Imaginar l'estepa patagònica actual com un vast oceà d'aigües temperades i plenes de vida sembla tret d'una novel·la de ficció, però la ciència acaba d'aportar proves irrefutables d'aquest passat aquàtic. Un equip d'experts de l'Institut Patagònic de Geologia i Paleontologia ha aconseguit una fita sense precedents en documentar-ne una nova espècie de cargol marí que va habitar la regió fa milions d'anys. Aquest descobriment no només amplia el catàleg biològic de la zona, sinó que posa de manifest la riquesa oculta als sediments de la Formació Gaiman, a la província de Chubut, on les restes de petits organismes havien passat desapercebudes davant dels grans esquelets de balenes.
La investigació, que ha requerit una paciència infinita i diverses campanyes d'excavació, ha permès identificar fins a 27 grups taxonòmics diferents, fet que suposa duplicar el registre de biodiversitat invertebrats que es coneixia fins a la data en aquest jaciment. Entre l'amalgama de fòssils rescatats de la terra blanquinosa de Bryn Gwyn, destaca amb llum pròpia un petit cargol batejat científicament com a Buccinanops halleri. Aquesta troballa és una autèntica bomba per a la comunitat científica, ja que permet rastrejar l'origen d'un llinatge que encara avui es pot observar a les costes de Puerto Madryn, encara que els seus ancestres siguin molt més antics del que se sospitava al principi.
Una troballa que redefineix el Miocè primerenc
L'espècimen en qüestió, el Buccinanops halleri, presenta una sèrie de característiques morfològiques que el fan únic davant dels seus parents moderns. Els investigadors han observat una ornamentació basada en línies circulars en la seva closca que no existeix a les espècies actuals, cosa que va servir de pista definitiva per confirmar que es tractava d'una espècie inèdita per a la ciència. El més sorprenent del cas és que aquestes restes es trobaven en estrats del Miocè, situant-ne l'existència en una forquilla temporal d'entre 15 i 16 milions d'anys, fet que suposa el registre més remot d'aquest grup de cargols carnívors a l'hemisferi sud.
El treball de camp no ha estat moc de gall dindi, ja que els científics de l'IPGP-CONICET han passat quatre anys, entre el 2021 i el 2024, pentinant la zona per recol·lectar el material. A més dels esmentats cargols, l'equip liderat per Damián Pérez ha tret a la llum la presència de braquiòpodes i escafòpodes, dos grups d'invertebrats que fins ara eren uns perfectes desconeguts en aquests nivells geològics. Gràcies a aquesta integració de noves dades, ara és possible compondre un puzle molt més detallat sobre com funcionaven les xarxes ecològiques en aquells mars prehistòrics que, curiosament, eren força més càlids que l'actual Mar Argentí.
Ciència amb nom propi i visió de futur
Més enllà del valor biològic, aquesta descoberta té un component emocional molt fort per als investigadors locals. El nom específic de la nova espècie, halleri, s'ha atorgat com un homenatge pòstum al geòleg Miguel Haller, una figura clau que va ser el primer a descriure de forma acadèmica la Formació Gaiman. D'aquesta manera, els seus col·legues han volgut immortalitzar el seu llegat a la mateixa terra que ell va ajudar a classificar fa dècades, unint per sempre el seu cognom a la història evolutiva de la Patagònia.
La rellevància de Bryn Gwyn, el nom del qual en gal·lès significa «lloma blanca», resideix en la seva capacitat per actuar com una finestra al passat gràcies als seus sediments rics en cendra volcànica. Les anàlisis realitzades suggereixen que aquesta zona compartia condicions ambientals amb altres punts de l'actual Argentina, com Santa Cruz, a causa d'un gran esdeveniment de transgressió marina que va inundar la regió oriental. Aquest fenomen global va permetre que la fauna marina es diversifiqués de manera espectacular, deixant darrere seu un cementiri de fòssils que avui ens permet entendre millor els efectes del canvi climàtic i l'evolució de les espècies en entorns canviants.
Aquest avenç científic suposa un punt d'inflexió per comprendre la formació de la fauna que habita avui el litoral patagònic, establint connexions directes entre el passat remot i el present. A través de l'estudi d'aquests invertebrats minuciós, s'ha aconseguit reconstruir ecosistemes marins complets que abans eren pures conjectures, demostrant que fins i tot els organismes més petits tenen històries fascinants per explicar. El treball coordinat de geòlegs i paleontòlegs continua donant els seus fruits, recordant-nos que sota els nostres peus encara s'amaguen secrets de fa milions d'anys esperant ser desenterrats per completar el mapa de la vida al nostre planeta.