El mar va tornar a recordar que és un territori d'imprevisibles. En una immersió de recerca a la remota illa del Coco, Costa Rica, el biòleg marí mexicà Mauricio Hoyos va patir un mossegada al cap d'un tauró i, contra tot pronòstic, va sortir amb vida.
L'episodi es va produir durant una campanya científica per a marcar taurons i estudiar-ne els moviments. El mateix Hoyos, de 48 anys, va relatar que la reacció de l'animal va ser instantània i defensiva, un ensurt mutu sota l'aigua que va acabar amb un rescat a contrarellotge.
Atac durant una immersió científica
La jornada va començar com tantes altres: equip ajustat, controls de rigor i descens gradual fins als 37 metres de profunditat. En aquest punt, l'equip va detectar un tauró de Galápagos d'uns 2,7 metres, objectiu del programa de marcatge per a fins de conservació.
Hoyos va apuntar i va llançar una marca que es va incrustar a la base de l'aleta dorsal de l'esqual. Va ser aleshores quan l'animal es va girar amb rapidesa i, en un moviment sec, es va abalançar sobre l'investigador, iniciant un instant crític que va durar tot just segons.
L'instant crític i la reacció del tauró
Segons va narrar el científic, el tauró va obrir la boca del tot i va arribar a engolir el cap durant un segon. Va sentir un cruixit que va identificar com pressió sobre el crani i, quan l'animal va notar el contacte amb l'os, el va deixar anar i es va allunyar nedant.
Entre l'adrenalina i la manca de visibilitat, Hoyos va distingir l'ombra del tauró allunyar-se dues vegades. Assegura que, si hagués insistit, el resultat hauria estat un altre. La lectura és clara: es va tractar d'una resposta de sorpresa després del marcatge, no d'un atac depredador.
Ferides, equip danyat i ascens controlat
La mossegada va deixar múltiples talls al cuir cabellut i la cara; es va parlar de 27 ferides punxants i punts de sutura, a més de molèsties a la mandíbula. La màscara va quedar torçada i negada per aigua i sang, complicant qualsevol maniobra. Casos similars de atac de tauró a costes turístiques han revifat el debat sobre seguretat.
Les dents del tauró van seccionar les mànegues d'aire de l'equip, cosa que va obligar a un ascens curós per no agreujar el risc de descompressió. Amb exhalacions curtes i la ment freda, el científic va iniciar la pujada fins a assolir la superfície.
Ja a l'exterior, companys d'expedició ho van assegurar a l'esquif i el van traslladar a l'illa del Coco, on va rebre primers auxilis per part del personal del parc abans de ser evacuat a terra ferma. Posteriorment, va explicar el que va passar des d'un hospital a San José.
Trajectòria i objectiu de l'expedició
Hoyos liderava l'equip en una investigació sobre els corredors migratoris de taurons al llarg d'una cadena muntanyosa submarina davant de l'illa del Coco, a més de 600 quilòmetres del continent. La missió havia partit de Costa Rica el 20 de setembre i la trobada es va produir el sisè dia de busseig.
Amb més de tres dècades de trajectòria, el mexicà ha marcat taurons blancs, tigre i martell, a més de taurons balena. Dirigeix l'organització conservacionista Pelagis Kakunjá, amb seu a La Paz (Mèxic), i en aquesta campanya col·laborava amb el grup Fins Attached Marine Research and Conservation.
Alex Antoniou, responsable de Fins Attached, va subratllar que l'experiència i la temprança d'Hoyos van marcar la diferència: la seva reacció va ser serena i eficaç, una resposta fruit de conèixer el comportament dels taurons i d'entrenar-se per a escenaris extrems.
Comportament del tauró i seguretat a l'aigua
L'equip interpreta l'incident com un cas de defensa propera: la femella marcada no va veure arribar al bus, va sentir la punxada de l'etiqueta i va executar una mossegada d'advertència per aclarir el seu espai. Els taurons de Galápagos, depredadors àpex, solen mostrar menys temor als humans, cosa que facilita el marcatge, però també exigeix cauteles addicionals.
L'expedició insisteix que l'objectiu de l'estudi és reforçar les mesures de protecció davant de la pesca comercial i comprendre millor els moviments daquestes espècies clau. La convivència entre ciència i vida salvatge implica riscos; minimitzar-ho passa per protocols estrictes, entrenament i respecte pel comportament natural dels animals.
El cas de Mauricio Hoyos deixa una estampa poderosa: un investigador veterà que, després d'un trobada extraordinària a 37 metres, va aconseguir mantenir la calma, salvar la vida i aportar informació valuosa sobre com interactuar amb grans taurons en contextos de conservació.
