La nit a Benidorm va deixar una estampa inoblidable: en plena platja de Llevant, a l'altura del Passeig i davant de l'avinguda de Madrid, van començar a sortir de la sorra diverses desenes de cries de tortuga babau. Els vianants no donaven crèdit i van avisar emergències, desencadenant un operatiu que va culminar amb la protecció dels nounats, el seu alliberament controlat i l'activació de protocols científics i de conservació. Un naixement massiu al cor urbà de la badia que confirma el bon estat del litoral.
L'episodi no és aïllat: se suma a altres fites recents a la ciutat ia tota la Comunitat Valenciana, com la solta a Ponent de nou tortugues nascudes l'any anterior i la intensa temporada de nidificació que està vivint la Mediterrània occidental. La coordinació entre Policia Local, la Universitat de València, la Fundació Oceanogràfic i ONG especialitzades ha estat clau perquè tot sortís bé des del primer minut.
Un enllumenament en ple Llevant: com va passar i on
Al voltant de mitjanit, es van multiplicar les trucades al 112 ia la Policia Local: diversos testimonis que passejaven pel Passeig de Llevant alertaven de petites tortugues desplaçant-se per la sorra en direcció al mar, a l'alçada del número 26 de l'avinguda de Madrid. El punt exacte de l'albirament va permetre activar amb rapidesa el dispositiu i acotar la zona per impedir molèsties i petjades accidentals.
Les primeres actuacions, ja sobre la sorra, van incloure la delimitació de l'entorn i la custòdia de les cries en espera dels equips tècnics. En total, se'n van localitzar 39 exemplars, dels quals 37 estaven vius i dos van aparèixer sense vida. La xifra, elevada per a un entorn tan urbanitzat, subratlla la capacitat de l'espècie per adaptar-se quan troba platges segures.
Fins al lloc van acudir diverses dotacions policials, la regidora de Platges i Medi Ambient, Mónica Gómez, i el guarda rural de l'Ajuntament, que van col·laborar immediatament amb els científics i els voluntaris. La presència institucional va facilitar el desplegament d´un protocol que la ciutat ja coneix per experiències recents.
Durant la nit, els equips de la Universitat de València, la Fundació Oceanogràfic i l'ONG Xaloc van rastrejar la sorra per localitzar el niu. Van seguir empremtes en un perímetre ampli, però no van trobar un focus de més densitat que delatés la seva ubicació exacta. La cerca va ser meticulosa, encara que el niu va romandre esquiu malgrat els rastres visibles.
Les autoritats i els tècnics van advertir que es podrien veure més nounats hores després, ja que en un mateix niu l'eclosió s'esglaona en el temps. Per això, es va demanar a veïns i visitants que no manipulessin les cries; únicament, si cal, impedir-ne l'entrada immediata a l'aigua i trucar de manera urgent al 112. La recomanació principal va ser clara: no tocar i avisar immediatament.
Un dispositiu coordinat per protegir i estudiar les cries
El protocol activat integra diversos actors amb funcions complementàries: Policia Local per acordonar i assegurar l'entorn, la Universitat de València per al seguiment científic, la Fundació Oceanogràfic per a la valoració veterinària i el maneig de les cries, i l'ONG Xaloc per reforçar amb voluntariat i experiència de camp. Aquesta suma de capacitats accelera decisions i redueix riscos per als animals.
Mentre s'esperava l'arribada de biòlegs i veterinaris, els agents van mantenir fora de perill els nounats detectats, evitant enlluernaments, petjades i desorientació per fonts de llum. En arribar, els equips especialistes van prendre el relleu i van continuar amb l'avaluació individual. El treball conjunt va permetre custodiar totes les cries localitzades sense incidents.
Es va prioritzar la integritat física de cada exemplar i el control de lentorn. Un cop garantida, els tècnics van aplicar els procediments estàndard: mesura bàsica, observació de la mobilitat i verificació de l'estat general abans de prendre decisions sobre alliberament o ingrés en cures especialitzades. L'objectiu va ser equilibrar ciència i conservació amb la màxima celeritat.
Per minimitzar l'estrès, es va evitar l'ús de llum blanca intensa i es va apostar per llum vermella, pràctica habitual en aquestes intervencions nocturnes. Aquest enfocament, vist també en altres platges valencianes, redueix la desorientació dels nounats que es guien per senyals lluminosos. La il·luminació adequada és un factor crític per a l'èxit de l'operatiu.
El registre de dades biomètriques i de comportament proporciona informació valuosa als investigadors. Dimensions de la closca, la resposta motora o el pes ajuden a avaluar l'estat de les cohorts ia millorar futurs protocols. Mesurar, documentar i aprendre de cada eclosió optimitza la conservació a mitjà termini.
De Llevant a la cala del Tu o Oncle Ximo: alliberament i criança controlada
De les cries localitzades amb vida, 30 van ser tornades al mar abans de clarejar a la cala del Ti Ximo (també coneguda com Tio Ximo), seleccionada per les seves condicions de resguard i menor pressió lumínica. L'avaluació sanitària i de mesures realitzada pels especialistes va ser determinant per autoritzar aquest retorn primerenc. Triar un punt de solta protegit eleva la probabilitat de supervivència dels nounats.
Les set cries restants van ingressar a les instal·lacions de la Fundació Oceanogràfic per participar durant un any al programa de head-starting. Aquest enfocament, estès per la Mediterrània occidental, consisteix a criar temporalment els nounats amb cura veterinari fins que arriben a una grandària i una condició física que redueixen la seva vulnerabilitat. Es tracta de guanyar temps a l'etapa més crítica de la seva vida.
En aquest període de criança, les tortugues reben alimentació controlada, revisions periòdiques i seguiment tècnic. Quan superen aquest primer tram tan delicat, tornen al mar amb més opcions de prosperar en un entorn natural on la mortalitat de cries sol ser molt elevada. El head-starting no substitueix la protecció de l'hàbitat, però la complementa amb resultats tangibles.
L'experiència recent de Benidorm avala aquest mètode: nou juvenils que van néixer l'any anterior a la ciutat han estat tornats al mar després de completar la criança a la Fundació Oceanogràfic. L'alliberament públic, a més, reforça l'educació ambiental i l'enllaç ciutadà amb la conservació. Quan la ciència s'obre a la comunitat, creix la consciència i el suport social.
Tot i que l'impuls de veure una cria fa pensar a ajudar-la amb les mans, el maneig ha de quedar en mans expertes. Només en situacions puntuals, i per evitar riscos immediats, es recomana mantenir-la fora de perill sense introduir-la a l'aigua i avisar el 112. La intervenció mínima i l'avís ràpid marquen la diferència.
El precedent a Ponent: emoció, ciència i molta pedagogia
La platja de Ponent va acollir, en un acte multitudinari i carregat d'emoció, la deixa anar al mar de nou exemplars de tortuga boba nascuts l'estiu anterior en aquest mateix sorral. Assistiren escolars dels col·legis La Cala, El Murtal i Bautista Lledó, a més de veïns, turistes, representants municipals, personal de la Fundació Oceanogràfic i professionals d'empreses i concessionàries vinculades a la gestió de platges i medi ambient. La participació social va convertir la conservació en una experiència compartida.
L'alcalde, Toni Pérez, va participar juntament amb la regidora de Platges i Medi Ambient, Mónica Gómez, i altres membres de la corporació. També hi acudiren, en representació de l'entitat científica, responsables de la Fundació Oceanogràfic; nou escolars van poder intervenir directament a la solta. Implicar la comunitat educativa sembra coneixement i compromís per al futur.
En aquella niació de Ponent, la mare va pondre 27 ous i, després de completar la fresa de matinada, va tornar al mar. L'avís ciutadà va permetre abalisar el niu immediatament i activar el protocol. Posteriorment, equips de l'Institut Cavanilles de la Universitat de València i de l'Oceanogràfic van recuperar els ous per incubar-los en condicions controlades. D'aquesta posada en van néixer els nou exemplars alliberats un any després.
La solta al mateix tram de costa on van néixer respon al principi de la filopatia: dècades més tard, les femelles adultes tornen a la zona natal per niar. Conservar aquesta referència geogràfica afavoreix la persistència de l'espècie a les platges adequades. La filopatria explica per què és tan important alliberar a la platja d'origen.
Una temporada intensa de nius a la Comunitat Valenciana i com actuar
El litoral valencià viu un any especialment actiu, amb 12 nius de tortuga boba registrats fins avui. A la província de Castelló s'han confirmat posades a Almassora, Nules, Alcossebre i Peníscola; a la de València van debutar El Puig i Piles; ia Alacant es concentra el nombre més gran, amb nius a Dénia, Elx, Benidorm i El Campello. Aquest mapa de nidacions situa la Comunitat com a enclavament clau de la Mediterrània occidental.
La xifra converteix l'any en un dels períodes amb més nidacions conegudes a la regió, consolidant l'expansió de l'espècie cap a les nostres costes. Aquest avenç conviu amb amenaces creixents, per la qual cosa la vigilància, la ciència i la implicació ciutadana resulten decisives. Més nius no significa abaixar la guàrdia, sinó redoblar la protecció.
La tortuga boba figura com a Vulnerable a la Llista Roja de la UICN per múltiples pressions: pèrdua de platges aptes per a la posada, contaminació, captures accidentals i efectes del canvi climàtic, entre d'altres. Una sola eclosió amb èxit no compensa per si sola aquestes amenaces. La conservació efectiva combina protecció de l'hàbitat, la investigació i l'educació.
La Fundació Oceanogràfic, en coordinació amb administracions públiques, pescadors, tècnics ambientals i ciutadania, desenvolupa línies de recerca, rescat i recuperació i educació que reforcen la protecció daquesta espècie emblemàtica. El seu paper articulador, juntament amb universitats i ONGs, és darrere de molts dels èxits recents. Teixir aliances multiplica l'abast de cada esforç.
Exemples com el de Dénia il·lustren la dinàmica d'una eclosió controlada: cap a les 22.30, va treure el cap la primera cria a la platja de les Albaranes; en mitja hora van emergir desenes i es va estimar que unes 70 van néixer aquella nit, amb una trentena més pendents de sortir en hores següents. Els torns de guàrdia i la il·luminació vermella van permetre un maneig segur.
Voluntaris i tècnics van recollir acuradament les cries per revisar-les; més tard, investigadors de la Universitat de València van prendre mesures com la grandària de la closca i veterinaris de l'Oceanogràfic van avaluar la seua mobilitat i estat general, destacant fins i tot la seua bona herència genètica. L'avaluació sanitària prèvia a la solta és tan essencial com a discreta.
si et trobes amb una cria a la sorra, aquestes pautes marquen la diferència:
- Mantingues distància, evita tocar-la i no facis servir flaix ni llums blancs intensos; si disposes de llum vermella, millor. La llum inadequada desorienta els nounats.
- Si corre perill immediat, col·loca-la temporalment fora de perill de petjades o depredadors, sense introduir-la a l'aigua. Manipulació mínima i amb calma.
- Truca al 112 i descriu el punt exacte (referències com a número de portal o passarel·la ajuden). Un avís clar accelera el protocol.
- No intentis buscar el niu ni segueixis les empremtes pel teu compte; deixa aquesta tasca als equips especialitzats. Evitar alteracions del substrat és crucial.
En paraules de l'alcalde, la naturalesa ha tornat a sorprendre en ple centre urbà i, per segon estiu consecutiu, les tortugues han triat Benidorm per fresar: l'any passat a Ponent i ara a Llevant. El missatge que deixa el consistori és optimista: platges cuidades, mar net i comunitat implicada. El litoral saludable és la millor targeta de presentació perquè la vida marina prosperi.
El que ha viscut a Llevant, la solta a Ponent i la cascada de nius a la Comunitat dibuixen un escenari esperançador, però exigent: requereix protocols àgils, ciència aplicada i ciutadania atenta que sàpiga com actuar. Protegir cada cria i cada niu avui és invertir en les futures femelles que, dins de dècades, tornaran a aquestes platges a niar.
