Dénia ha fet un pas més en la seva compromís amb la conservació de les tortugues marines en formalitzar una aliança internacional amb el Parc Nacional de Tortuguero, a Costa Rica, un dels enclavaments més emblemàtics del planeta per a la nidificació d'aquestes espècies. L'acord, conegut com Aliança Tortuga, connecta de manera directa el litoral mediterrani amb el Carib al voltant d'un objectiu comú: garantir la supervivència d'aquests animals en un context de canvi climàtic.
Mitjançant aquesta cooperació, el municipi alacantí cerca aprofitar l'àmplia experiència de Tortuguero en la gestió de colònies de tortugues per millorar la protecció dels nius que, cada cop amb més freqüència, apareixen a les platges dianenques. La iniciativa també aspira a implicar la ciutadania, el sector turístic i les entitats locals en una estratègia conjunta de cura del medi marí.
Un acord que uneix Mediterrani i Carib per les tortugues marines
La Aliança Tortuga ha estat rubricada pel alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, i la directora executiva de la Fundació de Parcs Nacionals de Costa Rica, Madeleine Vargas. L'acte de signatura ha comptat també amb la participació de la regidora de Transició Ecològica, Sandra Gertrúdix, que ha posat l'accent en la dimensió simbòlica i pràctica del projecte, en descriure'l com “una aliança entre dos llocs i dos mars, el Mediterrani i el Carib, que comparteixen una mateixa responsabilitat: protegir la vida”.
L'acord neix com a resposta a la arribada creixent de tortugues marines a les costes mediterrànies, un fenomen vinculat al escalfament de les aigües ia l'alteració dels patrons de reproducció. En aquest escenari, Dénia i Tortuguero es posicionen com a dos punts clau d'una mateixa cadena de conservació global, compartint informació, mètodes i recursos per fer front a reptes comuns.
A més del simbolisme, l'aliança es recolza en una agenda de treball molt concreta, orientada tant a la protecció directa dels nius i dels exemplars que arriben a la costa com a la millora de la gestió del litoral, la planificació turística i la sensibilització social. L'objectiu no és només reaccionar davant els nous nius, sinó anticipar-se amb protocols clars i basats en la millor evidència científica disponible, incloent-hi accions per implicar la ciutadania en aquestes tasques.
Per a les autoritats dianenques, la signatura del document suposa obrir una via estable de cooperació internacional amb una institució que gestiona un dels santuaris més grans de tortugues del món. En paraules de les responsables de les dues parts, la idea de fons és senzilla: si els mars estan connectats, la protecció de les seves espècies també ho ha d'estar.
En aquest context, tant Gertrúdix com Vargas han insistit en una idea que travessa tota la iniciativa: “protegir el mar és protegir el nostre futur”, recordant que la conservació de les tortugues marines actua com a indicador de la salut general dels ecosistemes costaners.
Dénia, nou referent espanyol en nidificació de tortuga boba
La signatura de l'Aliança Tortuga arriba en un moment clau per al municipi: des de l'estiu del 2023 s'ha disparat el nombre de nidacions de tortuga boba (Caretta caretta) al seu litoral. Aquest augment ha situat Dénia entre els municipis amb més niu documentats a Espanya, un canvi que fins fa pocs anys resultava impensable per a moltes persones a la zona.
Les tortugues bobes que arriben a Dénia estan modificant les rutes tradicionals de reproducció, en bona mesura per lincrement de la temperatura del mar i altres efectes associats al canvi climàtic. Aquesta reconfiguració dels hàbitats de posada obliga les administracions locals a adaptar-se a marxes forçades, dotant-se de protocols específics i suport tècnic especialitzat.
Davant aquesta situació, el municipi ha optat per no actuar en solitari i recolzar-se en l'experiència de Tortuguero, on s'hi porta dècades gestionant l'arribada massiva de tortugues i la convivència amb l'activitat humana. L'experiència costa-riquenya a vigilància de platges, control d'amenaces, participació de la comunitat i recopilació de dades es converteix així en una referència directa per al litoral denier.
Mentre Dénia comença a consolidar-se com un dels punts emergents de nidificació de tortuga boba a Espanya, el Parc Nacional de Tortuguero, a Costa Rica, es manté com un santuari de nidificació de rellevància mundial. Cada any, a les seves platges es comptabilitzen al voltant de 430.000 exemplars niant, Majoritàriament tortugues verdes, encara que també es registren altres espècies de gran interès per a la conservació.
La connexió entre aquests dos enclavaments permet comparar realitats molt diferents però complementàries: d'una banda, un municipi europeu que comença a adaptar-se a la presència de tortugues; d'altra banda, un parc nacional amb una llarga trajectòria en la matèria. Aquesta complementarietat és un dels grans actius de l'aliança i una de les raons per les quals s'espera que els seus efectes es notin a curt i mitjà termini.
Intercanvi de coneixements, tecnologia i models de turisme responsable
El contingut de la Aliança Tortuga va més enllà d'una declaració d'intencions. El document recull diverses línies de treball prioritàries centrades en la conservació ambiental, la gestió sostenible i el turisme responsable a zones costaneres amb presència de tortugues marines.
Entre les principals accions previstes hi ha el intercanvi sistemàtic de coneixements, experiències i bones pràctiques en la gestió despais naturals dalt valor ecològic. Tècnics i especialistes de les dues ribes podran compartir mètodes de seguiment de nius, estratègies de protecció de femelles i cries, així com protocols d'actuació davant d'emergències o amenaces concretes.
Un altre dels pilars de l'acord és la col·laboració en el disseny de models de turisme responsable i regeneratiu. La idea és que la presència de tortugues marines no es converteixi en un simple reclam turístic, sinó una oportunitat per fomentar visites respectuoses amb l'entorn, amb aforaments limitats, informació rigorosa i beneficis reals per a la conservació.
L'aliança també preveu la exploració i aplicació de noves tecnologies per obtenir dades científiques fiables que donen suport a la presa de decisions. Entre les eines esmentades destaquen els drones tèrmics, capaços de detectar la presència de tortugues o nius a la sorra amb més precisió i menor impacte, especialment durant la nit o en condicions de baixa visibilitat.
Aquest enfocament tecnològic es complementa amb la voluntat de millorar la coordinació entre equips de recerca, administracions i entitats locals, de manera que la informació recollida al camp es tradueixi en mesures concretes: ordenació d'accessos, regulació d'il·luminació nocturna, control d'activitats a la platja o campanyes específiques de conscienciació.
Un impuls institucional per a la gestió de les nidacions a Dénia
El alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, ha subratllat diverses vegades que aquest acord pot suposar un punt d'inflexió en la gestió de les nidacions a les platges del municipi. Per al consistori, l'Aliança Tortuga representa una oportunitat per ordenar millor la resposta davant de cada nou niu i per involucrar tots els actors implicats, des dels serveis municipals fins a la població resident i visitant.
Grimalt ha traslladat que l'Ajuntament diposita altes expectatives als resultats d'aquesta cooperació internacional, no només en termes de protecció de les tortugues, sinó també pel que fa a la imatge de Dénia com a destinació compromesa amb el medi ambient. La participació activa del municipi en projectes d'aquest tipus contribueix, a més, a reforçar-ne la presència en xarxes i fòrums de conservació a escala europea.
A la pràctica, l'acord permetrà actualitzar i perfeccionar els protocols d'actuació al litoral denier: des de la detecció primerenca de rastres i nius fins a l'organització de dispositius de vigilància, el tancament parcial de zones de platja o la coordinació amb centres especialitzats quan es requereixi assistència veterinària.
Un altre aspecte que les autoritats consideren clau és la implicació de la ciutadania. El consistori confia que el projecte serveixi perquè veïns, associacions i empreses del municipi assumeixin un paper actiu en la protecció de l'entorn marí, ja sigui avisant davant de la presència de tortugues, respectant les àrees abalisades o participant en activitats formatives i divulgatives.
Segons ha assenyalat el mateix alcalde, la meta és que aquesta aliança “ajudi a implicar tota la ciutadania en la cura i respecte d'un ecosistema natural tan valuós”, integrant la conservació de les tortugues a la vida quotidiana del municipi i no només en actuacions puntuals durant la temporada de nidificació.
Suport científic, tecnològic i empresarial a l'Aliança Tortuga
La nova etapa de cooperació entre Dénia i Tortuguero s'articula sobre tres grans pilars institucionals i tècnics: l'Ajuntament de Dénia, la Fundació de Parcs Nacionals de Costa Rica i l'empresa d'enginyeria mediambiental i tecnològica The NeverRest Project, Dirigida per Frederic Kauffmann.
The NeverRest Project aporta al conveni metodologia, innovació i sistemes avançats d'obtenció de dades científiques, entre els que destaquen els drones tèrmics presentats durant les jornades de treball celebrades a Dénia. Aquestes eines permeten monitoritzar àmplies zones de platja amb rapidesa, reduint molèsties als animals i millorant l'eficàcia de la vigilància.
A més del suport tecnològic, l'Aliança Tortuga compta amb la col·laboració de diverses entitats científiques, pesqueres, portuàries i de l'àmbit privat, que reforçaran la capacitat operativa del projecte. Entre elles figuren Eucrant, el Pòsit de Dénia, Marina el Portet, Baleària, la Fundació Oceanogràfic i MR Hotels, totes amb presència o vinculació directa amb lentorn marí i el turisme.
La participació d'aquestes organitzacions permet abastar un ventall ampli d'àrees clau: des de la investigació i la conservació fins a l'activitat pesquera i el transport marítim, passant per la gestió portuària i l'allotjament turístic. D'aquesta manera, la protecció de les tortugues marines s'integra a la realitat econòmica i social de Dénia, i no queda limitada a un àmbit estrictament ambiental.
Per a les institucions implicades, aquest entramat de col·laboracions reforça la idea que la conservació efectiva de les tortugues requereix sumar esforços públics i privats. L'acord no només pretén millorar la situació a les platges dianenques, sinó també servir com a exemple de com un municipi europeu es pot alinear amb un referent internacional de conservació per impulsar canvis tangibles.
Fusió de sorres i solta de tortugues: un gest simbòlic amb molt de fons
Després de la signatura formal de l'acord, les autoritats i les entitats participants han protagonitzat un acte simbòlic de “fusió de sorres”. En aquesta cerimònia es va barrejar sorra procedent de la platja de Punta del Raset de Dénia amb sorra del Parc Nacional de Tortuguero, escenificant la unió entre ambdós territoris i el seu compromís compartit amb la protecció de les tortugues marines.
Aquest gest, senzill però carregat de significat, pretén recordar que les platges d'un costat i l'altre de l'Atlàntic formen part d'un mateix sistema interconnectat, on les decisions i accions locals poden tenir repercussions a escala global. La fusió de sorres ha estat concebuda com un símbol de cooperació duradora, més enllà de la foto del moment.
Com a colofó a la jornada, es va realitzar la solta de dos exemplars de tortuga boba a la platja de Punta del Raset. Aquests animals procedeixen del ARCA del Mar de l'Oceanogràfic de València, un centre especialitzat en la recuperació de fauna marina que col·labora habitualment en tasques de rescat, rehabilitació i devolució al mar de tortugues i altres espècies. La solta recorda accions com la alliberament de tortugues com a eina d'educació ambiental.
L'alliberament d'aquests exemplars va servir com una mostra pràctica del tipus d'accions que es volen potenciar en el marc de l'aliança: intervencions basades en criteris científics, amb participació coordinada d'administracions, centres de recerca i entitats locals. Aquest tipus de devolucions al mar es complementen amb iniciatives més grans, com les que protegeixen i alliberen exemplars per frenar el trànsit.
Més enllà de la càrrega emotiva del moment, tant la fusió de sorres com la solta de tortugues s'han plantejat com eines de sensibilització, amb capacitat per apropar la població a la realitat d'aquestes espècies i als desafiaments que afronten. La intenció és que els qui presencien aquests actes entenguin que la supervivència de les tortugues depèn, en bona mesura, de gestos quotidians: respectar els avisos a les platges, evitar la contaminació i assumir que el mar no és un recurs infinit.
Amb la posada en marxa de l'Aliança Tortuga, Dénia i Tortuguero en consoliden una xarxa de cooperació que combina ciència, tecnologia, participació ciutadana i compromís institucional, situant a la protecció de les tortugues marines al centre de la seva agenda comuna i marcant un camí a seguir per a altres territoris que s'enfronten als efectes del canvi climàtic a les seves costes.
