La Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana i la Fundació Oceanogràfic estan fent un pas ferm en la protecció dels cavallets de mar al litoral de la Comunitat Valenciana. Aquesta iniciativa, en marxa des de finals del 2022, es recolza de manera decisiva en la col·laboració del sector pesquer, que s'ha convertit en una peça clau per avançar en la seva conservació.
Gràcies a la feina conjunta entre administració, comunitat científica i confraries de pescadors, s'ha aconseguit reunir informació inèdita sobre la presència, distribució i estat biològic d´aquestes espècies en aigües valencianes. Alhora, el projecte està impulsant un canvi de mentalitat al mateix sector pesquer, que assumeix un paper actiu en la defensa de la biodiversitat marina.
Un projecte conjunt per protegir els cavallets de mar
La iniciativa desenvolupada per la Conselleria i la Fundació Oceanogràfic té com a objectiu principal el estudi i la conservació dels cavallets de mar a la costa valenciana. Se centra de forma específica en dues espècies: Hippocampus hippocampus y Hippocampus guttulatus, ambdues catalogades com a properes a la vulnerabilitat a la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Fins a la posada en marxa d'aquest programa, n'existia una manca notable de dades actualitzades sobre la situació real d'aquestes poblacions a la Mediterrània occidental. L‟escassetat d‟informació dificultava l‟adopció de mesures de gestió adequades il‟avaluació de l‟impacte de factors com la pesca, la degradació d‟hàbitats costaners o el canvi climàtic.
El projecte persegueix, per tant, dues metes complementàries: d'una banda, reforçar la protecció efectiva d'aquestes espècies mitjançant actuacions de rescat, recuperació i alliberament; i, de l'altra, nodrir la comunitat científica d'una base de dades sòlida que permeti entendre millor la seva biologia, distribució i amenaces a què s'enfronten.
Per això, s'ha dissenyat una estratègia de treball coordinada que combina l'experiència tècnica dels equips de l'Oceanogràfic amb el coneixement pràctic dels pescadors professionals, que coneixen el litoral al detall i poden detectar canvis a l'ecosistema amb gran rapidesa.
Els pescadors, sentinelles del mar al litoral valencià
Un dels pilars del projecte és la implicació directa de les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana. Durant la seva jornada habitual al mar, les embarcacions que participen en la iniciativa actuen com a veritables «ulls» sobre el terreny, identificant exemplars de cavallet de mar capturats de forma accidental a les seves xarxes.
Aquesta col·laboració converteix els pescadors en observadors privilegiats de l'ecosistema marí. Els seus avisos permeten localitzar individus en zones on, altrament, seria molt més complicat detectar-los mitjançant mètodes de mostreig convencionals. Cada registre afegeix una peça més al puzle sobre com es distribueixen aquestes espècies al llarg del litoral.
El projecte té també un fort component de sensibilització: a través de xerrades, sessions informatives i contacte directe amb els equips científics, els professionals del mar han anat integrant al seu dia a dia la importància de compatibilitzar l'activitat pesquera amb la conservació. El paper supera la mera notificació de captures accidentals i s'estén a la difusió de bones pràctiques entre altres companys del sector.
En aquest context, els pescadors passen a ser aliats estratègics per a la protecció del medi marí, aprofitant la seva experiència acumulada i la seva presència constant al mar per alertar de canvis o incidències que puguin afectar les poblacions de cavallets de mar.
Gairebé 300 cavallets de mar registrats des del començament del programa
Des que la iniciativa va arrencar a finals del 2022, s'han registrat prop de 300 exemplars de cavallets de mar a diferents punts de la costa valenciana. Aquesta xifra, obtinguda en una mica més de tres anys de feina, suposa un avenç considerable respecte al coneixement de què es disposava anteriorment.
Les dades recopilades no es limiten a la simple localització geogràfica. Cada cop que es detecta un individu, els equips científics recullen informació detallada sobre talla, sexe, estat de salut, interacció amb altres espècies i possibles senyals d'estrès o danys. Tot plegat contribueix a traçar un retrat més precís de la situació daquestes poblacions.
A més, en els primers mesos del 2026 s'ha observat un augment notable en el nombre de registres. Aquest increment no només reflecteix una capacitat de detecció més gran gràcies a la participació del sector pesquer, sinó també la consolidació del propi projecte i la millora en els mecanismes de comunicació entre pescadors i tècnics de l'Oceanogràfic.
La base de dades generada ha esdevingut una eina fonamental per ajustar les estratègies de conservació, identificar àrees especialment sensibles i prioritzar actuacions de seguiment o investigació en aquelles zones on es concentren més albiraments.
Cavallets de mar en situació de vulnerabilitat
Les espècies Hippocampus hippocampus y Hippocampus guttulatus es consideren properes a la vulnerabilitat segons la UICN. Això significa que, encara que no estiguin encara catalogades formalment com a amenaçades a totes les regions, presenten característiques i tendències que les situen en una posició delicada.
Entre els factors que influeixen en aquesta situació hi ha la pèrdua i degradació d'hàbitats costaners (com praderies de fanerògames marines i fons rocosos amb vegetació), la contaminació, determinades arts de pesca i la pressió derivada d'activitats humanes en zones litorals, incloent-hi el turisme intensiu o la construcció a primera línia de costa.
L'absència d'informació completa sobre les poblacions ha estat, fins ara, un dels grans obstacles per adoptar mesures de gestió adaptades a la seva realitat. Per això aquest projecte adquireix un valor afegit: permet reduir la incertesa científica i orientar millor les decisions de conservació i planificació marina.
Alhora, el treball amb els cavallets de mar funciona com un indicador de l'estat general de l'ecosistema costaner. La seva presència, absència o canvis en la seva distribució poden oferir pistes rellevants sobre la salut dels hàbitats marins a la Comunitat Valenciana.
Protocol de rescat, recuperació i alliberament
Per garantir la màxima protecció dels exemplars detectats, s'ha establert un protocol específic de rescat i recuperació que s'activa cada vegada que un pescador troba un cavallet de mar a les seves xarxes.
El procediment comença en el moment que el patró o un membre de la tripulació identifica l'animal. En aquest instant, la troballa es comunica a l'equip de la Fundació Oceanogràfic, que organitza la seva recollida al port més proper. La coordinació entre les embarcacions i els tècnics és essencial per minimitzar el temps que l'exemplar passa fora del seu hàbitat natural.
Un cop a terra, el cavallet de mar es trasllada al Centre de Recuperació de l'Oceanogràfic (CACSA – GVA), on veterinaris i biòlegs marins en valoren l'estat. Allà es comprova si presenta lesions, signes de debilitat o qualsevol altre problema que requereixi cures específiques.
Durant la vostra estada al centre, l'animal rep atenció personalitzada fins que es considera que està en condicions òptimes per tornar al mar. L'objectiu és sempre reduir al mínim el temps de captivitat, assegurant alhora que tindrà opcions reals de supervivència una vegada reintroduït al seu entorn natural.
Reintroducció controlada i seguiment científic
Quan els especialistes confirmen que el cavallet de mar s'ha recuperat, se'n planifica el reintroducció en aigües properes al punt d'origen. Per això se seleccionen àrees que han estat prèviament estudiades mitjançant prospeccions submarines, per tal de garantir que ofereixen les condicions ambientals adequades.
El procés dalliberament no es limita a tornar lanimal al mar i donar el cas per tancat. Abans de la seva solta, els exemplars són marcats amb un sistema d'identificació discret que permet reconèixer-los en cas de nous albiraments o recaptures fortuïtes.
Gràcies a aquest sistema de marcatge, els equips científics poden obtenir informació addicional sobre el moviment, capacitat d'adaptació i supervivència dels cavallets de mar després del pas pel centre de recuperació. Cada recaptura o albirament posterior aporta dades molt valuoses per avaluar l'eficàcia del protocol de rescat.
Aquest seguiment a mitjà termini contribueix també a identificar possibles zones de concentració d'exemplars, corredors de dispersió i canvis en la distribució de les poblacions vinculats a factors ambientals oa la pressió humana al litoral.
Xarxa de confraries i ports implicats a la Comunitat Valenciana
La consolidació del projecte ha estat possible gràcies a la creació d'una àmplia xarxa de col·laboració al litoral valencià. Actualment, prop de la meitat de les confraries de pescadors de la Comunitat participen activament en la iniciativa, fet que demostra el grau de compromís assolit.
Entre els ports més destacats per la seva implicació es troben Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Castelló, València, Gandia, Cullera, Dénia i Xàbia. En aquests enclavaments, les embarcacions integrades al programa han incorporat el protocol d'avís i entrega d'exemplars com a rutina més de la seva activitat diària.
Aquesta xarxa de ports permet cobrir de forma força àmplia el conjunt del litoral de la Comunitat Valenciana, tant a la província de Castelló com a les de València i Alacant. D'aquesta manera, s'amplien les possibilitats de detectar cavallets de mar a diferents tipus de fons i profunditats.
La participació creixent de les confraries no només es tradueix en més registres, sinó també en una major conscienciació sobre la fragilitat dels ecosistemes marins. El projecte està servint per estrènyer la relació entre el sector pesquer i la comunitat científica, generant dinàmiques de confiança mútua que poden facilitar futures accions a favor del medi marí.
Un model de cooperació per a la conservació marina
L'experiència acumulada aquests anys ha posat de manifest que la suma d'esforços entre administració, científics i pescadors constitueix un model eficaç de gestió compartida del mar. La iniciativa liderada per la Conselleria i la Fundació Oceanogràfic demostra que és possible compatibilitzar l‟activitat pesquera professional amb la protecció d‟espècies sensibles.
Aquest enfocament col·laboratiu es basa en el reconeixement del paper estratègic del sector pesquer com a aliat de la conservació. En implicar-lo des del disseny del projecte i comptar amb la participació activa en la recollida de dades, el rescat d'exemplars i la difusió de bones pràctiques, es reforça la sensació de coresponsabilitat en la cura de l'entorn marí.
A més, el coneixement científic generat a partir de la informació proporcionada pels pescadors contribueix a millorar les polítiques públiques relacionades amb la gestió sostenible dels recursos marins. A mitjà i llarg termini, aquesta cooperació pot facilitar la presa de decisions més ajustades a la realitat del terreny ia les necessitats tant de les espècies protegides com de les comunitats costaneres.
En conjunt, el projecte al voltant dels cavallets de mar a la Comunitat Valenciana s'ha consolidat com un exemple de com la col·laboració entre institucions i professionals del mar es pot traduir en resultats tangibles per a la conservació de la biodiversitat, aportant informació científica de qualitat, reforçant la protecció d'espècies vulnerables i promovent una cultura pesquera cada cop més compromesa amb la salut dels ecosistemes marins.