La tortuga mora (Testut graeca) és un emblema del sud-est ibèric i la seva conservació no és un simple tràmit: és un repte que uneix ciència, gestió pública i ciutadania. En els darrers anys, diferents administracions i entitats han posat en marxa plans, estudis de camp, reserves privades i processos de participació per assegurar-ne el futur.
Aquest article reuneix, amb llenguatge proper i pràctic, tot allò essencial que ja està en marxa: el pla de conservació a Múrcia i la seva tramitació, els objectius científics per entendre la biologia i la distribució de l'espècie, el programa de seguiment amb voluntariat i el valor de les reserves privades com la de Malcamino. També indiquem on consultar documents oficials i com presentar aportacions.
Què sabem sobre l'espècie i la seva situació
La tortuga mora, present en zones mediterrànies semiàrides, està catalogada com Vulnerable a la UICN i al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Aquest estatus reforça la necessitat d‟una planificació a mitjà i llarg termini que tingui en compte la conservació de l‟hàbitat i la realitat socioeconòmica de l‟entorn rural on viu.
A Espanya, els esforços es concentren especialment al sud-est peninsular, amb focus d'atenció a la Regió de Múrcia i la província d'Almeria, on s'han identificat àrees de màxima densitat i unitats poblacionals clau. La continuïtat dels hàbitats, la pressió per canvis en usos del sòl i la fragmentació són elements crítics que en condicionen la viabilitat.
Plans i marc legal a la Regió de Múrcia
El projecte normatiu a Múrcia té com a objectiu elaborar i desenvolupar el Pla de Conservació de la tortuga mora (Testudo graeca) previst a l'article 18 de la Llei 7/1995, de 21 d'abril, de Fauna Silvestre de la Regió de Múrcia. El pla concreta el seu àmbit territorial identifica factors d'amenaça i defineix mesures de gestió i conservació.
L'itinerari administratiu inclou una fase de consulta prèvia, l'apartat de tramitació normativa i una nota d'abast que ofereix l'enquadrament general del document. Aquestes etapes permeten integrar informació tècnica i aportacions dagents interessats des de linici.
A més, el pla s'alinea amb la Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, cosa que implica que per a les espècies classificades com a vulnerables s'han d'establir instruments de conservació específics. En aquest context, es preveu declarar Àrees de Protecció de la Fauna Silvestre en dues zones amb més densitat de tortuga móra: les serres d'Almenara i la Torrecilla.
El document incorpora actualitzacions cartogràfics rellevants: s'ha integrat el Mapa Topogràfic Nacional 1:25.000 més recent a l'annex relatiu a la delimitació i mapes del pla, millorant la precisió espacial per a la presa de decisions.
Participació pública: com i on aportar
La Direcció General de Patrimoni Natural i Acció Climàtica de Múrcia ha reobert el tràmit de informació pública i audiència per al projecte de decret del pla de conservació. La nova exposició, publicada al Butlletí Oficial de la Regió de Múrcia (número 201, 1 de setembre de 2025), amplia a dos mesos el termini per rebre observacions, després d'una primera fase anunciada el 27 de juny de 2025 (BORM núm. 153, de 5 de juliol).
La justificació daquest segon període es recolza en la gran extensió de làmbit del pla i en la necessitat dun procés més ampli i efectiu. Es busca, de manera explícita, sumar aportacions de experts, tècnics, propietaris, ajuntaments, ONG i ciutadania, especialment en territoris on l'espècie té un pes ecològic i social destacat.
Les al·legacions es poden registrar per via telemàtica a la seu electrònica de la Comunitat Autònoma (codi de procediment 1549: Elaboració i tramitació de disposicions normatives), utilitzant el model "Formulari d'al·legacions - tràmit d'audiència". També s'apliquen els articles 82 i 83 de la Llei 39/2015 sobre el procediment administratiu comú, així com les normes de participació i transparència autonòmiques i estatals (Llei 6/2004 RM; Llei 27/2006; Llei 12/2014 RM).
El projecte i la seva Memòria d'Anàlisi d'Impacte Normatiu estan disponibles per a consulta presencial a Múrcia (plaça Joan XXIII, núm. 4, de 9 a 14 h, de dilluns a divendres) i en línia al web oficial. Pots accedir directament a la pàgina habilitada al portal murcianatural.carm.es, on es publica la documentació del pla. També figuren al Portal de Transparència de la Comunitat Autònoma.
A la nota pública difosa per la Conselleria es destacava la intenció de donar més difusió al procés, així com que l'anunci incorporava versió imprimible i constaven les visualitzacions acumulades (171 en aquell moment). Tot plegat reforça la idea d'un procediment obert i orientat a la participació.
Investigació i seguiment: pilars científics
Diversos treballs tècnics han sistematitzat la informació clau per gestionar l'espècie. Entre les línies de base, es prioritza una revisió de la biologia i la història natural de la tortuga mora, integrant cicles vitals, comportament i relacions amb el medi.
L'espècie respon a factors ambientals diversos, per això s'analitzen gradients climàtics, relleu, litologia i usos del sòl. Aquestes variables ajuden a explicar la presència local i la relativa abundància de la tortuga en paisatges mediterranis sotmesos a canvis ràpids.
- Distribució i abundància: descripció i anàlisi de patrons espacials a escala regional, identificant focus de presència i discontinuïtats.
- Pèrdua dhàbitat i canvis dús: sestudien processos que redueixen o fragmenten lhàbitat, considerats el principal problema actual ia futur.
- Densitat local i censos: estimacions mitjançant itineraris i mostreig per distàncies per quantificar poblacions amb rigor.
- Unitats poblacionals: caracterització física i diagnòstic de l'estat de conservació de cada unitat, integrant paràmetres ambientals i demogràfics.
- Eficàcia de la protecció: avaluació de com diverses figures de protecció territorial contribueixen a conservar hàbitats i poblacions.
- seguiment: proposta d‟un programa sostingut en el temps per a poblacions i processos de fragmentació.
- Directrius de gestió: pautes estratègiques per orientar actuacions, amb aplicacions assenyalades per a la província dAlmeria.
L'estructura d'aquests estudis permet passar dades a l'acció. En delimitar unitats poblacionals i mesurar densitats, s'obté una base sobre la qual fixar objectius mesurables de conservació, avaluar resultats i ajustar les mesures a escala local i regional.
Diagnòstic i seguiment a Espanya: ciència i voluntariat
En paral·lel als esforços autonòmics, es desenvolupa un projecte amb focus nacional orientat a elaborar un diagnòstic de l'estat de les poblacions de tortuga mora a Espanya ia posar en marxa un programa de seguiment permanent al sud-est peninsular.
La iniciativa, impulsada des de la Universitat Miguel Hernández d'Elx amb la col·laboració de l'Associació Herpetològica Espanyola (AHE), respon a la necessitat d'establir-ne un seguiment a llarg termini que permeti avaluar levolució de lestat de conservació. El paper de la ciència ciutadana i el voluntariat és central.
- Accions de difusió per captar voluntariat: campanyes de comunicació i sensibilització per sumar suports.
- Formació de tècnics de camp i voluntaris: jornades específiques per estandarditzar mètodes i millorar la qualitat de dades.
- Censos de poblacions: esforços coordinats per demanar informació comparable entre àrees i anys.
- Trobades de feina: coordinació amb experts i administracions responsables per alinear criteris de gestió.
- Anàlisi i informes: tractament de dades, elaboració de conclusions i difusió de resultats.
- Proposta estratègica nacional: document de referència per orientar la conservació de Testut graeca a Espanya.
Aquests treballs es complementen amb documents tècnics accessibles, com l'informe sobre corredors publicat per l'AHE, disponible per a descàrrega a aquest enllaç. També hi ha fitxes i materials de referència en organismes estatals, com la documentació de MITECO per a rèptils, consultable a aquest PDF.
Reserves privades: l'exemple d'ANSE i la Reserva de Malcamino
La creació d'una xarxa de reserves privades ha estat una de les grans fites del Projecte Testudo impulsat per ANSE. La primera experiència es va materialitzar a les muntanyes prelitorals d'Àguiles a mitjans dels noranta, amb la protecció de 60 hectàrees d'estepa que albergaven una població interessant de tortuga móra.
Després d?aquesta primera reserva, l?associació va treballar durant dos anys per localitzar finques amb poblacions silvestres i adquirir una altra propietat gràcies a donacions de particulars d?Espanya id?altres països europeus. Finalment, la finca més atractiva va ser comprada per una altra organització amb ajuda alemanya, i ANSE va redoblar esforços en un repte molt concret: què fer amb les tortugues en captivitat per afavorir-ne el retorn a entorns adequats.
Al maig de 1996, ANSE va adquirir la seva pròpia Reserva per a la tortuga mora a les serres prelitorals de Mazarrón (menys de 50 hectàrees), dissenyada per a la reintroducció d'exemplars procedents de captivitat. Tant la finca com el seu entorn immediat no tenien, pel que sembla, poblacions de tortuga, cosa que és ideal per evitar interferències amb nuclis locals. La presència de muntanya pública en bona part de la serra va afavorir somiar amb un projecte de més escala.
La Reserva de Malcamino se situa a l'extrem occidental d'aquestes serres, prop de la Serra dels Cucos. És un terreny abrupte, amb zones baixes una mica més planes i un gradient altitudinal que va aproximadament de 225 a 592 metres. Geològicament, alterna materials metamòrfics calcaris (marbres) i silicis (filites), i presenta petites elevacions rocoses a manera de “castells” de marbre que generen penya-segats de pocs metres.
La vegetació reflecteix l'exposició dels vessants: a les més assolellades (S i W) abunden albaida i espart en proporcions similars; en els vessants arrecerats domina el romaní amb cobertures altes (i exemplars de gran port), acompanyat per albaida amb més desenvolupament vertical. En menor densitat apareixen espècies singulars, amb petits grups de ginebres en obagues.
Als fons de drenatge sorgeixen llentiscles i algun margalló, i als penya-segats creixen ullastres ben desenvolupats. S'ha identificat fins i tot una petita població de la planta iberoafricana Caralluma europaea. A les rambles prosperen els baladres amb distribució dispersa. Aquest mosaic vegetal aporta refugi, aliment i microhàbitats valuosos per a la tortuga.
La reserva ha anat ampliant la seva superfície: actualment suma unes 100 hectàrees i està previst assolir al voltant de 120 hectàrees. A més de la tortuga mora, l'espai beneficia espècies com el mussol reial i la cada vegada més escassa àguila cuabarrada, que utilitzen la zona com a àrea de campeig. S'observen amb freqüència aus com collalbes negres, alcaudones, abellerols, orenetes dàuriques, oriolant-les, cogullades i cucuts.
En els darrers anys, l'associació ha alliberat més de 200 tortugues procedents de la Regió de Múrcia, totes amb sistemes de marcatge: microxips a les més petites i petites esquerdes a les plaques laterals per a la resta. Una trentena d'exemplars de diferents mides porten radioemissors per a un seguiment fi de la seva adaptació al medi.
Mesures clau, amenaces i bones pràctiques
Les anàlisis coincideixen: les canvis d'ús del sòl i la consegüent pèrdua i fragmentació de l'hàbitat són el desafiament principal, tant ara com a futur. Per això, a més de protegir legalment àrees crítiques, és essencial integrar la gestió de matrius agroforestals i paisatges seminaturals que contribueixin a teixir connectivitat.
El pla autonòmic i els estudis tècnics insisteixen a combinar escales: actuar a nivell de escala local per ajustar mesures al context local (densitats, hàbitats, pressions) i coordinar objectius a nivell regional per mantenir la coherència de la xarxa de nuclis i corredors.
avaluar la avaluar els resultats del territori és una altra prioritat. No n'hi ha prou de declarar espais: cal mesurar si les poblacions milloren, si es redueix la mortalitat i si els hàbitats mantenen la qualitat. Els programes de seguiment i els protocols de cens comparables en el temps proporcionen les dades necessàries per valorar els resultats.
La participació social és un actiu estratègic. Implicar propietaris, ajuntaments, associacions i ciutadania facilita solucions més realistes i aplicables, des d'acords de custòdia a bones pràctiques en el maneig de finques, passant per la prevenció de molèsties, circulació responsable a pistes i control de factors de risc en èpoques sensibles.
Els projectes amb voluntariat, sota formació específica, multipliquen la capacitat de mostreig i sensibilització. A més, l'enfocament col·laboratiu entre universitats, ONG i administracions permet integrar resultats, compartir metodologies i optimitzar recursos en un context on el temps i els pressupostos solen ser limitats.
Documents i recursos disponibles
Per a qui vulgui aprofundir, hi ha recursos oficials de gran valor. El portal autonòmic de Múrcia ofereix l'expedient del pla (projecte de decret i MAIN) a la secció de participació: consultar documentació. Allí es recullen les indicacions per presentar al·legacions en termini i forma.
En l'àmbit estatal, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic disposa de fitxes tècniques i materials sobre rèptils, útils com a referència per contextualitzar la conservació de Testut graeca. Pots descarregar un document relacionat a aquest enllaç, un recurs més dins de la informació disponible a MITECO.
També hi ha documents tècnics a altres administracions autonòmiques. Per exemple, al lloc de la CAIB (Illes Balears) hi figura una publicació relacionada accessible aquí: descarregar PDF. Aquest tipus de materials complementen amb metodologies i criteris tècnics útils per als qui treballen sobre el terreny.
Mirant el futur: de les dades a la gestió efectiva
El full de ruta és clar: revisar i actualitzar el coneixement biològic, afinar la cartografia i la delimitació dàmbits dactuació, i orientar les mesures a resultats mesurables. La combinació de seguiment a llarg termini, xarxa de reserves (públiques i privades) i participació activa és la millor garantia per sostenir poblacions viables de tortuga móra.
En el terreny pràctic, convé continuar reforçant els censos amb metodologies comparables, revisar periòdicament els efectes dels usos del sòl i prioritzar actuacions on els diagnòstics detectin més urgència. Les reserves com Malcamino han demostrat que la reintroducció ben planificada i monitoritzada pot aportar dades de gran qualitat per valorar la adaptació dels individus alliberats.
Finalment, el procés de tramitació del pla a Múrcia —amb terminis ampliats, documentació accessible i focus en millorar la representativitat— mostra una voluntat explícita d'obrir el debat i recollir aportacions de tots els sectors. Aquesta és, segurament, la manera més eficaç de convertir un document tècnic en gestió real sobre el terreny.
La conservació de la tortuga mora avança amb eines complementàries: normativa autonòmica, ciència aplicada, xarxa de reserves i col·laboració ciutadana. Sumant aquestes peces -i cuidant la qualitat de l'hàbitat davant de canvis d'ús i fragmentació- es consoliden les bases perquè les poblacions de Testudo graeca al sud-est espanyol mantinguin i millorin el seu estat els propers anys.