Amb l'arribada del bon temps i el sol apretant, les platges de Huelva s'han omplert de banyistes amb ganes de refrescar-se. Aquest any, però, la tranquil·litat de la riba s'ha vist una mica alterada per un veí força discret però d'armes prendre: el peix aranya. Recentment, diversos vídeos en xarxes socials han posat sobre avís els que freqüenten zones com L'Antilla, mostrant com és de fàcil passar per alt aquest animal mentre caminem per la sorra mullada.
Aquest petit exemplar, que també rep noms com a faneca o escorpí, no és que sigui una bestiola agressiva que vagi buscant baralla, però la seva estratègia de supervivència el converteix en un risc per als despistats. S'enterra amb un mestratge increïble just on trenquen les onades, deixant fora únicament els seus ulls i una aleta dorsal carregada de espines amb un verí força potent. Si tenim la mala sort de posar-hi el peu a sobre, la punxada és instantani i, per descomptat, no s'oblida fàcilment.
Com reconèixer el peix aranya i el seu amagatall?
El peix aranya pertany a la família Trachinidae i és un habitual de les nostres costes, tant a la Mediterrània com a l'Atlàntic. El que ho fa tan perillós és que li encanta la poca profunditat i els fons de sorra, precisament on més ens agrada passejar. El seu cos és allargat i de tons marrons, cosa que li permet mimetitzar-se perfectament amb el substrat marí. En llocs com Mazagón o Matalascañas, és freqüent que aquests animals esperin les seves preses enterrats, esperant que passi algun peix petit o un crustaci.
El que hem de vigilar són aquests petits bonys a la sorra quan la marea està baixant. Encara que el peix intenta fugir si nota vibracions fortes, de vegades es queda quiet confiant en el camuflatge. El problema ve quan el sol escalfa l'aigua en excés a les zones poc profundes; aquests peixos busquen la frescor sota la sorra i és aquí on es produeixen la majoria de les trobades accidentals amb els turistes que gaudeixen del litoral de Huelva.
Símptomes i reaccions davant una picada
Si et pica un peix aranya, t'adonaràs a l'acte perquè el dolor és punxant i puja d'intensitat molt ràpid. La sensació sol començar al punt exacte de la punxada, però no és estrany que s'estengui per tota la cama, deixant a la persona força malmesa durant una bona estona. A més d'un dolor que molts descriuen com a insuportable, és normal que la zona s'infli de forma considerable i es posi molt vermella.
En alguns casos més seriosos, o si la persona és especialment sensible a la toxina, poden aparèixer altres símptomes menys agradables com marejos, nàusees o fins i tot febre. Els experts en biologia marina recalquen que, encara que no sol ser mortal per a una persona sana, sí que pot causar reaccions al·lèrgiques greus o xocs anafilàctics en casos molt puntuals. Per això, no cal prendre'l a broma i convé vigilar com evoluciona l'estat general de qui hagi patit el contratemps, considerant que es troba entre els peixos més verinosos que podem trobar accidentalment.
El truc definitiu: calor contra el verí
Per sort, la ciència té una solució força casolana però efectiva per a aquests casos. El verí del peix aranya és termolàbil, cosa que en cristià significa que es descompon amb la calor. El primer que cal fer és submergir el peu en aigua calenta, tot el que un aguanti sense arribar a cremar-se, preferiblement entre els 45 i 50 graus. Cal mantenir la zona a remull durant almenys una hora perquè la toxina perdi la força i el dolor comenci a remetre.
Un cop aplicat aquest primer auxili, el més assenyat és acostar-se al lloc de socors més proper oa un centre de salut. Els sanitaris podran revisar si ha quedat alguna resta de l'espina clavada a la pell i decidiran si cal administrar algun antihistamínic o analgèsic més potent. No és bona idea intentar succionar el verí ni fer torniquets, ja que això només podria empitjorar la situació i complicar la curació de la ferida.
Prevenció i consells per gaudir sense ensurts
Per no acabar les vacances a urgències, el millor és prendre un parell de precaucions bàsiques. Si caminaràs per la riba, especialment en zones amb molta sorra i aigües tranquil·les, no està de més utilitzar escarpins o cranqueres. Aquest calçat de goma ofereix una barrera física que les espines del peix aranya difícilment poden travessar. És una solució senzilla que ens treu un gran pes de sobre, sobretot si anem amb nens petits que no paren quiets a l'aigua.
Un altre truc de tota la vida és arrossegar els peus en caminar en lloc de fer passos aixecant-los molt. En fer això, aixequem sorra i generem vibracions que espanten els peixos enterrats, donant temps a que es treguin del mig abans que els trepitgem. Estar atents a les banderes ia les indicacions dels socorristes també és fonamental, ja que ells coneixen de primera mà si hi ha una presència més gran d'aquests animals en certs trams de la costa durant aquests dies.
En definitiva, l'aparició del peix aranya al litoral de Huelva és un fenomen natural lligat a l'augment de les temperatures i no ha de ser motiu d'alarma, sinó de precaució. Coneixent-ne el comportament, usant el calçat adequat i sabent que l'aigua calenta és el nostre millor aliat en cas de picada, podem continuar gaudint de les magnífiques platges de Huelva amb total seguretat. Mantenir la calma i seguir les recomanacions dels professionals sanitaris és la millor manera que una trobada fortuïta amb aquest esmunyedís animal es quedi només en una anècdota per comptar a la tornada de l'estiu.
