El peix globus, un habitant fascinant del món aquàtic, destaca per la seva peculiar capacitat d'inflar-se com un globus quan se sent amenaçat. Aquesta habilitat, juntament amb el seu verí potent, el converteix en un dels peixos més interessants i, alhora, perillosos que existeixen. A continuació, explorem en profunditat les característiques, les cures necessàries i tot el que cal saber si t'interessa aquest singular peix.
Característiques generals del peix globus
Els peixos globus pertanyen a la família Tetraodontidae, que engloba unes 200 espècies dividides en 25 gèneres. Aquesta família es caracteritza per la seva capacitat per inflar-se quan estan en perill, cosa que aconsegueix gràcies a l'absorció d'aigua o aire al seu estómac elàstic. i el seu verí, la tetrodotoxina (TTX), És letal per a la majoria dels depredadors, inclosos els humans.
Aquests peixos mostren una gran variabilitat en mida i coloració. Mentre que el peix globus nan (Carinotetraodon travancoricus) arriba tot just als 2 cm, el peix globus estrellat (Arothron stellatus) pot superar el metre de longitud. La seva estructura corporal és rabassuda, amb un cos esfèric i ulls prominents, i no tenen aleta ventral, cosa que els dóna un moviment distintiu a l'aigua.
Hàbitat i distribució
El peix globus habita en diversos entorns, des d'aigua dolça i salobre fins a aigua salada. Les espècies d'aigua dolça, com el peix globus ocell (Tetraodon biocellatus), solen trobar-se en rius del sud-est asiàtic com el Mekong. D'altra banda, espècies marines com el Lagocephalus lagocephalus es distribueixen àmpliament als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic.
Al seu hàbitat natural, prefereixen àrees amb abundant vegetació i amagatalls on puguin evitar els depredadors. Els fons sorrencs o fangosos els proporcionen camuflatge addicional, mentre busquen aliments com mol·luscs i crustacis.
Comportament i temperament
Tot i la seva aparença amigable, els peixos globus tenen un caràcter territorial i agressiu, especialment amb els seus congèneres. Aquest comportament s'intensifica en espècies com el peix globus verd (Tetraodon nigroviridis), que amb ledat es torna menys tolerant a compartir el seu espai.
En aquaris, es recomana mantenir-los sols o, en cas de convivència, assegurar-se que els altres peixos siguin ràpids i capaços de defensar-se. En cas contrari, els peixos globus poden mossegar les aletes dels seus companys.
Cures en aquaris
El peix globus requereix un entorn ben cuidat per prosperar. L'aquari ha de ser espaiós, d'almenys 120 cm de llargada per a espècies grans, i comptar amb abundant vegetació i amagatalls. La qualitat de l'aigua és crucial: cal que estigui ben filtrada per evitar malalties i mantenir un pH neutral o lleugerament alcalí.
La temperatura ideal depèn de l'espècie, però generalment oscil·la entre els 22 i 28 °C. Canvis regulars d'aigua, del 20% al 30% mensual, són essencials per mantenir un ambient saludable.
Alimentació del peix globus
La dieta del peix globus ha de ser variada i rica en aliments vius. Encara que poden adaptar-se al menjar sec, és preferible oferir-los mol·luscs, cargols, dafnies, artèmies i cucs. Aquests aliments no només cobreixen els seus necessitats nutricionals, sinó que també ajuden a desgastar les seves dents, que creixen constantment.
En el cas d'espècies d'aigua dolça com el peix globus amazònic (Colomesus asellus), el subministrament regular de petxines i musclos és essencial per evitar problemes dentals. Els aliments secs, encara que econòmics, no han de ser la base del seu dieta.
Reproducció en captivitat
La cria del peix globus en captivitat és un desafiament a causa del seu comportament territorial i de la dificultat d'induir el fresa. Leiodon cutcutia, cal la inducció hormonal per desencadenar la reproducció. Els ous fertilitzats solen adherir-se al substrat i són custodiats pel mascle fins a l'eclosió.
Durant l'etapa larval, l'alimentació inicial ha de consistir en rotífers i nàuplis d'artèmia. A mesura que creixen, s'introdueixen aliments més grans com cucs i larves d'insectes.
Precaucions i perills
El verí del peix globus, la tetrodotoxina, és altament tòxic i no té antídot. Aquesta substància es concentra al fetge, pell i altres parts del cos. El seu consum és prohibit a molts països a causa dels riscos que implica.
En cas de maneig, cal tenir extrema precaució per evitar intoxicacions. A més, les llotges i pescadors han d'estar atents a les normatives que en regulen la comercialització.
El peix globus, amb la seva aparença singular i les seves característiques fascinants, és un veritable espectacle marí. Ja sigui en el seu hàbitat natural o en un aquari, requereix una cura especialitzada i una dedicació constant per garantir-ne el benestar. Encara que el verí el fa perillós, la seva bellesa i peculiaritats el converteixen en un dels favorits entre els amants de l'aquariofília.
Excel·lent informació, felicidads 🙂