut un autèntic problema per als ecosistemes aquàtics espanyols. La seva presència ocasiona l'alteració d'hàbitats i afecta espècies autòctones; a més, la comunitat científica continua alertant sobre nous motius de preocupació lligats a la contaminació i els canvis que aquests animals provoquen.
Una recent investigació ha posat el focus en com la contaminació per microplàstics i l'expansió d'espècies invasores, com el cranc nedador vermell (Cronius ruber) i cranc xinès (Eriocheir sinensis), s'entrellacen per agreujar l'impacte ambiental, especialment a les Illes Canàries i en rius i aiguamolls peninsulars.
Presència de microplàstics al cranc invasor canari
Un estudi pioner realitzat pel grup Ecofisiologia dels Organismes Marins (EOMAR) a la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC) ha documentat per primera vegada l'existència de microplàstics al cranc Cronius ruber, una espècie invasora detectada a diverses platges de Gran Canària.
L'anàlisi va incloure 63 exemplars recol·lectats en quatre punts de l'illa: Platja de les Neus (Agaete), La Laja (Les Palmes de Gran Canària), El Puertillo (Aruques) i Anfi del Mar (Mogan). Els resultats van mostrar que més de la meitat dels crancs portaven partícules contaminants al seu sistema digestiu, principalment fibres tèxtils de raió, polipropilè, acrílic, niló i polièster, materials que solen procedir del rentat de roba.
S'ha identificat que el 52% dels exemplars tenia microplàstics d'entre 0,5 i 0,7 mil·límetres de longitud, amb una mitjana d'entre 1 i 2 partícules per animal. A més, l'estudi va mostrar que el 89% d'aquests residus eren fibres, sobretot de color blau i negre.
Abocaments domèstics i els seus efectes a la fauna marina invasora
La investigació assenyala que la proximitat a abocaments d'aigües residuals, especialment d'origen domèstic, està relacionada amb la presència de microplàstics als crancs Cronius ruber. Les platges més properes a punts d'abocament il·legal, com Anfi del Mar i El Puertillo, van presentar les taxes més grans de contaminació microplàstica entre els exemplars analitzats.
Les microplàstics poden filtrar contaminants nocius i transferir-se a la xarxa tròfica, afectant no només els crustacis invasors, sinó també tota la fauna marina i, en última instància, l'ésser humà.
L'equip científic destaca que cal aprofundir en estudis per entendre els efectes a llarg termini de l'exposició a microplàstics en espècies com Cronius ruber i en la salut dels ecosistemes costaners afectats.
El cranc xinès i la seva amenaça a rius espanyols
Mentrestant, a la península, Eriocheir sinensis, Conegut com cranc xinès o dels mitons, segueix expandint-se i creant grans desafiaments per a la gestió ambiental.
Amb hàbits catàdroms, alternen entre aigües dolces i salades per completar el seu cicle vital, cosa que afavoreix la seva dispersió. Els mascles i les femelles adultes excaven a la vora, provocant erosió i la destrucció d'infraestructures fluvials. La competència amb espècies autòctones i la modificació de cadenes tròfiques agreugen la situació.
En alguns llocs, s'han reportat problemes com ara bloqueig de canonades, danys en instal·lacions d'aqüicultura i perjudicis a les pesqueries locals.La incidència econòmica relacionada amb aquests crancs augmenta a mesura que la seva població creix.
Control i seguiment d'espècies invasores a Espanya
Les administracions i grups de recerca implementen mesures específiques per frenar l'expansió. A Andalusia, per exemple, s'utilitzen dispositius de captura selectiva durant les migracions, amb equipament especial per atrapar els adults abans que es puguin reproduir en aigües obertes.
Entre 2001 i 2008, es van capturar a prop de mil exemplars al Port de Sevilla, reflectint l'esforç per controlar la població. A més, existeixen restriccions a l'abocament d'aigües de llast i campanyes de conscienciació adreçades als sectors pesquer i aqüícola. Diverses comunitats, com el País Basc, mantenen programes de seguiment i contenció per evitar-ne l'avenç.
Impacte futur dels crancs invasors
Els investigadors consideren que Cronius ruber podria convertir-se en bioindicador per avaluar la contaminació per microplàstics a l'Atlàntic oriental. D'altra banda, l'estudi del cranc xinès continua sent fonamental per entendre el seu impacte ecològic i desenvolupar estratègies més eficaces per a la gestió.
És fonamental adoptar solucions innovadores i fomentar la cooperació internacional per protegir els ecosistemes aquàtics, reduir els danys a les espècies autòctones i preservar les activitats humanes relacionades amb aquests entorns naturals.